La Junta Directiva de la Lira Ampostina es va reunir ahir a la nit i va decidir dimitir dels seus càrrecs. La decisió es farà efectiva a partir del dia 16 d’aquest mes, de cara a acabar amb tramitacions administratives urgents. L’objectiu de fons és el de facilitar una regeneració que aporti noves idees per ajudar a fer sortir l’entitat de les dificultats que arrossega des de fa temps, provocades en essència per una manca de finançament que ha esdevingut crònic. Autèntic mascaró de proa de la vitalitat de la societat civil de la capital del Montsià juntament amb La Unió Filharmònica, La Lira acumula un dèficit financer entre despeses i ingressos que s’ha fet poc menys que insostenible des del passat estiu. “Per primera vegada en la nostra història no vam poder pagar les nòmines del mes de juliol. Al final les hem abonat, però queden a deure encara les d’agost i setembre”, admetia el ja expresident, Manel Zaera, en conversa amb EbreDigital. “Heu de tenir en compte que cada any tenim unes despeses d’entre 400.000 euros i 450.000. I d’aquests diners, entre 300.000 euros i 350.000 se’ls emporta l’escola de música. Però exclusivament amb la nostra activitat, com les sortides de la banda, no podem facturar una quantitat com aquesta”, explica un Zaera que es reconeix “cansat. L’actual junta vam entrar fa cinc anys i mig i des de llavors s’ha renovat dues vegades i amb el mínim de membres exigit. Som sis persones governant una entitat amb 500 socis, quan hauríem de ser almenys una dotzena”. Els canvis en els estatuts van modificar les eleccions a la junta, que es renovava parcialment cada dos anys. Ara s’escolleix per un mandat de quatre anys de manera íntegra.
L’esperança del suport de les administracions no suposa cap alleugeriment a curt termini. Si bé s’està en converses amb la Diputació i s’espera trucar a les portes del Departament de Cultura, el suport més gran prové de l’ajuntament. “Sempre hem comptat amb la seva disposició. Tenim un conveni anual amb ells que ens aporta 104.000 euros. A més, fa dos anys ens van donar una subvenció extra de 30.000 euros i l’any passat una de 50.000. El problema, però, és que amb això sol no ens dona. I no sé quina pot ser la fórmula”. Zaera dibuixa sortides en l’àmbit dels patrocinis, de cara a convertir l’entitat “bé en una fundació o en una entitat d’utilitat pública, que era el que estàvem treballant per demanar”.
Ara bé, mentre res d’aquestes solucions es concretin, el forat es fa més gran. Enguany el consistori ha decidit no atorgar en el darrer moment una aportació extraordinària de 25.000 euros. A això, i al fet que els ajuts municipals, malgrat tot, “no tenen comparació amb els d’altres consistoris si tenim en compte la important tasca social que realitzem i el nivell de qualitat de la nostra banda”, cal sumar-hi el manteniment d’un edifici vell i necessitat de reparacions constants per superar normatives, així com la polèmica esclatada amb la discoteca Legend. Arran del seu tancament provisional decretat per l’equip de govern municipal després dels aldarulls d’inicis de mes i la decisió de l’entitat de no renovar-li el contracte de lloguer per evitar més complicacions amb els veïns s’ha vist privada de prop de 20.000 euros anuals. La clau, però, es troba en el considerable pes de la massa salarial que suma La Lira. “Entre els professors de l’escola de música, el director de la banda, i el personal de gestió i serveis sumem trenta persones. Les nòmines ja pugen cada mes 17.000 euros, als quals caldria sumar la Seguretat Social, mentre que els ingressos mensuals sumen 4.000 euros per quotes de socis i uns 7.000 euros per l’alumnat”. Tot plegat massa dificultats encadenades, sortint a més d’una pandèmia que va paralitzar tota vida social, i que requereix més hores de les que té el dia per intentar redreçar.
