El president del COPATE, Ivan Garcia, reconeix en aquesta entrevista concedida a Ebredigital.cat la difícil situació a la qual está fent front el consorci. Als impagaments dels ajuntaments pels serveis que presta en matèria de recollida i gestió de brossa se li suma la manca de visió de futur. Per això el també alcalde de Roquetes vol obrir el focus i parla ja de solucions que haurien de ser enteses com única porta de sortida a la crisi, la de que cada municipi sigui un consorciat per així assumir les conseqüències de les seves pròpies decisions. Una responsabilitat que ara recau només en les esquenes dels consells comarcals del Baix Ebre i del Montsià. I tot ha d’anar ràpid. Perquè si alguna cosa no existeix és un pla B.
Pregunta.- Quina és la situació econòmica del COPATE?
Resposta.- La situació real no és fàcil. Hi ha ajuntaments que no estan al dia de pagament i moltes vegades no és per culpa d’ells mateixos, perquè per fer un pagament d’un rebut d’un servei que presta en este cas el COPATE necessites una aprovació de preus que avui en dia a la comarca del Montsià encara no s’ha produït.
Per això hi ha interventors i secretaris que, si no tenen aprovats els preus, no disposen a pagar les factures. Esperem que en les pròximes setmanes això es resolgui, principalment perquè tenim la fase 3 de l’abocador del Mas de Barberans a punt d’arribar al 100%. S’ha d’adjudicar definitivament portar tota la resta a Tivissa, i això no es podrà fer fins que no tindrem l’acord de tots els municipis conforme se’n fan càrrec dels preus que va proposar el consorci.
P.- ¿Ens pot explicar què és el que passa amb el Consell Comarcal del Montsià per provocar este col·lapse?
R.- La secretària té el temps que té perquè no té la plaça destinada i s’ho mira molt en lupa, i això el que genera és un retard en l’aprovació. El COPATE a finals de setembre va enviar els preus als dos consells comarcals, que són els seus consorciats. El del Baix Ebre ja els tenia aprovats el novembre i el del Montsià, en aquest cas, va aprovar el mes passat només la part de recollida. Falta la part de gestió, totalment necessària per a fer este contracte nou amb Tivissa.
P.- Este problema de liquiditat del COPATE ha pogut provocar que l’empresa de recollida hagi pogut suspendre el servei?
R.- No, no estem en esta pantalla. Sí que és cert que l’empresa ens ha enviat per primera vegada un requeriment pels interessos de demora. És normal que, quan se li deuen diners a una empresa que ha prestat el servei, algun dia envien estos interessos de demora.
S’estan fent ja les gestions perquè els dos consells comarcals envien la part que els hi pertoca, però encara no estem en la pantalla en la qual l’empresa adjudicatària deixi de prestar servei. Des del consorci estem treballant per a modificar tot el que calgui en els estatuts i segurament anirà en la línia de la incorporació dels ajuntaments directament com a consorciats, en comptes dels dos consells comarcals exclusivament com ara. Aquesta modificació aniria en la línia que la gestió sigui directa entre ajuntaments i consorci i evitar totes estes traves, produïdes pel fet de tenir un intermediari entre els ajuntaments i el consorci.
Creiem que en això podem resoldre moltes coses i també generarà uns nous convenis de col·laboració entre el consorci i els ajuntaments, en els quals estarà ben detallat tots aquells aspectes que ha de complir tant el consorci com els ajuntaments, i d’esta manera poder evitar una situació com la que ens trobem ara.
P.- Si no interpreto malament, s’està referint al fet que la fórmula d’una mancomunitat seria millor que la fórmula actual…
R.- No, tranquil·lament es pot utilitzar la fórmula del consorci. El que passa que en compte de tindre dos consorciats passar-ne a tindre 30. No hi ha cap problema i al final té una lògica, perquè qui està consorciat és qui realment fa la delegació de competències directament en el seu consorci del qual forma part i que és qui li presta el servei.
P.- Ivan Garcia porta poc més de sis mesos. Diuen que el COPATE és un càrrec important, per tant, podria ser considerat un premi, però no sé si és un premi o està patint.
R.- Jo diria que un premi no és, és una experiència en el meu cas que em motiva. També em lleva la son alguna nit, però estem en política per solucionar les coses i millorar la vida de la nostra gent. Tinc objectiu sortir d’aquesta situació en què es troba el consorci i mirar de cara al futur. I no només pel que fa a la gestió dels residus. Tots sabem que també fa els temes de salubritat que són importants, com els tractaments de mosquit i mosca negra. En aquest aspecte, hem millorat una de les deficiències de l’àrea que s’anava arrossegant de feia molts anys i ara el que hem de millorar és l’engranatge del consorci, fer-lo fort per a poder encarar inversions tan importants com les que hem vist. Estem parlant d’uns 4 milions d’euros que valdrà l’ampliació de la fase 4. I no vull pensar en el nou centre de tractament de les Terres de l’Ebre que estarà al voltant dels 25 milions d’euros. Per a arribar a poder fer front a aquestes inversions cal ser forts, cal estar tots units, i això no em canso de dir-ho, cal que tots els municipis s’ho facin seu, perquè al final estem donant un servei per a tots. Un sol no el podria donar de cap manera. Només un esforç conjunt ajudarà a deixar un planeta millor per als nostres fills i filles i millorar la butxaca de totes i tots gràcies a una gestió eficient.
P.- Mirant les persones que en aquest moment han de canviar d’opinió perquè les coses es desbloquegen, amb el seu pragmatisme habitual, què els demanaria?
R.- Responsabilitat de territori. És la cosa que més m’ha sorprès. Només ens mirem, i parlo com a alcalde, el nostre melic. Però hem de tenir una visió de territori i més en un consorci com el COPATE, que ens està prestant uns serveis que és impossible de prestar per nosaltres per si sols. Perquè si ara ens en costa 10, ens acabaria costant 15 o 20. Si el territori necessita alguna cosa del qual nosaltres com a ajuntaments també ens en beneficiem, cal ficar el nostre granet de sorra per a la millora del conjunt.
P.- Si arribem al setembre i tots els bons desitjos no s’han complert, quin és el seu pla B?
R.- No hi ha pla B. Si al setembre no podem fer l’adjudicació de portar els residus a Tivissa, no hi ha pla B i en aquest cas el consorci deixaria d’existir i cada municipi, aquells municipis que no han pensat en territori o que no vulguen pensar en territori, tindrà un problema, i molt greu perquè tindrà la seua part de les 47.000 tones de resta a la porta de casa sense saber què fer ni com gestionar-ho.
P.- Està encallat només pel Consell Comarcal del Montsià?
R.- L’adjudicació està feta. Falta l’últim OK que és quan tinguéssim la confirmació dels diners. Això mos ha passat també amb la mosca negra. Sabem del soroll que va haver-hi a principis d’any pel fet que el món local també participés en el tractament de la mosca negra. I també ho vaig dir en plenari al meu ajuntament: som el primer municipi que accepta fer front de la part que li toca al tractament de la mosca negra. Però l’acord encara no ha arribat per part de cap municipi ni per part del Baix Ebre, ni per part de cap de la Ribera d’Ebre. Sí per part de la Diputació de Lleida i esta setmana mos arribarà la Diputació de Tarragona.
P.- Pel que comentava que els municipis poguessin entrar a formar part del consorci ho entenc com una solució a la falta de liquiditat?
R.- No. Són dues coses. En primer lloc, seria una solució a la falta de liquiditat actual pel simple fet que tindrem les eines per evitar-ho, i aquells municipis que ara tenen la temptació de no pagar la factura quan toca podran ser castigats. Actualment no és així. I segona, es podria garantir el futur del consorci per a garantir les inversions necessàries per a tirar-lo endavant.
P.- Llavors, podria ser que hi hagués municipis que formessin part i n’hi hagués que no o tots haurien de formar part?
R.- Cadascú és lliure de fer el que vulgui, però si algú decidix marxar després de formar part durant un munt d’anys del consorci, abans haurà de passar per caixa de totes aquelles inversions que estan fetes i de les quals aquest municipi ha pogut gaudir. I del que queda per pagar, li tocarà pagar la part que li toca i després cadascú seria lliure d’anar on vulgui. Ni els municipis grans avui dia tenen la capacitat segurament per a fer-se la recollida, però assumir la gestió suposa fer front a un monstre. Fer aquesta gestió per si mateix és impossible, principalment perquè l’Agència Catalana de Residus no els autoritzaria. El que no es vol és continuar generant abocadors. I si algun municipi té la temptació de fer la gestió pel seu compte, tots sabem el que ens costa en aquest cas portar-ho al més proper que és Tivissa.