Les zones afectades pels Fons de Transició Nuclear (FTN) s’enfronten a un repte majúscul: la necessària reconversió del seu model econòmic per garantir-ne la sostenibilitat i evitar una manca d’oferta de llocs de feina deguda a la destrucció de 3.000 llocs de treball associats a les dues centrals nuclears. En aquest escenari, les Tecnologies Digitals Avançades (TDA) poden esdevenir un motor de transformació, generant noves oportunitats de desenvolupament, ocupació i arrelament territorial. Tanmateix, la implementació d’aquests canvis requereix una estratègia d’innovació gradual basada en els nivells de maduresa tecnològica (TRL) (Technology Readiness Levels, en anglès), que permeti mitigar riscos i assegurar un creixement sostingut.
Cap a un nou model econòmic digital
La transició cap a una economia digital a les zones FTN ha de pivotar sobre tres pilars fonamentals que ajudin a garantir una reconversió eficient i estructurada:
1. Tecnologies Digitals Avançades com a catalitzador del canvi.
2. Innovació gradual basada en TRL per mitigar riscos
3. Innovació social digital per garantir l’arrelament territorial i la creació d’ocupació.
El primer pas és identificar les tecnologies clau que poden generar un impacte real en el territori. Tecnologies com la intel·ligència artificial, la internet de les coses (IoT), la realitat augmentada i virtual (RA/RV), la ciberseguretat, el blockchain o les solucions vinculades a la connectivitat i el New Space ofereixen múltiples possibilitats d’aplicació en sectors estratègics com la salut, la sostenibilitat, l’agroalimentari, el turisme digital i la gestió intel·ligent de recursos. Aquestes tecnologies poden contribuir a la creació de noves línies de negoci i ocupació, així com a l’optimització de processos tradicionals de les indústries establertes.
Innovació gradual basada en TRL
Per assegurar que aquesta transició sigui efectiva i sostenible, cal implementar un model d’innovació gradual basat en la metodologia TRL (Technology Readiness Levels, Nivells de Maduresa Tecnològica). Aquesta eina, utilitzada en entorns d’innovació tecnològica, permet avaluar el grau de maduresa d’una tecnologia abans d’implantar-la a escala. L’objectiu és garantir que cada pas en el desenvolupament d’una solució sigui sòlid, mesurable i adaptat a les necessitats del territori.
Segons la classificació de TRL, el procés es divideix en diverses fases:
1. TRL 1-3: Recerca bàsica i desenvolupament de conceptes inicials. Es duen a terme estudis teòrics i proves de laboratori per validar la viabilitat d’una tecnologia en un entorn controlat.
2. TRL 4-6: Validació i demostració experimental. Es desenvolupen prototips i es realitzen proves pilot en entorns operatius simulats per mesurar-ne l’eficàcia. En aquest estadi, les tecnologies com el blockchain, IoT o la ciberseguretat poden començar a provar-se en entorns més limitats, com petits municipis o empreses locals.
3. TRL 7-9: Implementació i escalabilitat. Les tecnologies que han superat les fases anteriors es despleguen en entorns reals, adaptant-se al mercat i a les necessitats del territori. Aquesta fase és crucial per a la seva adopció massiva, així com per garantir que els models de negoci vinculats siguin rendibles i sostenibles.
Aquest enfocament progressiu no només minimitza riscos, sinó que permet adaptar les solucions tecnològiques a les necessitats específiques de cada repte identificat, assegurant-ne la viabilitat a llarg termini. A més, fomenta la creació d’un ecosistema d’innovació local i regional, amb un suport a les empreses emergents que es beneficiaran de la implementació d’aquestes tecnologies.
Innovació social digital: una eina per a la transformació territorial
L’èxit de la transició digital no depèn exclusivament de la implementació tecnològica, sinó també de la seva capacitat per resoldre reptes socials i fomentar un arrelament real de la població. La innovació social digital es basa en l’ús estratègic de les tecnologies digitals per abordar problemàtiques locals, implicant activament la comunitat en la definició i execució de solucions. En el context de la zona FTN, aquest enfocament és especialment rellevant, ja que es vol aconseguir que la transició digital no sigui només una solució tecnològica, sinó una eina per millorar la qualitat de vida i la cohesió social del territori.
Aquest concepte parteix de la idea que la innovació ha d’anar més enllà de la millora de processos econòmics i productius, contribuint també a la inclusió social, l’accessibilitat i el benestar col·lectiu. Mitjançant mecanismes participatius, es poden identificar les necessitats específiques de la població i desenvolupar estratègies adaptades a la realitat de cada municipi. Aquesta aproximació assegura que les iniciatives digitals no siguin imposades des de fora, sinó que sorgeixin d’un procés col·laboratiu que generi un impacte positiu tangible.
En el cas de les zones FTN, aquest procés d’innovació social pot implicar des de la creació de plataformes digitals de suport a la formació en noves competències professionals fins a la creació de serveis digitals per millorar la qualitat de vida, com ara la telemedicina, la gestió intel·ligent de recursos naturals o la promoció de l’agroindústria mitjançant eines digitals.
L’economia digital com a motor de canvi sostenible
Una transició cap a una economia digital no es basa només en la implementació de noves tecnologies, sinó també en el foment d’un canvi cultural i econòmic profund. La creació d’infraestructures digitals robustes, l’accés a formació especialitzada i el foment de la innovació entre les empreses locals són factors clau per aconseguir aquest canvi. A mesura que les TDA es despleguen i les comunitats s’adapten a elles, les zones afectades pels FTN poden començar a veure un increment en la seva productivitat, una diversificació de la seva base econòmica i una reducció dels efectes de la despoblació.
Els sectors estratègics que es beneficiaran més d’aquesta transformació seran els vinculats a la salut, la sostenibilitat i l’agroalimentari, on la implementació de solucions digitals pot millorar l’eficiència i la rendibilitat dels processos de producció. La millora de la connectivitat i l’accés a dades en temps real pot permetre als agricultors i ramaders adoptar pràctiques més sostenibles i eficients, mentre que les empreses agroalimentàries podran millorar la traçabilitat dels seus productes i obrir-se a nous mercats.
Conclusió: Una transició sostenible i arrelada al territori
La reconversió econòmica de la zona FTN cap a un model d’economia digital és una oportunitat històrica per transformar un repte en una nova via de creixement sostenible. Mitjançant l’ús estratègic de les TDA, una implementació progressiva basada en TRL i un enfocament d’innovació social digital, es poden establir les bases d’un ecosistema resilient que generi ocupació, retorni valor al territori i asseguri un futur sostenible per a les comunitats afectades.
Aquesta transició no es produirà d’un dia per l’altre, però amb una estratègia ben definida i un compromís col·lectiu, l’economia digital pot esdevenir un veritable motor de canvi per a la zona FTN. Conjuntament amb la creació d’un teixit empresarial fort i innovador, una formació contínua i un enfocament inclusiu, l’economia digital tindrà el potencial de generar una nova era de desenvolupament, en què les persones i les seves comunitats siguin els protagonistes d’un canvi profund i positiu. Ho aconseguirem?
Joan Marc Escudero
Gestor de projectes a i2CAT, centre de recerca i innovació tecnològica.
