Aquest dijous Vandellòs i l’Hospital de l’Infant acull l’última reunió de l’any de l’Òrgan de Governança dels fons nuclears. Una reunió clau per a fer possible que els diners arribin al sector primari, més enllà de les indústries agropecuàries, i en la qual participaran tècnics del Departament d’Agricultura de cara a exposar formes i maneres per fer partícips als pagesos dels ajuts. Entre aquestes, bonificacions en els crèdits demanats a l’Institut Català de Finances (ICF). El plenari tancarà un 2025 que ha vist avenços significatius a la sala de màquines d’aquesta eina de consolidació d’empreses al territori i d’atracció de noves. Així ho exposen a ebredigital.cat tant el vicepresident de l’organisme i alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, com el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i alcalde de Flix, Francesc Barbero. Quedarà per a la cita del pròxim gener, previst a Móra d’Ebre, l’aprovació del reglament que ha d’allargar la mà dels ajuts fins als autònoms.
Més informació: Els primers fons nuclears pensats per a empreses obren la porta a un nou territori: “Caldrà canviar el xip perquè això ja no és vendre fum”
Miquel Àngel Ribes: “Hem demostrat que el territori té recursos i personal suficients com per no haver de prioritzar sempre ubicacions prop de les grans àrees metropolitanes del país”
A l’hora de fer resum, Ribes posa el focus en la posada en marxa de la línia d’inversions per a les empreses, de les quals se’n va conèixer fa dues setmanes la resolució provisional. “Dins del PENTA 1 es van destinar 20 milions d’euros per una inversió final de 100 milions i, pel que fa al PENTA 2, parlem de 25 milions d’euros en ajuts que atrauran també uns 100 milions. Hem generat un ecosistema gràcies a les subvencions procedents del fons i un revulsiu al territori que és capaç tant d’enganxar a les empreses ja establertes com de captar noves inversions”. I sobretot, com s’encarrega d’emfatitzar, “hem demostrat que el territori té recursos i personal suficients com per no haver de prioritzar sempre ubicacions prop de les grans àrees metropolitanes del país. Al capdavall, soc de l’opinió que els governs s’han centrat sempre més en les grans zones mentre a nosaltres ens deixaven una mica deixats”.
Una sensació que els fons nuclears, reconeix Ribes, està revertint. És a dir, per poc que se li proporciona marge de maniobra gràcies a un accés directe als recursos públics i una eina de govern que els gestiona des de l’òptica de la perifèria. Amb un afegit important per a Ribes: “Al final nosaltres mateixos ens hem cregut que som una zona amb interès i potencial”. En això hi té molt a veure (també) la creació de l’Òrgan de Governança, amb veus polifòniques entre representants polítics, econòmics i socials, que ha estat una invenció “positiva. La composició és molt diversa i ens permet tenir un diàleg obert i transparent. Cert que també té algunes dificultats, com el fet que els acords s’han de treballar més” per donar cabuda a les diferents visions. Però al final “ens hem de felicitar perquè també ens hem acabat convertint en un referent en l’àmbit mundial pel que fa a la diversificació econòmica en zones nuclears. És una eina en construcció, i segurament hi haurà errors, però en tot cas tenim la voluntat i disposició d’anar-lo millorant”. Tot plegat amb un accés directe “als departaments del govern com els d’Empresa, Agricultura i Economia, que estan centrats a donar als fons la màxima rendibilitat i que ha permès que veiem la llum al final del túnel. Possiblement ens faltava l’empenta de les altres institucions” per poder donar el salt de qualitat, assegura.
De fet, l’organisme també té una altra funció que esdevé nuclear, com és la disposició a fer seguiment dels acords i de les inversions. En el cas d’aquest dijous, es fiscalitzarà l’actuació duta a terme pels ajuntaments durant les bestretes iniciades el 2023. Una convocatòria extraordinària i limitada a ajuntaments i que va generar certs receles per trobar-se a tocar de les municipals, però que va garantir el retorn al territori d’una anualitat vinculada als fons “després d’haver perdut ja la del 2022. Jo crec que per als ajuntaments era necessari aquest pas. Molts van poder adaptar energèticament les seves dependències i nosaltres, a Ascó, vam poder destinar dos milions d’euros a la construcció de sis naus industrials. Va ser un període en el qual vam salvar la situació establint un repartiment just entre les dues àrees PENTA, entenent sempre que era una qüestió puntual”.
Ribes reconeix que “dedico moltes hores a mirar de revertir el calendari de tancament de les centrals. I ho faig més enllà d’idearis polítics. I al mateix temps també soc partidari de buscar la diversificació econòmica”
La situació d’Ascó és paradoxal. La central nuclear proporciona vida a la població i, paral·lelament, es busquen alternatives al seu futur fos en negre. Ribes reconeix que “dedico moltes hores a mirar de revertir el calendari de tancament de les centrals. I ho faig més enllà d’idearis polítics. I al mateix temps també soc partidari de buscar la diversificació econòmica”. I en aquest punt aprofita per fer una comparació entre passat i present de la manera de fer les coses en relació amb els fons nuclears. “L’actual secretari d’Empresa, Jaume Baró prové del món de les oficines de desenvolupament local, el que genera ponts amb els ajuntaments i una visió més ampla de les seves necessitats. Sí que és cert que no és el mateix ser el segon que el primer, i l’anterior, Albert Castellanos, no ho va tenir fàcil. Entre les principals diferències també apuntaria que abans l’òrgan es reunia cada sis mesos i ara ho fa cada mes. Això li ha donat velocitat i capacitat resolutiva”, reconeix Ribes, que considera essencial “aquest vincle amb el Departament d’Empresa, perquè són ells els que coneixen quines són les grans companyies que busquen establir-se a Catalunya”.
Francesc Barbero: “Aquest dijous resoldrem una mancança evident, com és l’absoluta desatenció del sector primari més enllà de les grans empreses agroindustrials”
Ribes qualifica amb un “notable” el desenvolupament de l’Òrgan de Governança. Barbero no juga al joc perquè “no soc docent”, i opta per fer una reflexió de fons: “Funciona raonablement bé. Aquest dijous serà el segon amb la incorporació de tots els exclosos en un primer moment, que són els representants de les comarques lleidatanes. Farem balanç de les anualitats anteriors i també resoldrem una mancança evident, com és l’absoluta desatenció del sector primari productiu més enllà de les grans empreses agroindustrials. Escoltarem quines són les propostes que se’ns aporta des del Departament d’Agricultura”.
L’alcalde de Flix recorda que uns dels compromisos de l’executiu és dotar a l’Òrgan de Governança “d’un reglament en el transcurs del 2026. Es va realitzar modificacions en la composició aprofitant les pròrrogues pressupostàries i se’l va dotar de capacitat operativa en rang de llei. Però el reglament ajudaria a clarificar alguns aspectes”, afirma.
Més enllà de qüestions operatives, Barbero amplia el focus i assenyalava com la creació tant del fons nuclear com d’un organisme destinat a pilotar-lo des del territori, amb la supervisió de la Generalitat, servirà per “marcar múscul de teixit productiu propi diversificant-lo, entroncant-lo a sectors nous com el tecnològic i la revolució digital i a empreses amb més capacitat productiva i financera. Un dels problemes de la Ribera d’Ebre és que costa molt desenvolupar projectes tractor. Ara estem en la primera fase d’aquest projecte transformador”.
Barbero fa valdre que les línies d’inversió empresarials resoltes de manera provisional estan ben encarades. També a l’hora de fer el repartiment equitatiu entre les zones PENTA: “Que dels 40 milions gairebé 20 milions es destinin a projectes dins de la zona PENTA 1 és rellevant perquè dona resposta al que sempre hem reivindicat que havia de ser l’objectiu dels fons. Dit això, també m’agradaria cal tenir en compte un criteri de prudència. Que una empresa tingui preconcedit un ajut econòmic vinculat als fons nuclears no implica que s’acabi materialitzant. La resolució de fa dues setmanes li obre la porta a disposar de recursos, però caldrà veure si els pot complementar amb recursos propis i si li interessa fer-ho. Els 40 milions per a empreses poden generar un volum d’inversió de 100 milions. Ara bé, no estan garantits tots ells fins a la resolució definitiva. Cal emmarcar-ho així perquè després no es pugui generar desil·lusions”.
Barbero es mostra “satisfet per l’existència de propostes empresarials endògenes i la capacitat per atraure projectes de fora del territori. Una capacitat de seducció dual que sempre hem volgut prioritzar amb els fons nuclears”
Més enllà d’un admirable esforç de contenció a l’eufòria, indispensable en tots els aspectes de la vida, Barbero es mostra “satisfet per l’existència de propostes empresarials endògenes i la capacitat per atraure projectes de fora del territori. Una capacitat de seducció dual que sempre hem volgut prioritzar amb els fons nuclears”. I aprofita per esvair els dubtes generats des de la Cambra de Comerç de Reus. El seu president, Mario Basora, va indicar aquesta setmana en roda de premsa queno es pot “deixar enrere” el gruix de pimes i micropimes del territori, el qual reflexa la “realitat” del Camp de Tarragona. “Cal tenir present que el març o l’abril hi haurà una nova convocatòria d’ajuts per a empreses un cop liquidats els impostos per la producció nuclear del 2025, i que les convocatòries seran recurrents. És important l’existència de criteris tècnics per a poder fer una selecció de les iniciatives presentades, però en tot cas qualsevol licitant d’ajuts tindrà oportunitats per millorar el seu projecte i aspirar a accedir als fons”, remata.
