Els algoritmes i la computació d’alt rendiment formen un tàndem potent per processar milions de dades i descobrir-hi nous patrons o fer simulacions complexes que fins fa poc eren impensables. La intel·ligència artificial transformarà profundament la manera de fer recerca en tots els àmbits científics. Descobrirem noves galàxies, fàrmacs o materials amb més rapidesa, veurem investigadors i robots científics treballant colze a colze en el laboratori i podrem simular catàstrofes naturals amb molta més precisió que fins ara.
La intel·ligència artificial transformarà profundament la manera de fer recerca en tots els àmbits científics
Tot això no és ciència-ficció. Ja ho comencem a veure. Som encara en una fase incipient, però s’albira una era important per a la ciència. En paraules de Josep Maria Martorell, fins fa poc director associat del Barcelona Supercomputing Center i expert en IA, “estem en el moment més calent de la investigació científica a la història”. Davant del potencial transformador de la IA, és essencial disposar dels mecanismes que garanteixin que l’augment de producció de coneixement es tradueixi, efectivament, en més progrés per a la societat. A continuació, apunto només alguns exemples d’un llarg llistat d’elements necessaris.
És essencial disposar dels mecanismes que garanteixin que l’augment de producció de coneixement es tradueixi, efectivament, en més progrés per a la societat
Primer, cal comptar amb espais de diàleg entre ciència i societat, com ara tallers, que permetin connectar els investigadors amb la ciutadania, les empreses i les administracions per identificar reptes i trobar solucions conjuntes. Un exemple al nostre territori és el Living Lab de les Terres de l’Ebre que s’ha constituït a principis d’enguany en el marc del projecte Life eCOadapt50, per treballar en l’adaptació climàtica. Donar veu als actors del sector agroramader, forestal, pesquer i turístic, que són els més vulnerables pel canvi climàtic, és clau per dissenyar solucions efectives i adaptades al context local.
Segon, si volem que la recerca resulti en més innovació i competitivitat, cal reforçar els centres tecnològics, les oficines de transferència de coneixement i altres entitats que fan d’intermediaris entre els investigadors i el mercat perquè tinguin una dotació estable de recursos i perfils professionalitzats que donin suport als investigadors. Així ho recomanava un informe recent de la Iniciativa per la Productivitat i la Innovació (IPI), del Cercle d’Economia, que identificava les barreres que fan que Catalunya, amb una base científica sòlida i infraestructures de recerca i tecnològiques de primer nivell, no destaqui en l’àmbit europeu pel que fa als impactes econòmics i socials de la innovació.
Cal comptar amb espais de diàleg entre ciència i societat, com ara tallers, que permetin connectar els investigadors amb la ciutadania, les empreses i les administracions per identificar reptes i trobar solucions conjuntes
Tercer, les decisions de política pública han de poder inspirar-se en l’evidència científica, tot i que aquesta no és l’únic factor que les ha d’orientar. Iniciatives com la unitat de Science for Policy (Ciència per a la política) del CSIC o l’Oficina de Ciència del Govern del Regne Unit contribueixen a construir ponts entre els investigadors i els responsables polítics, fent que el coneixement científic sigui més accessible i tingui un major impacte.
Sens dubte, la revolució digital està canviant la manera com fem recerca i pot fer que la producció científica creixi de forma exponencial. La qüestió és si estem realment preparats per aprofitar aquesta oportunitat i fer ciència que resolgui els reptes més urgents de la societat.
Marta Curto Grau
Economista
