La secció quarta de l’Audiència Provincial de Tarragona ha tancat la ferida judicial oberta arran dels fets de l’1 d’Octubre del 2017 a la Ràpita. El tribunal ha decidit aplicar l’amnistia tant a l’alcalde de l’època, el republicà Josep Caparrós, com al regidor i tinent d’alcalde en aquell moment i ara diputat per ERC al Parlament, Albert Salvadó. La resolució, amb data 13 de gener i a la qual ha tingut accés ebredigital.cat, és recurrible. Però malgrat aquesta possibilitat, tant l’Advocacia de l’Estat (responsable de sustentar l’acusació) com la fiscalia ja s’havien mostrat prèviament favorables a l’aplicació de la llei d’amnistia en els dos casos en considerar que els delictes que se’ls imputava (desobediència i prevaricació administrativa) encaixaven dins dels contemplats en el seu articulat. En l’actualitat, ambdós es trobaven a l’espera d’obertura de judici, si bé feia ja més de dos anys que havien demanat que se’ls apliqués l’amnistia sense rebre cap resposta jurídica al respecte durant tot aquest període.
Amb aquest aute judicial ja no queda cap causa pendent relacionada amb la celebració del referèndum per a la independència de Catalunya en aquest municipi del Montsià, escenari de fortes càrregues policials en l’intent de clausurar el col·legi electoral obert per poder exercir el vot. El cas de Lluís Salvadó, també rapitenc, penja d’una altra causa, oberta en aquest cas per la seva actuació com a responsable de la hisenda catalana i en la qual també estan imputats Josep M. Jové i Natàlia Garriga. La seva evolució està pendent de la resolució d’una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat sobre l’aplicació de la llei d’amnistia en aquests delictes presentada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
“A mi em demanaven 15 anys d’inhabilitació i una multa de 15.000 euros i a l’Albert gairebé tretze anys i una multa de prop de 13.000 euros”, precisava Caparrós en conversa amb ebredigital.cat
“A mi em demanaven 15 anys d’inhabilitació i una multa de 15.000 euros i a l’Albert gairebé tretze anys d’inhabilitació i una multa de prop de 13.000 euros”, precisava Caparrós en conversa amb ebredigital.cat. “En el meu cas es tractava de la màxima pena que es podia demanar per un delicte de prevaricació després que, sorprenentment, l’acusació fos exercida per l’Advocacia de l’Estat i no per la fiscalia, com es va fer amb la resta d’alcaldes del país acusats en aquella causa general iniciada pel fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. I a això cal afegir que durant la fase d’instrucció per part del jutjat d’Amposta també se me n’imputava un altre de malversació. Una decisió que significava enfrontar-se a penes de presó. Amb un agreujant, com era saber que seria jutjat sota criteris polítics. Finalment, la instrucció es va tancar sense que se m’atribuís la malversació. Però davant del fet que a mi se’m demanava la màxima pena aplicable en un delicte com era el de prevaricació, l’Advocacia de l’Estat va reclamar i aconseguir que el jutjat de Tortosa a qui pertocava el judici es desentengués en favor de l’Audiència Provincial”.
“A mi em citen per primer cop el 25 de setembre del 2017. Formo part de la causa general decretada per Maza en la qual hi han implicats cinc o sis alcaldes del territori. Però curiosament totes les causes queden arxivades excepte la meva. Sempre he pensat que va ser perquè des de l’Estat necessitaven tapar la duresa de les càrregues de la Guàrdia Civil contra els rapitencs i rapitenques per la repercussió que van tenir”, afirma Caparrós. “Llavors -afegeix- vaig actuar com vaig creure oportú, tenint en compte el patiment que estava suportant la ciutadania. I tot allò que vaig fer ho tornaria a repetir perquè hi havia un atac flagrant al dret democràtic de votar”.
Caparrós guarda un gran record “no només de l’1 d’octubre, sinó també del 3 d’octubre. En quedo amb la fermesa, orgull i compromís dels rapitencs. I no es pot considerar cap engany, com afirmen ara alguns. Penso que qui fa aquestes afirmacions no estava present al pavelló, a l’avinguda dels Alfacs ni en cap dels actes tant previs com posteriors. Perquè la gent va sortir massivament al carrer, el país es va paralitzar i fins i tot la flota pesquera arreu del país va amarrar. Les evidències no es poden discutir. Que no es va arribar al cim? Això és una carrera de fons. Ningú va dir que seria fàcil i ara estem en un moment en què cal recuperar forces per continuar”, tancava Caparrós.
Albert Salvadó: “Els que volen girar full sobre el que va passar l’1 d’Octubre a la Ràpita se senten més a prop dels que van pegar dels que van rebre”
Per la seva banda, Salvadó reconeixia que l’aute judicial “suposa descans i tranquil·litat tant per a mi com per a la família després de més de vuit anys”. El també president de la federació republicana a la vegueria de l’Ebre aprofita per reflexionar sobre les clavegueres de l’Estat, que ha viscut de prima mà. “L’Estat és una cosa amb molts més tentacles dels que són evidents”, argumentava gairebé citant inconscientment el ‘Leviatan’ de Thomas Hobbes. “L’acusació que se’m feia, fonamentada en la declaració dels Mossos que jo vaig impedir que tanquessin de nou el col·legi electoral clausurat a cops, no era certa. Perquè entre altres coses, si els Mossos l’haguessin volgut tancar ningú podia fer res. La peculiaritat en el meu cas és que se m’incorpora a la instrucció a posteriori. Aquest és l’únic cas que afecta un regidor, no alcalde, arreu del país”.
Salvadó, igual que Caparrós, també aprofita per contrarestar les veus polítiques que des de la Ràpita volen esborrar la resistència popular l’1-o. “És evident que qui vol girar full se sent més a prop dels que van pegar dels que van rebre. Tan llavors com el 3 d’octubre vam descobrir com a poble una sèrie de valors que ens cohesionen i segueixo reivindicant: solidaritat, complicitat i democràcia. I cal tenir present una cosa: de tota la instrucció de l’1 d’Octubre a la Ràpita, els primers amnistiats van ser els de la Guàrdia Civil i els últims, els que van rebre”, etziba a tall de conclusió.
