Nou dimarts de concentració davant del Verge de la Cinta convocada per la Junta de Personal en reclam d’un nou hospital i de la represa de les obres d’ampliació de l’actual, 118 dies després de la seva aturada per la troballa de restes arqueològiques. No hi ha cap mena d’informació per part dels departaments de Cultura o de Salut sobre com està evolucionant l’anàlisi de la importància dels elements patrimonials que han posat en perill la continuïtat de les obres. Però almenys, la concentració d’avui ha servit almenys per rebre una classe de “pedagogia tècnica” en aquest sentit.
Segons el relat del manifest llegit davant dels que han respost a la crida, “en lloc d’excavar tota la superfície on se suposa que hi ha les sitges (‘taca’, quedeu-vos en esta paraula), estan excavant més enllà del perímetre (més enllà de la taca). De tal manera que si allí no troben res, voldrà dir que la delimitació de la ‘taca’ inicial era correcta i es pot continuar treballant amb els mateixos supòsits per fer viable el projecte. Però compte! Que no hi hagi res fora de la ‘taca’ no fa viable el projecte per si mateix, tot i que a priori és positiu”. Que hi hagi més troballes fora del perímetre de la taca -continua el manifest-, “invalida bastant el projecte”.
Cal tenir en compte que la ‘taca’ es delimita en la suma d’una sèrie de factors: Des de la realitat trobada en les excavacions fins al georadar, que marca la densitat del terreny i detecta estructures subterrànies; la Tomografia, que permet fer una anàlisi del terreny, en especial, la presència de cavitats i el gruix del sol; i la documentació històrica. “Com podeu vore, ara som tacadependents”, ironitzaven els concentrats.
