Escric aquest article després d’assistir al primer fòrum del Talent de les Terres de l’Ebre, agraïda de viure en primera persona el fet que es doni importància, valor i veu a persones valentes que per diversos motius i situacions han marxat de la terra i viuen en un altre país. Arrels que tornen, idees que transformen; ha sigut un regal veure que des de casa es comença un diàleg per a la construcció col.lectiva d’un futur millor per a tots.
I és per això que avui voldria reflexionar sobre aquesta premissa: el talent. Ho faré utilitzant les paraules de Tony Estruch, que diu que el talent és compartir amor. El talent implica creativitat i tots som creatius, tot i que a mesura que anem creixent alguns ens en oblidem. El talent és allò amb el que has sigut beneït -perquè és innat- per a que tu a través d’ell donis llum als altres éssers humans. Perquè tots hem vingut en aquest món per a aportar-hi alguna cosa i ho fem a través del talent i la pròpia capacitat creadora.
Parlar de talent implica parlar de Propòsit. Ara que és moment de revisar i plantejar-nos els propòsits per començar l’any nou voldria animar a tots els lectors a reflexionar sobre els seus propòsits de cara l’any vinent. Ser fidels al nostre talent: seguir el propòsit per tal que la vida no sigui un despropòsit. Per a què he vingut en aquest món? Què puc aportar jo en aquest món per fer-lo millor? Està clar que tot comença per nosaltres mateixos.
Com a ebrenca i ciutadana del món puc dir que viatjar i tot el que això implica ens obre la ment i ens fa crèixer, però m’atreviria a dir que el viatge més important de les nostres vides per realment saber qui som és el viatge cap endins. I admiro a totes aquelles persones que han pogut emprendre aquest viatge sense haver hagut de moure’s físicament de casa. Alguns hem fet molts quilòmetres buscant entendre qui som, abans d’atrevir-nos a mirar cap endins. I per això ara que acaba de passar el Nadal i encarem el proper any amb nous propòsits i desitjos ens animaria a escriure el nostre propòsit, mentre els petits de casa fan la carta als Reis. Potser podríem fer-ne una nosaltres també de carta, i demanar-los salut, pau i amor mentre la mirada dels més petits ens anima a creure que tot això ens ho podem regalar a nosaltres mateixos.
Desitjo un 2026 amb molta pau i llum que ens ajudi a descobrir, gaudir i desenvolupar el nostre talent i que el poguem compartir amb el món, allà on estiguem.
I a tots aquells qui potser encara dubten i segueixen insegurs del seu propòsit, dir que aquest es troba quan comparteixes el millor que tens a dins teu, que és allò que has après i experimentat durant la vida.
Cap d’any: temps de propòsits que ens ajudin a estar una mica més a prop d’allò que realment som, ja que tal i com va dir l’Albert Einstein, l’amor és la força més poderosa de l’Univers.
