Hi ha moments en què un territori no es juga només el seu futur econòmic o social, sinó alguna cosa més profunda: la capacitat de continuar parlant-se.
Quan la comunicació falla (per cansament, per desconfiança, per saturació o senzillament perquè no s’han creat els espais adequats) els conflictes deixen de ser situacions puntuals i passen a convertir-se en fronteres invisibles entre persones i comunitats.
Vivim en un temps d’abundància d’informació i d’intel·ligència artificial, paradoxalment, d’escassetat de comunicació real. I això es nota especialment en territoris com les Terres de l’Ebre, on la dimensió humana és central, on tothom es coneix i on qualsevol conflicte té conseqüències que es propaguen molt més enllà de les parts implicades.
Els desacords són inevitables; el que no ho és el deteriorament de les relacions. Quan falta un espai segur per parlar, quan ningú facilita la trobada, quan les emocions no tenen lloc, el conflicte s’endureix. Ja no es tracta de “què ha passat”, sinó de “què ha quedat trencat”.
D’aquí sorgeix la necessitat de projectes que recuperin el valor del diàleg, la mediació i l’escolta activa. No perquè siguin solucions màgiques, sinó perquè tornen al centre una cosa que sovint oblidem: la mirada humana. La consciència que darrere de qualsevol posició hi ha persones, històries, pors, expectatives i desitjos legítims.
Aquests projectes no busquen evitar el conflicte (el conflicte és natural) sinó transformar-lo.
És a dir, donar-li una sortida constructiva, fer-lo útil, convertir-lo en motor de canvi en lloc d’un mur. Quan això passa, el territori no només resol problemes: creix en maduresa col·lectiva.
EbreAcords: un exemple d’aquesta nova manera de fer.
En aquest context apareixen iniciatives com EbreAcords, que aposten per la resolució de conflictes des d’una perspectiva profundament humana. No es tracta d’una oficina ni d’un mecanisme burocràtic, sinó d’un espai on es facilita el diàleg, es promou l’escolta i s’ajuda les parts a trobar camins de solució que respectin la dignitat i les necessitats de tothom.
El projecte neix de la voluntat compartida de cinc advocades especialistes en mètodes adequats de resolució de conflictes (MASC/ ADR): Meritxell Fernández Forné, Marta Martínez Gellida, Ana Suárez Bellot, Inma Castells Escurriola i Isa Castell Solà.
parlar és sempre més barat que reparar; que una conversa a temps pot evitar mesos de tensió; que un territori que dialoga és un territori que avança. I que la comunicació (mirant-nos als ulls), quan és honesta i ben conduïda, és una estructura bàsica de convivència
Cadascuna aporta experiència, sensibilitat i una convicció comuna a un territori que necessita espais on la comunicació no sigui un afegit, sinó l’eix central.
La iniciativa, però, no vol quedar-se en mans d’un grup reduït. La seva intenció és crear un directori obert perquè altres professionals, companyes i companys que treballen des de la mediació, el dret col·laboratiu o altres disciplines afins, s’hi puguin sumar i ajudar a teixir una xarxa que sigui realment territorial i transformadora.
Les persones interessades poden contactar a través de la pàgina web del projecte: https://ebreacords.com/
El seu enfocament posa l’accent en la proximitat. En entendre els conflictes tal com són al territori, en la seva dimensió emocional i comunitària.
Aquest tipus d’iniciatives recorden que parlar és sempre més barat que reparar; que una conversa a temps pot evitar mesos de tensió; que un territori que dialoga és un territori que avança. I que la comunicació (mirant-nos als ulls), quan és honesta i ben conduïda, és una estructura bàsica de convivència.
EbreAcords no ve a substituir ningú ni a imposar res: ve a fer de pont. I avui, més que mai, els ponts són imprescindibles.
Reconstruir el fil, reforçar el nosaltres
Les Terres de l’Ebre necessiten projectes que ajudin a tornar a parlar, fins i tot quan sembla difícil, recuperar la confiança, evitar que petites friccions creixin sense control i transformar els desacords en oportunitats per repensar-se com a comunitat.
I, sobretot, projectes que recordin que la convivència no s’improvisa: es construeix, i que la paraula, la mirada i el contacte són, i continuaran sent, les eines més poderoses per fer-ho.
Iniciatives com EbreAcords són un recordatori discret però contundent: que el territori no només necessita infraestructures físiques, sinó també infraestructures de comunicació humana. Els ponts que no es veuen, però que ho sostenen tot.
