El director de la Línia de Canvi Climàtic d’Eurecat i director científic del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez, s’ha mostrat decebut pels resultats finals que ha tingut la cimera del clima Cop 28 que s’ha celebrat a Dubai, als Emirats Àrabs. Un canvi de rumb pel que fa a la producció i emissió de combustibles fòssils però que cimera rere cimera no acaba de concretar-se. ”Aquestes cimeres comencen a perdre prestigi i a veure´s com menys útils de lo que haurien de ser”. Una situació que atribueix “al xoc frontal entra la realitat de la geopolítica internacional i de l’economia i allò que caldria fer segons el que fa molt de temps que està dient la ciència i el que la tecnologia ens permet”. I és que costa d’entendre el posicionament de cert països com ara els Estats Units que és “on hi ha més informació en un moment donat pot optar per una posició política negacionista i que costa d’explicar”.
Ibáñez ha tornat a alertar: “ens estem auto enganyant. Si arribem a un “punt de no retorn sortirem tots perdent”. Per al científic el més preocupant és que el canvi climàtic s’està accelerant “tot està passant més prompte i més ràpid del que havíem previst” A dia d’avui ja sabem que a nivell general plourà menys, farà més calor hi haurà sequeres més persistents. Per tant hem d’estar més preparats per emergències; fer prevenció i evitar reaccionar “sobre la marxa ”com fins ara.
HI ha dos coses que són implacables i una ocasiona l’altra: “la temperatura està pujant -ens estem aproximant al 1’5 graus mundial- a nivell de Catalunya és el doble, estem en 2’4. I es pot disparar a 3, 4 ó 5 graus. Això suposa un clima totalment diferent, semblant al del nord d’Àfrica. Això causa morts i agreujament de malalties. A Europa ja ha suposat unes 60.000 morts este estiu passat i centenars de milers a nivell mundial”. Però després vindrà el que Ibáñez anomena el segon xoc. L’ augment de la calor suposa també l’augment de la temperatura de la mar i el desgel. “SI Groenlàndia es desgela -i això és una possibilitat – tindríem una pujada del nivell del mar de 7 metres. És la desaparició de moltes zones costaneres de tot el planeta. De les seves infraestructures, de ciutats i pobles … serà la paràlisi de l’economia mundial”, ha alertat. El que està ja garantit és una pujada d’entre 1 i 2 metres.
El director científic del Centre en Resiliència Climàtica s’ha mostrat convençut que “en algun moment aconseguirem reduir les emissions”. I és contundent si això no és així “viure en determinades zones del planeta serà impossible. Seria una catàstrofe que no podem ni imaginar. De fet, seria una amenaça existencial per a l’espècie humana. I això podria passar si no fem les coses com toca”.
Ibáñez creu innecessària la interconnexió de xarxes: “Si fos absolutament imprescindible no quedaria altre remei. Però no ho és. Ja hem vist els problemes d’abastament d’aigua a la conca de l’Ebre o als arrossars del delta. Hem d’apostar per regeneració d’aigua i dessalinització a l’entorn metropolità”
Respecte l’aposta de l’Observatori Inter col·legial de l’Aigua de Catalunya en favor de la interconnexió de les xarxes Ter-Llobregat amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) Ibáñez ha manifestat que creu que és innecessària. “Si fos absolutament imprescindible no quedaria altre remei. Però no ho és. Ja hem vist els problemes d’abastament d’aigua a la conca de l’Ebre o als arrossars del delta. Hem d’apostar per regeneració d’aigua i dessalinització a l’entorn metropolità i garantir el màxim d’eficiència”. Mirant més enllà Carles Ibáñez creu que estem en uns moments crítics i històrics que demanden “adaptar-nos als límits L’eficiència sense límits és un parany. Si a Catalunya tenim un límits pel que fa al consum de recursos hídrics haurem d’adaptar la població a aquesta realitat”. En aquest sentit creu encertades les reflexions de certes entitats conservacionistes i de la mateixa PDE quan afirmen que Barcelona i l’àrea Metropolitana més que un problema d’aigua té un problema de sostenibilitat pel tipus de creixement que s’ha impulsat al nostre país.
Podeu veure l’entrevista sencera Canal TE aquí: