Avui faig un homenatge a les dones rurals, un homenatge donant-hi veu.
He compartit una jornada amb dones rurals de tot l’Estat espanyol, dones de pobles, emprenedores, empresàries, amb diferents explotacions agrícoles, ramaderes, turisme… M’han compartit vivències, emocions, lluites, alegries i desconsols.
La realitat, la complexitat, el reconeixement, l’acompanyament de dones que en silenci han lluitat per tenir el lloc que els hi correspon, ostentant el paper de mares, àvies, esposes, treballadores; obrir una bretxa dintre del medi rural, un lloc on l’èxode femení està molt més avançat que el masculí.
Les dones s’aixequen amb els problemes de les explotacions ramaderes, del camp, amb la conciliació de la família, amb els actes quotidians de la casa. Els homes s’aixequen, i directament executen la feina diària.
Els homes s’han de conscienciar de tasques quotidianes, han de desfer-se d’aquest patriarcat
Aquestes dones han d’aparèixer amb noms i cognoms; els homes s’han de conscienciar de tasques quotidianes, han de desfer-se d’aquest patriarcat, han de donar veu a les seves dones.
A un article que vaig escriure fa molt de temps deia que venien flaires de temps passats; ara ja tenim els perfumistes al davant. On diuen que els temps d’abans eren millors, perfumistes que volen que la seva dona sigui com la seva àvia però amb el jornal d’ara. Dones submises, silencioses, ignorants, que no pensin, que treballin molt, compleixin i com es deia “al carrer una senyora i al llit una p.”
El fotut de tot això es que les noves generacions s’impregnen d’aquesta essència. Posant en relleu el liberalisme androcèntric, suposant una amenaça per a la política feminista, ja que nega la desigualtat entre homes i dones a través d’arguments legals que gaudeixen de legitimitat dins del discurs democràtic. Lliberalisme androcèntric; conservadorisme patriarcal; reaccionarisme misògin; i radicalisme femonacionalista.
Tenim un problema greu i no és només el canvi climàtic!!!
Quan ets dona, els teus drets són objecte de debat. Mentre és fora de tot dubte que el cos dels homes puguin produir un lucre, si troben diverses maneres per explotar el teu. A les posicions de poder el més habitual és veure’ls asseguts només a ells, però adoptar mesures perquè nosaltres ho fem és opinable. I mentre escoltes el bon home que és perquè ajuda a casa, ningú no valora en tu el mateix perquè, és clar, és el que has de fer.
Les dones volem que totes aquestes discriminacions formin part del passat i sabem que juntes som més fortes per aconseguir-ho. Per això, a totes aquelles persones que somien, com nosaltres, amb un món on els pobles siguin llocs tan bons com qualsevol altre per créixer en llibertat, amb justícia i amb oportunitats, en què els cossos de les dones siguin objecte de decisió només d’elles mateixes i que no estiguin a la venda per a lucre de ningú, en què tampoc no es puguin explotar la terra, l’aire i les aigües que compartim, i allò que això conté. Somiem, en definitiva, un món rural sostenible i en igualtat.
Natres no som negacionistes del canvi climàtic, però no només afecta l’aigua, al escalfament global… hi han moltes malalties a les produccions del camp que no existien; i la globalització ens les ha portat; així ho deia un pagès de cinquena generació.
Una pagesa, enginyera agrònoma m’explicava que ella fa la planta per a les seves explotacions; el que abans costava deu dies, ara ho té en tres…
Hi ha moltes maneres de fer pressió per poder fer una llei que pugui contribuir a abordar el problema del despoblament, establint mecanismes per corregir la discriminació múltiple a què es veuen sotmeses les dones rurals, a les situacions de discriminació que s’agreugen a la manca d’oportunitats per incorporar-se al mercat laboral amb un treball estable i de qualitat, lidiant amb escassetat d’infraestructures i serveis en general…
No ens podem quedar de braços plegats. Des de la meva humil posició faig una crida a totes les dones rurals, a totes les ebrenques, ja siguin perruqueries, empresàries, mestres, pageses…
Hem de donar veu a qui protegeixi la terra i els seus recursos actuals i futurs, que no permeti atacs de cap tipus, que vetlli també per les seves produccions, de les quals impulsi un consum responsable i de proximitat, que aposti, en definitiva, per la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del territori i les seues comunitats
A qui busqui la valorització de les dones rurals al mercat de treball, l’impuls de les fórmules que col·loquen el seu futur a les mans (com el cooperativisme o l’emprenedoria) i treure a la llum la feina que moltes companyes encara realitzen de manera invisible.
A qui entengui que el turisme i les cures, en una aposta responsable, poden ser aprofitats per dinamitzar els pobles, crear-hi progressos i revertir el cicle de masculinització i envelliment que porta al despoblament.
a qui exigeixi l’abolició de l’explotació sexual, l’accés real al dret a l’avortament i els recursos específics per prevenir i atendre la violència masclista als pobles.
A qui treballi per unes comunicacions de qualitat per als mateixos, perquè hi hagi habitatges dignes i accessible, perquè tinguin serveis que cobreixin totes les etapes vitals i que no expulsin enlloc de la societat.
I estenem la mà a tota persona i agrupació que vulgui contribuir a aconseguir-ho. Sense por, lluitant per avenços sòlids, obertes al canvi, sense cessions, sense fronteres.
A qui comparteixi un esperit sonor més enllà de les fronteres, a qui no justifiqui mai la guerra, els conflictes armats i la violència, a qui no emmudeixi davant el dolor humà.
No acabaré sense donar les gràcies a FADEMUR per convidar me a descobrir totes aquestes dones i poder fer eco de les seves memòries.
Ebrenques compartim aquests compromisos i lluitem per garantir-los en el present i en el futur, i expandir-los més enllà dels nostres pobles, perquè el món rural és divers i generós.
El món rural és feminista!
Diana Valimanya G
Vicepresidenta del COPATE
ENTORN NATURAL I TERRITORI
