Per a alguns, l’entrada d’un nou any és només un canvi de calendari, però per a mi és una oportunitat per fer balanç i, sobretot, per tornar a posar el marcador a zero. Els propòsits d’any nou no han de ser llistes boniques que pensem i oblidem: són petits rituals útils que ens poden ajudar a construir hàbits i a progressar.
Com a docent explico als alumnes que l’aprenentatge no és una cursa de velocitat sinó una carrera de fons: és una progressió feta de passos petits i sostinguts. Això val per aprendre matemàtiques, per millorar en un instrument o també per ordenar la vida quotidiana. Un propòsit massa ambiciós tendeix a frustrar; un propòsit fragmentat en metes concretes és molt més viable. Per això recomano plantejar-se propòsits com a hàbits, no com a grans fites inabastables.
Abans de decidir què volem canviar, és útil fer un repàs honest de l’any anterior: què vam aconseguir, què ens va costar més, on vam fallar i què n’hem après. Esta revisió no ha de ser un judici, sinó una anàlisi constructiva. Acceptar errors i identificar-ne la causa és el primer pas per redissenyar l’estratègia.
A classe de matemàtiques moltes vegades apliquem mètodes iteratius per acostar-nos a una solució (un límit). Cada iteració no resol tot el problema, però ens hi acosta. Així funcionen els propòsits: val més una iteració diària de 10 minuts que una promesa espectacular que no sostenim. Esta és la cultura de l’esforç, la mateixa que explica per què practicar violí quinze minuts cada dia acaba donant lloc a una peça ben tocada, o per què treballar problemes i activitats cada setmana ens prepara per als exàmens.
També cal recordar que no totes les metes han de ser productives en el sentit acadèmic. Hi ha propòsits que alimenten la vida: llegir per plaer, passejar, tocar música sense pressa o compartir una estona amb algú estimat. Estos hàbits també ens fan més resilients i capaços d’enfrontar reptes.
Ser concret, començar en objectius petits, mesurar i revisar periòdicament, acompanyar la intenció d’una acció concreta o buscar algú que ens acompanyi i exigeixi són algunes pràctiques útils, però sobretot, recomanaria ser pacient i compassiu, el progrés no és lineal i els retrocessos també formen part de l’aprenentatge.
Triar propòsits senzills, mesurables i en una rutina concreta és posar-se en condicions perquè, al cap de mesos, hi hagi un progrés real. Posar el marcador a zero no és renegar del passat: és acceptar-lo, aprendre’n i començar de nou.
Que tinguem un bon inici d’any: amb propòsits senzills, sostenibles i la constància i perseverança com aliades.
