Reconec que els matemàtics som persones peculiars, i una mica estranyes, però tenim algunes característiques comunes: una d’elles és que tenim la necessitat de demostrar-ho tot. Per un matemàtic el fet que una pedra caigui 7 vegades, no és suficient per afirmar que a la 8a vegada també caurà. Calen altres vies per demostrar-ho.
És per això, que al llarg de la història s’han establert diversos mètodes de demostració: directa, per inducció, per separació de casos o per reducció a l’absurd (en llatí, reductio ad absurdum), entre d’altres. Aquest últim tipus de demostració es fa assumint com a veritat el contrari del que volem demostrar i arribant a una contradicció. Per exemple, podríem assumir que els nombres primers (aquells que només es poden dividir entre la unitat i entre ells mateixos (2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19…) són finits, però ràpidament arribaríem a una contradicció perquè sempre en podríem trobar un de més gran.
Els enunciats matemàtics demostrats que es consideren d’una especial rellevància s’anomenen teoremes i una proposició matemàtica que no ha estat provada ni refutada, és una conjectura o hipòtesi. Una de les tasques d’aquells matemàtics que es dediquen a la investigació és convertir hipòtesis en teoremes.
En un món ple de conjectures (fake news) renunciem a contrastar tot allò que ens envolta
I perquè explico tot això? Doncs perquè avui en dia, en un món ple de conjectures (fake news) renunciem a contrastar tot allò que ens envolta. Per una part, alguns mitjans de comunicació es limiten a compartir continguts citant l’organisme o font que ho afirma, d’altres ni els citen, però molt poques vegades es fa una anàlisi detallada per verificar la informació, de recercar el perquè, d’analitzar les dades a fons, de comparar-les amb anys anteriors o altres fonts… Però per una altra part, també nosaltres mateixos no apliquem este esperit crític per intentar discernir si allò que ens estan explicant (al bar, WhatsApp o llegint una revista) pot ser veritat o no.
I no parlo d’una problemàtica local, sinó molt més general. La desinformació està a l’ordre del dia, però per sort hi ha alguns portals que es dediquen a lluitar-hi i a verificar la informació. Un d’ells és verificat.cat, que cada dia informa sobre algunes de les notícies poc fiables que omplen titulars de mitjans digitals.
Amb la pandèmia vam veure com s’incrementaven exponencialment estes desinformacions i apareixien com a bolets mitjans digitals de fiabilitat dubtosa. Sovint es tracta d’empresaris, que poc tenen a veure amb el món periodístic, i que venen els seus informatius i entrevistes com espais d’opinió al millor postor. I així es dediquen a difondre continguts pagats, sense cap mena de verificació, sota un fals paraigua de rigor informatiu. Una pràctica que sempre ha existit i que malauradament alguns pseudoperiodistes avalen i engrandeixen acceptant entrar al joc.
És per això que, fent una aproximació amb el món de les matemàtiques, us proposo intentar aplicar la reducció a l’absurd per a contrastar algunes de les informacions que llegiu. De ben segur que de seguida en podreu detectar algunes que no poden ser possibles, que són merament conjectures.
