(El següent és el primer d’una sèrie de tres articles que ebredigital.cat publicarà relativa al Pla de Protecció del Delta elaborat pel govern espanyol)
Jurídicament, el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE) va entrar a formar part de la legislació de l’Estat quan el va incorporar l’any 2001 el Pla Hidrològic Nacional. Era el pacte CiU-PP amb relació a la disposició addicional desena, la condició que posava el govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol, al de José Maria Aznar, perquè li donés així suport. El PIPDE, que més tard va donar pas al controvertit Consorci CPIDE, es va començar a gestar a la seu de l’IDECE, i va ser la pólvora que va encendre el moviment social encapçalat per la PDE.
Vint-i-tres anys després, el PIPDE ha migrat i ha canviat de nom. Ara se l’anomena Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre (PPDE), i tot i que estem enmig d’una nova campanya electoral, ni forma part del debat local. Si va produir-se molta polèmica quan, fa uns dos anys i mig es va presentar una primera versió, que va ser rebutjada amb milers d’al·legacions, especialment de Deltebre. Però fa temps que tothom pregunta, ‘On està el PPDE?’, i no hi ha resposta.
Ebredigital.cat pot confirmar, però, que si existeix una segona versió. Es pot trobar al portal web del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), posant el codi 2022P006 (vegue imatge), i descarregant-lo. O demanant-los als ajuntaments i altres actors afectats, tots ells membres de la Taula de Consens, que han admès que el van rebre a principis del mes d’abril.
Fonts del MITECO neguen però que l’esperat Pla de Protecció del Delta de l’Ebre ja estigue acabat, i asseguren que no es tindrà la versió definitiva “fins a finals d’aquest any”. Què és llavors el document de cinquanta pàgines que apareix al portal web del Ministeri? De moment les respostes són contradictòries. Però si sembla clar que, qui l’acabarà aprovant i executant, igual no serà l’actual executiu del PSOE presidit per Pedro Sánchez.
Es produiria llavors una paradoxa. La criatura apadrinada pel José María Aznar, el PIPDE, acabaria en mans d’Alberto Núñez Feijó, a qui les enquestes situen pel davant en intenció de vot per a unes eleccions generals que tots els analistes estan segurs que es convocaran per al desembre d’aquest any. Tot just “a finals d’any”, que és quan estarà acabat el pla. I vas a saber si, per l’imprescindible suport que el PP ha de rebre de VOX, el nou ministre de Medi Ambient acaba sent escollit entre Santiago Abascal o Javier Ortega Smith.
Avaluació Ambiental Estratègica
Les fonts del MITECO consultades per ebredigital,cat raonen que el Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre (PPDE), està pendent d’un altre document que s’anomena que “Avaluació Ambiental Estratègica”. Però el cert és que els ajuntaments i membres de la Taula de Consens tenen els dos plans damunt la taula. Tant el PPDE, de cinquanta pàgines (sense comptar els annexos); com aquest altre document de més de cent pàgines, amb data desembre de 2022.
Tècnicament té aquest nom: ‘Document inicial del procediment d’Avaluació Ambiental Estratègica Simplificada del Pla per a la Protecció del Delta de l’Ebre’. I com tota la documentació de l’estat central relacionada amb el delta, està elaborat pel CEDEX (Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Hidràuliques); ens que li afegeix més dades. Es presenta com “un informe tècnic” i d’investigació aplicada “en matèries de competència de la Direcció General de Costes”. I afegeixen que és una “Planificació Regional Integrada d’Actuacions a la costa basades en estratègies de protecció i altres directrius i instruments de planificació”.
La Taula de Consens ha demanat al Secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, que vingue a explicar la situació, ja que admeten que “no s’entén”
Val a dir que un destacat membre de la Taula de Consens, a pregunta d’ebredigital.cat, ha manifestat que davant la complexitat de la situació actual, han decidit fer dos coses, tal com van anunciar en una reunió celebrada a principis de maig entre els seus integrants: “d’una banda treballem a presentar al·legacions a aquest nou tràmit, l’Avaluació Ambiental; però per l’altra hem demanat de nou al Secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, que vingue al territori a explicar-nos quins és la situació, perquè realment no s’entén del tot bé”.
Hi ha una segona versió “definitiva” del PPDE, aprovada el setembre de 2021, i que s’ha conegut ara
Versió 2 del PPDE
Es dóna la circumstància de que una Avaluació Ambiental Estratègica, per lògica, s’ha de fer a partir d’un pla concret. I de fet, a la documentació ja distribuïda entre els afectats, diu i consta literalment això: “la Secretaria d’Estat de Medi Ambient ha impulsat el PPDE, publicat el febrer de 2021. El 3 de febrer de 2021 el MITECO iniciava un període de consulta pública de 2 mesos durant el qual es van rebre totes les aportacions, suggereixes i comentaris… L’anàlisi de les al·legacions va donar lloc a la publicació, el setembre de 2021, d’una versió definitiva del PPDE, en el qual s’han actualitzat i millorat els continguts a partir de les al·legacions rebudes”.
Per què llavors el MITECO no ho admet? El ministeri hauria resolt les al·legacions en només sis mesos i els afectats ni tan sols ho van saber? I una de més important: és “definitiva”, o no, aquesta segona versió?. El portaveu de la Taula de Consens, tenia una explicació, que situava en boca del SE Hugo Morán: “en un moment determinat ens va dir que una cosa és el pla en l’àmbit tècnic -ja que els tècnics de CEDEX solen actuar per lliure-; i que una altra, seria el pla en l’àmbit polític, que es podria negociar i consensuar”.
Historial jurídic
D’altra banda, és rellevant contextualitzar la situació actual, en el context del què ha passat l’últim quart de segle. Existeix un autèntic còctel jurídic de lleis, reials decrets, resolucions i tota mena de plans, per seguir allò que deixa escrit l’administració de l’estat amb relació al delta de l’Ebre. És feixuc, però mereix fer un esforç de comprensió perquè és molt fàcils perdre’s pel seu entramat. I això que en l’apartat “antecedents”, l’actual Avaluació Ambiental Estratègica fa un bon repàs al què ha passat els últims anys.
D’entrada, tot comença amb el PIPDE i el PHN de 2001, “plantejat com a compensació al transvasament”. Després, arriba el Reial decret el 2004 (el número 2), de derogació; i la llei que al 2005 ho ratifica (la número 11). Tot plegat, revisat el 2007 arran d’un acord Estat-Generalitat el 2007, comprometent-se, amb una nova resolució, a “arribar a un acord en comú davant totes les decisions” que a partir de llavors s’havien de produir. Pactaven consens i lleialtat. L’antecedent de l’actual taula bilateral PSOE-ERC?. O, perquè no, el primer pas d’un nou CPIDE o Comissió de Sostenibilitat (en un determinat moment, el text legal sembla suggerir que caldria repetir aquesta opció).
Seguim. Ja segregat el PIPDE del PHN, el 2009 es vincula al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre (PHCE). N’hi ha un el 2014 i un altre al 2016. I ara també. De cara a l’actual planificació en tràmit, per al període 2021-2027, l’estat hi vincula de nou “l’estratègia de protecció del delta”, especialment la relacionada amb els sediments. Concretament, tot allò que és competència de la Direcció General de Costes i que té al biòleg ampostí Antoni Espanya com el seu cap provincial a Tarragona.
Però al mateix temps, encarrega a la Direcció General de l’Aigua (gener de 2020), els temes d’aigua. I per aquesta via arribem a un altre document que es diu, “Esquema Provisional de Temes Importants”, que obre una altra fitxa per descriure diferents aspectes del delta de l’Ebre i la seua costa. “En algun moment la lletra evidencia que s’ha fet allò de copiar-pegar”, comenta un membre de la Taula de Consens.
Altres plans i eines jurídiques -per abreujar- que també vinculen allò que hagi de passar en el futur amb el delta de l’Ebre, són els següents: PIMA (Pla d’Impuls al Medi Ambient per a l’Adaptació al Canvi Climàtic); PRGI (Pla del Risc d’Inundació); PBL (Pla per a la Protecció del Límit Litoral); EACCCE (Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic de la Costa Espanyola); RIADE (Xarxa d’indicadors ambientals); i AMADE (Actuacions per a la millora ambiental en el delta de l’Ebre).
Mentre el delta de l’Ebre espera obres i actuacions, els diners del PODE (Pla d’Obres al Delta de l’Ebre) els recapta la CHE
Aquest últim document, l’AMADE, tal com reconeix l’administració de l’estat, recull les actuacions “finançades en funció de la recaptació del Consorci d’Aigües de Tarragona”. I és que l’article 3 de la llei 18/1981, anomenada en origen “del minitransvasament a Tarragona”, contemplava que amb la venda de l’aigua al camp de Tarragona, es finançarien obres de reg al delta de l’Ebre, sine die. Més ben dit: es finançarien les obres incloses en el que llavors s’anomenava PODE (Pla d’Obres al Delta de l’Ebre), unes sigles que no apareixen a la documentació de l’estat.
Cal recordar que aquests diners, actualment els recapta la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre; mentre que el delta continua esperant les obres i actuacions. I això que de José María Aznar a Pedro Sánchez ja han passat, prop de 25 anys, i dos presidents del Govern més, cas de José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Serà Alberto Núñez Feijó qui revertirà la situació?
