S’apropen les Festes i tots comencem a repassar la llista de la compra, traiem la pols a les receptes de l’àvia —a vostès també els passa allò de que sempre surten bé, excepte el dia que teniu convidats?— i fem càlculs per veure quin menú podem oferir sense buidar del tot la nostra butxaca.
No és estrany trobar-nos a les taules salmó noruec, formatges francesos o panettones italians, com qui reuneix un consell de savis internacionals per Nadal. I tot serà bo, però permeti’m l’atreviment: potser aquest any podem evitar que el menú faci més quilòmetres que nosaltres en tot l’any. I si, aquest Nadal, apostem pels productes de proximitat?
No només perquè estalvien kilòmetres i algun disgust ambiental, sinó perquè cada euro que hi destinem es queda ben a prop: fent feliç el forner que li guarda la barra “de sempre” o la pagesa que cuida els seus cultius amb saviesa i, de pas, manté viu el nostre entorn i paisatge.
I encara hi ha més: el producte local i de temporada acostuma a arribar més fresc i amb més sabor. I, sincerament, si en unes festes no busquem sabor… llavors, què hi busquem? Per tristesa alimentària, ja tenim la carmanyola de cada dia amb les sobres del dissabte.
L’aposta pel producte de proximitat no va d’heroïcitat identitària: va de valorar allò que està ben fet i que tenim a tocar. L’arròs de la DOP Delta l’Ebre, canyuts o tellerines, patates de Prades, un bon formatge de tupí, olis verge extra o vins de qualsevol DO del país. A la boca, uns segons de plaer; al cor i a la ment, orgull d’un producte tan excel·lent fet a casa.
No és cap sorpresa: molts baròmetres ja detecten un interès creixent cap al producte local en els darrers anys. Siguem transgressors de veritat i fem que la tendència no es quedi només en una gràfica esperançadora: convertim-la en fets. Aquestes festes, fem el nostre menú una mica més proper… i el món, una miqueta més senzill.
