La via del Tribunal Suprem s’ha esgotat per a l’extrema dreta nostàlgica del blanc i negre. Ho ha fet rebutjant els recursos de cassació presentats per dues entitats franquistes diferents però representades pel mateix procurador, per allò de l’economia d’escala, contra el Departament de Territori i Sostenibilitat per tal d’impedir la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana de Tortosa, que va descatalogar el desembre del 2020 el monument franquista situat al mig del riu Ebre.
Però encara falta una porta per trucar per poder desvincular l’enderrocament d’aquest emblema de la dictadura del camp de mines judicial. Es tracta, doncs, d’una situació similar a la que va honorar Winston Churchill al Parlament anglès després de la primera victòria britànica a la Segona Guerra Mundial a El Alamein: “Aixì no és el final. Ni tan sols és el principi del final. Però és, potser, el final del principi”.
La guardiana de la clau és ara la titular del Jutjat del constenciós administratiu número 2 de Tarragona. Aquest organ ha de pronunciar-se sobre el recurs presentat pel col·lectiu tortosí COREMBE en què impugnava la concessió per part de l’Ajuntament de Tortosa de la llicència d’obra per a la retirada del monument. Tal com ha recordat la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa per mitjà d’una nota de premsa, els recurrents van al·legar “que estava impugnada la descatalogació del monument franquista en un altre contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va sol·licitar la suspensió de l’execució de la llicència d’obres de forma cautelaríssima. La jutgessa del número 2 va dictar dicta l’auto 134/2021 de data 8 de juliol i va decretar la mesura cautelar d’obligar la paralització de les obres ja començades, i va anunciar que no dictaria sentència sobre la llicència d’obres mentre no hi hagués sentència ferma del contenciós al TSJC sobre la descatalogació”.
La intenció era no emetre una sentència contradictòria amb la resolució que pugués adoptar la instància superior. Però des d’aquesta mateixa setmana, els recursos a les resolucions del TSJC han mort a les portes del Tribunal Suprem sense que ningú en plori les restes. La titular del jutjat de Tarragona queda amb les mans lliures per resoldre el recurs del COREMBE. I no sembla pas que tingui molt de sentit admetre’l perquè la llicència d’obres és un tràmit reglat que no es veu condicionat per ideologies sinó per normatives objectives.
És per això que la comissió aprofita el momentum per demanar en el seu comunicat “que el Govern de la Generalitat inste al Jutjat del Contenciós Administratiu Núm 2 de Tarragona a dictar sentència i a aixecar les mesures cautelars i continuar amb tot el procés per fer efectiva la retirada del monument”. Ara bé, cal tenir en compte almenys dues derivades. La primera és que l’executiu pot instar, demanar i implorar celeritat, però no pot obligar a res a un organisme judical perquè la separació de poders s’ha de mantenir encara que sigui de cara a la gelaria. I segon, i no menys important, qualsevol sentència podria iniciar també el camí dels recursos a instàncies superiors. I en aquest cas COREMBE podria optar per anar cremant etapes al TSJC i al Tribunal Suprem, per la qual cosa el calendari tornaria a fer-se llarg. És clar que en aquest darrer cas caldria veure la capacitat econòmica de l’entitat tortosina per finançar la cursa. Sobre això, una nota de peu de pàgina: caldrà estar atents a l’hora de veure si amb les eleccions municipals a tocar, no hi ha algun moviment perquè partits extremistes no facin seva la reclamació.
