El juliol de 1993, la vida de les petites localitats de Faió, La Pobla de Massaluca i Deltebre van ser sacsejades per un triple crim horrible com mai s’ha registrat a la zona. Tres ciutadans alemanys, que havien arribat a Aragó per gaudir de la pesca del silur, van aparèixer morts, un en cada població, el mateix dia en una franja horària de dues hores i 45 minuts.
Hi havia connexió amb els tres i els casos tenen similituds entre ells: tots tres homes són de nacionalitat alemanya, tots tres arriben a aquestes terres per la seva afició a la pesca i tots tres moren per sis trets de pistola. Aquest és un cas de violència i venjança en què l’assassí va canviar la canya de pescar per una arma de foc.
Els tres escenaris geogràfics
El cas té la peculiaritat que, amb molt poques hores de diferència, apareixen tres cadàvers en tres municipis diferents. El primer és Faió, un petit municipi catalanoparlant situat a la província de Saragossa, ubicat a l’àrea d’influència de Mequinensa i que compta amb prop d’uns 430 habitants. A la localitat s’hi troba un càmping privat on només s’accepten persones de nacionalitat alemanya. D’aquí que per la gent dels voltants sigui conegut com ‘El camping dels alemanys’.
“El cas té la peculiaritat que, amb molt poques hores de diferència, apareixen tres cadàvers en tres municipis diferents”
El segon municipi és la Pobla de Massaluca, un municipi de la comarca de la Terra Alta a Catalunya que està unit per la carretera local amb Faió (Aragó) i Vilalba dels Arcs i viuen unes 400 persones aproximadament.
Aquestes dos poblacions situades al cor del Baix Aragó, són conegudes per la seva bellesa natural. Però, sobretot, per ser un destí popular entre els aficionats a la pesca. El pantà de Mequinensa, amb les seves aigües plàcides, atrau turistes de tota Europa, especialment alemanys, que busquen capturar el temut silur (Silurus, glanis). I com hi va arribar aquesta espècie forana? Segons s’explica al National Geographic Espanya al ser article del 22-09-2023: ” l’any 1974, un pescador alemany va introduir milers d’alevins de silur al riu Ebre, atret per la idea d’una futura captura. Tot i això, el que va començar com a trofeu pesquer s’ha convertit en una veritable calamitat ecològica, estenent-se l’espècie a nombrosos cossos d’aigua a la península, demostrant una capacitat d’adaptació i creixement alarmants. El silur pot assolir mides sorprenents, superant habitualment els dos metres de longitud i pesant més de 100 quilograms”.
Finalment, per completar aquest triangle de tragèdia hi figura Deltebre, municipi de la comarca del Baix Ebre situat a l’hemidelta esquerre. És el municipi més extens del Delta de l’Ebre i el més proper a la desembocadura, amb uns 12.000 habitants.
“El silur pot assolir mides sorprenents, superant habitualment els dos metres de longitud i pesant més de 100 quilograms”
Els protagonistes del cas
Werner Mittermeier és un alemany de cinquanta-dos anys que havia trobat en aquestes terres un possible refugi després de la mort de la seva esposa. Un home corpulent que fa gairebé dos metres i resideix a la colònia alemanya de Faió amb la seva gosseta, que va morir poc abans dels fets, un succés que el va deixar profundament afectat.
Gerhard Pickl, austríac de trenta-sis anys, comercial del negoci de turisme de pesca i encarregat d’un embarcador de l’embassament, vivia en una caravana.
Heinz Schorcenhofer, de quaranta-set anys i nascut a Viena, vivia a la seva caravana situada prop de l’estació de Renfe de Faió. Era capatàs de les obres destinades a erigir un complex turístic per a pescadors.
Wolfgang Nitsche, de quaranta-quatre anys, nascut el 1949 a Berlín. Ell es dedicava al lloguer d’embarcacions a l’embarcador Galatxo de la urbanització Riumar, Deltebre, i és el principal inversor del projecte en què havia entrat a participar Werner Mittermeier.
“Tots quatre, com jo, havien trobat a l’embassament de Mequinensa el paradís per a la nostra afició”, explica Jürgen Stegherr, empresari alemany pioner a atraure turisme de pesca a Faió.
“Pam, Pam”
El matí dels dimarts 13 de juliol de 1993, a les 8 hores del matí, la Guàrdia Civil de Mequinensa rep una trucada d’una persona que explica que hi ha dos turistes estrangers que no saben parlar ni castellà ni català i només li diuen: “Pam, Pam”.
Quan arriben els agents troben els dos turistes alemanys, molt joves, amb estat de xoc. Molt espantats donen a entendre que estaven allotjats al mateix càmping de Faió. De les seves explicacions es desprèn que havien sentit arribar una persona amb cotxe, que va baixar i va buidar el carregador de la pistola sobre una persona també alemanya resident a escassos metres del lloc on es trobaven. Després va agafar el seu cotxe i va marxar.
L’escena que troben els agents és el cos d’un home de mitjana edat al terra en posició cúbit supí, al davant la porta del lavabo amb un rierol de sang coagulada i que presentava impactes de bala. A dins del lavabo observen un impacte de bala a la paret. Aquest fet ajuda a fer la reconstrucció dels fets perquè assenyala que la víctima estava a l’interior del lavabo quan va rebre els impactes. Va sortir ja ferit i va caure al passadís, on va ser rematat amb un tret a bocaterrós enmig les celles. El cos presentava quatre impactes de bala, però realment l’arma va ser disparada sis cops.
“El cos d’un home de mitjana edat al terra en posició cúbit supí, al davant la porta del lavabo amb un rierol de sang coagulada, presentava impactes de bala”
Donada la gravetat dels fets, la Policia Judicial i la Guàrdia Civil van muntar unes oficines improvisades a Faió per a organitzar i gestionar l’operatiu amb més de 30 agents que es van presentar al lloc.
Els agents es van distribuir en dos grups per intentar trobar l’assassí, concretament a Mittermeier, ja que per les característiques que havien donat els testimonis era el principal sospitós.
Un dels grups es dirigeix a la Pobla de Massaluca, on saben que poden trobar-lo ja que és on resideix al moment dels fets. En arribar al lloc, a les 8:45 h del matí, es troben amb la sorpresa d’una cinquantena més d’agents de la Guàrdia Civil de la comandància de Tarragona que els expliquen que s’ha trobat un altre cos.
Aquesta segona víctima també és un home alemany, localitzat dins de la seva caravana i que presentava sis impactes de bala, del mateix calibre que la primera víctima, al pit i braços. Amb el poc espai que hi havia a l’habitacle i ser un atac inesperat, la víctima no es va poder defensar. Es tracta del mateix assassí que ha recorregut 12,6 km en cotxe. El trajecte té una durada aproximada de 17 minuts entre tots dos punts.
“La segona víctima també és un home alemany que es troba a dins de la seva caravana i que presentava sis impactes de bala, del mateix calibre que la primera víctima, al pit i braços”
Però aquí no acabava la ruta de la mort que estava duent a terme Mittermeier. A les 10:20 hores del mateix matí, els agents presents a l’oficina improvisada de Faió reben notícies de la comandància de Tarragona donant l’avís que a Deltebre, a 84 km de distància i a una hora i 14 minuts amb cotxe, acaben de trobar un altre cadàver dins una llanxa en un moll de la desembocadura del riu Ebre.
“A Deltebre, dins una llanxa a un moll de la desembocadura del riu Ebre, acaben de trobar un altre cadàver“
La víctima presentava quatre trets, tres al tòrax, un dels quals li va partir en dos el cor, i un altre al front. Amb tot i això, s’obvserva que la pistola es va disparar sis cops, igual que als anteriors dos assassinats. Nitsche estava en companyia de dues persones més amb les quals es disposava a sortir de pesca. Aquests van sentir les detonacions i van veure l’autor amb l’arma a la mà i com marxava.
La Guàrdia Civil va saber de la primera mort abans que es cometessin les altres dues: “I ens anàvem assabentant del següent assassinat. Allí va arribar a haver-hi fins a 50 guàrdies civils. Mai no havia passat res i, de sobte, ens vam trobar amb tres morts”, recorda Jesús Andrés Sánchez, un dels protagonistes de la investigació. Els cossos de les tres víctimes van ser descoberts en un període de poc més de tres hores.
Investigació
Mentres els agents investigaven quina era la motivació dels crims, descobreixen que entre les tres víctimes hi ha una connexió amb Mittermeier, qui havia estat involucrat en el mateix negoci turístic. Immediatament es va activar una operació gàbia per localitzar el fugitiu, qui conduïa un Opel Ascona de color negre, per evitar que hi haguessin més víctimes.
“Es va activar una operació gàbia per localitzar el fugitiu, qui conduïa un Opel Ascona de color negre, per evitar que hi haguessin més víctimes“
Totes les patrulles tenien l’avís del cotxe que conduïa el fugitiu, i no va poder anar gaire lluny, ja que cap a les 14.30 hores una patrulla de l’institut armat de Fraga es va creuar a la carretera N-II amb el vehicle de Mittermeier. Ràpidament es van adonar de qui era el conductor, decidint girar per seguir-lo quan ja havia aconseguit camuflar el turisme a l’aparcament d’un hostal.
“A les 14.30 hores una patrulla de l’institut armat de Fraga es va creuar a la carretera N-II amb el cotxe de Mittermeier“
En donar-li l’alto l’alemany no va oposar resistència, si bé els agents es van adonar que l’arma que havia utilitzat per donar mort a tres homes anava muntada, sense segur i damunt del seient del copilot. “No en va fer ús perquè no va voler”, va assegurar un dels agents. A més, portava un milió i mig de les antigues pessetes en marcs alemanys.
Mittermeier va ser traslladat a la caserna, on els agents li van fer la prova d’alcoholèmia, donant un resultat negatiu, malgrat que el ja detingut deia que aquell matí s’havia pres tres quarts de litre de conyac i diverses cerveses.
Tot i que l’assassí no va explicar mai el per què de la seva actuació, els investigadors de l’institut armat van assenyalar des del primer moment que la motivació dels tres crims “podria respondre a desavinences mercantils relacionades amb la compravenda de terrenys. Tots ells eren coneguts entre sí perquè formaven part d’una organització turística que proporcionava estades a la zona per practicar la pesca a súbdits estrangers, especialment alemanys”, explicava el comunicat oficial emès per la Guàrdia Civil de l’època.
Dels testimonis i de la documentació intervinguda els agents van poder determinar que Mittermeier acusava les seves victimes d’haver-lo estafat amb la compra de tres bungalows al ressort que tenien planificat fer amb casetes per pescadors a la Pobla de Massaluca. Nitsche era l’inversor, Heinz l’encarregat de l’obra a executar i Piklr el comercial que buscava els compradors dels terrenys.
Les tres víctimes s’havien associat per dur endavant el projecte. Primer van comprar els terrenys que òbviament eren just a la vora del riu Ebre. Van començar a aixecar la primera caseta (la utilitzarien només de mostra als compradors) i va ser la única construcció que van acabar fent donat que l’Ajuntament va paralitzar les obres al no complir els requisits per als permisos, malgrat que el criminal ja havia pagat l’import global. Un origen de les discrepàncies que, unit a la mort de la seva gossa per enverinament, van portar l’alemany a actuar “amb absoluta sang freda”, com el van descriure els testimonis.
“Un origen de les discrepàncies que, unit a la mort de la seva gossa per enverinament, van portar l’alemany a actuar amb absoluta sang freda“
Les autòpsies van confirmar que les tres víctimes van morir a causa de múltiples trets realitzats en la seva pistola Star calibre 7,65 mm. Tots els cossos mostraven signes d’una violència extrema, i els investigadors van concloure que el criminal havia actuat amb una fredor aterridora.
Judici
El judici a Werner Mittermeier per les tres morts dels homes alemanys va tenir lloc a l’Audiència de Saragossa el 13 de novembre de 1995. Aquell cop era dilluns i es va presentar al tribunal, segons van assenyalar les cròniques de l’època, com si fos a un casament. Vestit amb tratge i corbata, i un fred somriure a la cara, que distava molt de la imatge que presentava el dia de la seva detenció. No va voler declarar i va escoltar totes les proves que hi havia en contra.
“Es va presentar al tribunal, segons van assenyalar les cròniques de l’època, com si fos a un casament. Vestit amb tratge i corbata, i un fred somriure a la cara“
Durant les sessions van declarar agents de la guàrdia civil, policia judicial metges forenses, perits i testimonis. Les proves en contra seu eren contundents, i durant el judici es va exposar la seva història, les circumstàncies que el van portar a cometre els crims i les seves relacions amb les víctimes.
La defensa, liderada per l’advocat Javier Segarra, va intentar minimizar la culpabilitat de Mittermeier, argumentant que estava en un estat mental alterat a causa de la mort de la seva gosseta i que havia viscut en un estat de xoc des de la pèrdua de la seva dona catorze anys enrere. Malgrat els esforços, la Fiscalia va presentar un cas sòlid, sol·licitant una condemna de vuitanta-quatre anys de presó per tres delictes d’assassinat.
Condemna
Finalment, Mittermeier va ser condemnat a seixanta-quatre anys de presó, una sentència que va complir entre Espanya i Alemanya. La comunitat va respirar alleugerida amb la detenció i la condemna del criminal, però les ferides deixades per la tragèdia van continuar obertes. Amb el pas dels anys, Mittermeier va recuperar la seva llibertat, però la seva història continua sent un recordatori inquietant de com un home que semblava ser part del teixit comunitari va poder cometre tants actes de violència. El crim del pescador no només va truncar les vides de tres homes, sinó que també va deixar una marca indeleble en les comunitats que els van acollir.
Conclusió
El cas de Werner Mittermeier és un exemple de com les aparences poden enganyar i de com les tensions ocultes poden desembocar en tragèdies inimaginables. La pesca del silur, que havia estat un motiu de reunió i diversió per aquells homes, i va acabar per la sang vessada d’innocents. Mentre la vida continua al voltant del pantà de Mequinensa, la memòria d’aquells que van perdre la vida aquell juliol de 1993 perdura, recordant a tots que la violència pot emergir en els llocs més inesperats.
