El Govern espanyol ha presentat la candidatura de Móra la Nova per acollir una de les primeres gigafactories europees d’intel·ligència artificial, en el marc del pla comunitari per reforçar la sobirania digital. El projecte preveu una inversió de fins a 5.000 milions d’euros en una infraestructura considerada estratègica per al desenvolupament d’IA sobirana, sostenible i d’alt rendiment a la Unió Europea.
La candidatura es vehicula a través d’un consorci públic-privat impulsat per l’executiu de l’estat i liderat per Telefònica, que es posiciona com a operador tecnològic de referència del projecte. Entre els socis figuren grans companyies com ACS, MasOrange, Nvidia, Submer o Multiverse Computing, així com la Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT), dependent del Ministeri de Transformació Digital.
Carlos Emilio Rabazo, responsable de Transformació Digital i Ecosistemes d’Innovació de Telefònica, és un dels principals portaveus tècnics de la iniciativa i participa activament en la difusió del projecte. La seua opinió l’ha donat a conèixer a través del podcast corporatiu “B2B Sales Podcast”; i degut al seu interès, Ebredigital.cat l’ha agafat com a referència per explicar de que va la notícia més esperada de 2025 i 2026.
Rabazo detalla que una gigafactoria d’IA equival a un gran centre de dades basat en GPUs, amb prop de 100.000 unitats Nvidia H100 i una potència al voltant de 143 MW, dissenyat amb estàndards molt exigents d’eficiència energètica i ús quasi nul d’aigua. El GPUs significa Graphics Processing Unit (Unitat de Processament Gràfic), una mena de “processadors gràfics” o “unitats de processament gràfic”, en forma de xips especialitzats, que originalment es van dissenyar per processar gràfics i imatges (videojocs, edició de vídeo, etc.), però que actualment s’han convertit en peces fonamentals per a la intel·ligència artificial. I són important per elfutur de la IA perque poden fer milers de càlculs matemàtics simultàniament (en paral·lel).
IA competitiva a Móra la Nova
La possible ubicació a Móra la Nova situaria la Ribera d’Ebre i el conjunt de les Terres de l’Ebre en l’epicentre d’un nou ecosistema tecnològic vinculat a la supercomputació i a la intel·ligència artificial, en connexió amb el Barcelona Supercomputing Center i altres infraestructures de referència. Segons la documentació del projecte, la gigafactoria es planteja com una palanca per generar activitat econòmica, ocupació qualificada i oportunitats per al teixit productiu local, des de l’administració pública fins a sectors com la indústria, el turisme o els serveis digitals.
En el podcast de Telefònica, Rabazo subratlla que aquestes infraestructures permetran a empreses i administracions entrenar i ajustar grans models d’IA pròpia, reduint la dependència de plataformes dels Estats Units i d’Àsia i reforçant la sobirania tecnològica europea. L’expert remarca que la intel·ligència artificial ja està transformant sectors com l’entreteniment, el turisme o la sanitat, i defensa que disposar d’una gigafactoria al territori pot convertir l’ús de la IA en un autèntic avantatge competitiu per al teixit empresarial.
El procés de selecció europeu
La Unió Europea preveu adjudicar les cinc gigafactories al llarg dels propers mesos, en un procés altament competitiu en què uns 75 consorcis d’arreu del continent han presentat candidatures. Segons Rabazo, l’únic consorci espanyol amb vinculació directa de l’Estat és el liderat per Telefònica a través de la SECTI, fet que atorga un pes estratègic a la proposta de Móra la Nova. La decisió final depèn de criteris tècnics, de viabilitat econòmica, d’impacte territorial i de compliment dels requisits mediambientals exigits per Brussel·les.
L’avaluació i selecció de les candidatures correspon a la Comissió Europea, en col·laboració amb l’Empresa Conjunta EuroHPC (European High-Performance Computing Joint Undertaking) i el Banc Europeu d’Inversions (BEI). Aquests organismes avaluaran els 76 projectes presentats per consorcis de 16 països membres, basant-se en criteris tècnics (capacitat de càlcul, arquitectura de xarxes, sostenibilitat energètica), financers (viabilitat econòmica, aportacions públiques i privades) i territorials (impacte regional, generació d’ocupació, accessibilitat). L’objectiu és que entre 3 i 5 gigafactories estiguin operatives abans del 2028, amb una inversió total prevista de 20.000 milions d’euros a través del mecanisme InvestAI.
Oportunitats per a les Terres de l’Ebre
Les possibilitats que la gigafactoria acabi situada a les Terres de l’Ebre depenen de factors com la disponibilitat energètica, la connectivitat digital, la proximitat a infraestructures estratègiques com el Barcelona Supercomputing Center i el suport institucional. Fonts del sector tecnològic consultades assenyalen que la capacitat de Móra la Nova per acollir projectes d’aquesta magnitud, juntament amb el lideratge de Telefònica i el recolzament del Govern, situen el territori en una posició favorable dins el mapa de candidates. Tot i això, la competència és intensa i la resolució no es preveu abans del segon trimestre de 2026.
Un del perills més importants per evitar la tria de les Terres de l’Ebre és la manca de consens polític i la dura campanya que s’està produint en diferents mitjans de la capital de l’estat per enderrocar l’executiu de Pedro Sánchez. Darrerament ha sortit notícies alertant de l’existència d’un poblat ibèric prop del polígon del Molló (distant centenars de metres); i també s’ha apel·lat a l’alerta d’algunes entitats conservacionistes sobre els recursos hidràulics, quan el polígon té un pou en propietat. Els defensors autòctons del futur que representa la gigafactoria han observat que aquests entitats “han fet la vista grossa durant dècades a la petroquímica de Tarragona, i ara volen castrar les opcions de futur que representa per al nostre territori”.
