Allò que més ens humanitza és la capacitat d’aprendre coneixements, somiar, imaginar, recordar, emocionar-se, conèixer, descobrir…, i podria continuar en tot un seguit d’efectes (positius) que genera la lectura d’un bon llibre, un poemari, un compte infantil o una novel·la eròtica, per exemple.
S’apropen dates de consumisme, i sovint ja no sabem què comprar; si t’estimes al destinatari del teu regal, escull un llibre. Regalem literatura enguany
Considero que tocar el maquetatge estructural del llibre, fixar la mirada amb el format que el vesteix, per fora i per dins; la tipologia de lletra, els màrgens adequats, color de les fulles suau per a descans de la vista, fullejar-lo encuriosit, fins i tot olorar-lo genera regulació balsàmica de la pressió sanguínia automàticament, assossega el batec d’un cor sovint exigit amb tanta estimulació externa supèrflua; acaronar un volum, és un moment farcit de màgia i a un cost irrisori. No ho dic jo, no és una opinió; l’estudi de la Universitat de Sussex conclou que l’hàbit de llegir abans de dormir transformarà en més qualitat el nostre son.
Llegir abans de dormir, redueix l’estrès fins a un 68% (neuròleg David Lewis)
Soc dels que visc el llibre com a molt més que una lectura successiva; és una cerimònia pacífica, enriquidora i sobretot estimulant sobretot per persones que defugim del soroll (cada dia més) i és on trobo el refugi altruista que et regala una novel·la; és un veritable tresor a la vida.
Els llibres van ser els protagonistes indefensos, de grans foguerades a la història; em ve a la memòria “la nit dels vidres trencats” (la kristallnacht nazi) que en pocs anys farà una centúria d’aquesta esgarrifosa malifeta protagonitzada pels creadors de l’Holocaust.
Només llegir, descobrir lectures que ens fan més savis, pot garantir-nos pau personal i concòrdia social; no hi ha repte superior
Hi ha estadístiques actuals esgarrifoses, dades que ens indiquen que podem fatigar la vista dedicant més de dotze hores diàries observant pantalles; ordinadors i sobretot el nou aparell ja insubstituïble com és el telèfon mòbil, que gairebé fa de tot, menys de “telèfon”.
Avui llegeixo astorat de vegades en xarxes socials que tothom té opinió, és transversalment i darrerament massa sorollosa i estrident
El que ja no tinc tan clar és, si hi ha humilitat i reflexió abans de contradir (“ipso facto”), que només són valors d’aquell que té formació —una minoria sovint silenciosa amb bagatge literari, sense vanagloriar-se de cap supremacisme cultural. Potser el veritable crit ensordit, no és el de les xarxes, sinó el silenci de tants llibres que esperen ser oberts. Perquè, al capdavall, qui llegeix no crida: pensa, escolta i raona dels perquès. I només des de la lectura i el pensament crític podem recuperar aquella calma interior per entendre fins i tot, situacions traumàtiques que ens porten sobtadament, les tempestes de la vida que tots haurem de gestionar.
Potser el repte d’avui no és tenir raó, sinó llegir més, per comprendre millor; perquè només qui llegeix amb ànima, pot parlar amb veritable saviesa.
Ernesto Cid
Professional Financer/Mestre
