18 mesos. Aquesta és la distància que separa l’esquerra de Tortosa de reeditar victòria a les pròximes municipals. El tret de sortida a la segona etapa del mandat ha estat el relleu d’alcaldia de dissabte passat. La republicana Mar Lleixà ha substituït Jordi Jordan (Movem Tortosa-PSC) a la cabina de pilotatge del tripartit responsable del govern municipal. Ho fa assumint el ja concretat fins al moment (que no és poc) i amb la necessitat de marcar discurs propi. Les opcions: picar pedra en matèria de Memòria Històrica (una sentència judicial que permeti l’enderrocament del monument franquista seria un regal de les Espanyes) i, en el vector nacional al que necessita no renunciar el partit, la creació d’una regidora de protecció de la llengua catalana.
En una situació similar es troba la CUP. La seva única regidora, Selene Alberich, manté la majoria absoluta amb un pacte d’estabilitat signat al Gènesi del paradís a la terra, però no deixa passar oportunitat per profetitzar l’Apocalipsi si les polítiques procedents de la casa gran no s’ajusten a la literalitat de l’acordat. Entre elles, les remunicipalitzacions, que avancen lentament, el poc que s’hauria aconseguit en matèria de polítiques sostenibles (l’episodi de la pista de gel de fa dues edicions va ser propi d’humor negre), la manca de propostes socials que tinguin en compte el caràcter fiscal progressiu per afavorir als menys afavorits i la sensació de mantenir l’statu quo sense decisions trencadores amb el blanc i negre. Tanmateix, la balança dona més satisfaccions que desencants. Per ara.
Perquè en plena recta final a les urnes, tots els partits (tots) necessiten marcar múscul davant els seus votants. També els anticapitalistes
Perquè en plena recta final a les urnes, tots els partits (tots) necessiten marcar múscul davant els seus votants. També els anticapitalistes. I fins a arribar a la línia de meta resten només dos pressupostos municipals per aprovar. El del 2027, per descomptat, i el d’enguany, que es cuina a foc lent i que encara ara no té ple convocat. Son les dues últimes bales dels cupaires per marcar paquet i de les esquerres deixar constància d’un efectiu canvi de rumb després de gairebé 16 anys de govern de CiU i els seus hereus, amb Junts per Tortosa com traca final de la partida d’scrabble en què s’ha convertit la implosió convergent. Un partit que, sent el més nodrit del plenari amb 10 regidors dels 21 existents, purga a la banqueta la seva manca d’empatia amb la resta de formacions representades.
Malgrat aquesta evidència palmària -la necessitat de generar sinergies s’entén-, l’exalcaldessa Meritxell Roigé ha desencadenat una andanada de crítiques ferotges des del primer minut. Amb un matís. Les seves filípiques gairebé diàries parlen del desgovern de “la senyora Lleixà i del senyor Jordan”. En cap moment ha responsabilitzat de mala gestió a Víctor Grau, primer socialista enmig d’un món liderat pels comuns, suggerint així un metallenguatge, l’esperat trencament de la coalició electoral entre els dos partits per guanyar marge de maniobra postelectoral amb un PSC lliure de càrregues. La possibilitat va semblar possible en un moment donat del passat immediat, però ara com ara és psicodèlia electoral perquè des de Barcelona s’ha deixat clar part de la direcció del PSC que la coalició es repetirà a les municipals del 2027. I aquí pau i després glòria.
I pel que resta de la cursa d’obstacles, que té a favor Lleixà? En primer lloc, un govern català que genera complicitats
I pel que resta de la cursa d’obstacles, que té a favor Lleixà? En primer lloc, un govern català que genera complicitats. Un exemple és la consecució d’una subvenció d’1,5 milions d’euros per fer realitat el projecte cultural i artístic projectat per l’actual govern als Josepets. Una opció realista que deixa en un calaix l’heretat de l’anterior mandat, que malgrat el finançament aconseguit al seu dia al Congrés per Ferran Bel (en la seva etapa com a diputat del PDeCAT) sumava uns costos de cofinançament inassumibles per al consistori. Conclusió: Aquest ajut procedent de Madrid es va descartar perquè anava destinat a una opció finalment irrealitzable.
També ho serien els 25 milions d’euros que generarà el Pla de Barris i Viles. La major subvenció rebuda per Tortosa en tota la seva història i que servirà per lubricar la preocupació per la recuperació del nucli històric, un dels punts neuràlgics del discurs del tripartit. La creació de promocions d’habitatge amb preocupació social disposa ja de propostes tangibles damunt la taula. Als dos nous projectes d’habitatge públic als barris de Ferreries i el Temple se sumen a la promoció de 22 pisos lloguer al barri del Castell amb una inversió de 3,2 milions d’euros. Una promoció que es farà amb la Fundació Hàbitat 3. Alhora, també es tancarà un acord amb ells per la construcció dels nous edificis que es faran en uns solars situats al costat de les dues noves llars d’infants municipals i que estan inclosos en la reserva pública de solars seleccionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a l’hora de tirar pel dret com més aviat millor.
Precisament la creació de les llars d’infants (i la seva posada en marxa, que no és poca cosa) passa per mèrits propis a ser un dels elements rellevants i estructurals del mandat. Donen compliment a una de les propostes electorals estrella de la coalició entre comuns i socialistes i generen, per tant, confiança en un model de ciutat que fuig de la improvisació.
Capítol a banda tenen tres aspectes més. La preocupació pel patrimoni canviarà la cara a diferents elements de les muralles de la ciutat, amb l’avantatge de la inversió del govern central en la remodelació del Parador de la Suda. En segon lloc, i aquest és un tema a curt termini, la creació de la zona lúdica i d’oci a l’avinguda Lleida; d’una rotonda entre la rambla Felip Pedrell i el passeig de Ribera i un nou carril bici des del mercat al passeig de Ribera. És a dir, la remodelació de la façana fluvial al marge esquerre del riu. I no menys important, haver sabut crear relat amb els problemes generats per una herència plena de “nyaps”, segons el llenguatge a l’ús des de l’ala oest de la Casa Blanca, que té el cas de les obres de l’espai cultural de l’antiga SAMO (amb la licitació de les obres aprovada per la junta de govern de l’ajuntament posteriorment a la seva inauguració) un referent paradigmàtic. No és l’únic: L’estat en que es va trobar el Win Tortosa n’és un altre exemple de manual. I ja posats en l’àmbit esportiu, un punt i a part: els 1,7 milions d’euros concedits pel Departament d’Esports permetrà resoldre, per fi, el llim en què es trobava una pista d’atletisme que no servia per a acollir competicions reglamentàries.
El que resta té també proves a superar, és clar. I si bé la memòria en política dura un telenotícies, l’horitzó de cara al 2027 no encoratja: Aliança Catalana presentarà candidatura. El llenguatge s’endurirà i anirà directament els budells dels votants
El que resta té també proves a superar, és clar. L’increment dels impostos durant el primer tram del mandat va concedir munició a l’oposició de calibre naval. Les explicacions des del tripartit sobre l’estat presumptament deplorable de les finances municipals quan van entrar a govern ha estat bevent d’interpretacions creuades dels números, que en política poden ser tan subjectius com el cubisme. El nou hospital pot tenir terrenys, però l’escepticisme sobre veure’l en marxa creix alimentat pel despropòsit del retard de l’ampliació del Verge de la Cinta. El polígon Catalunya Sud continua sense tenir projecte d’ampliació, i l’aprovació d’una moció de la CUP imposant una doble mesura de criteris mediambientals a les empreses ubicades i futures (amb l’ull posat en criminalitzar Kronospan) no ajuda a estimular implantacions.
I si bé la memòria en política dura un telenotícies, l’horitzó de cara al 2027 no encoratja: Aliança Catalana presentarà candidatura. El llenguatge s’endurirà i anirà directament els budells dels votants. No es faran presoners. Queden 18 mesos per elaborar un discurs que faci front a l’extrema dreta. Buscar un argumentari sòlid per a fer-ne front és una de les obligacions de la nova alcaldessa. I que no en sigui la principal.
