Des dels temps del “puedo prometer y prometo”, poques coses han canviat en la forma de comunicar a la política espanyola. I l’únic canvi apreciable, fins al punt d’esdevenir revolucionari, no es troba en la manera d’argumentar els missatges, sinó en el canal que els vehicula. La premsa escrita, la ràdio i la televisió perduren, però els seus consumidors ja no són massius davant la fragmentació de l’audiència. Ara tot ha de ser ràpid, en format de càpsula digerible per unes xarxes socials de diferents formats però amb unes regles definides. En essència, breu, nítid i al gra. Us deixem aquí alguns exemples dels vídeos que han vist la llum durant la fase prèvia de les eleccions municipals del 28 de maig i ja en campanya.
Tortosa
Junts per Tortosa i la seva candidata, l’alcaldessa Meritxell Roigé, volen refermar la feina feta i el seu caràcter de partit municipalista, deixant en segon pla la coalició amb la formació de caràcter nacional de Junts per Catalunya. El caràcter identitari és, doncs, un dels seus actius, que han volgut remarcar en un vídeo que apel·la a l’orgull tortosí.
Les necessitats de Movem Tortosa i PSC són diferents. En primer lloc, cal explicar les raons per la seva coalició gairebé per sorpresa, mantenir l’equilibri entre l’alcaldable, Jordi Jordan, i el líder socialista, Víctor Grau, a la vegada que humanitzar el seu alcaldable i fer-lo proper.
Els republicans han escollit missatges de campanya fàcilment entenedors, si bé amb trampa. Tortosa necessita més, cal canviar les polítiques dels darrers 16 anys juguen amb l’ambigüitat de defugir cap lligam postelectoral per tenir les mans lliures a l’hora de buscar majories. Els anticapitalistes, per la seva banda, no tenen cap inconvenient en reforçar el seu missatge de manera explícita perquè la nitidesa és la seva millor arma electoral. La granera que ha de netejar l’era convergent és una figura convincent que resumeix com poques altres formacions el missatge unívoc i sense fissures.
Finalment, Ciutadans juga a construir el futur amb renders i propostes que volen ser un remei general a tots els mals amb l’únic avantatge que no te res a perdre.
Amposta
ERC ha optat per un vídeo sense estridències, amb cares, candidats vinculats a la seva professió i generant distància a un missatge excessivament polititzat. A l’altre costat de la trinxera, Manel Ferré també ha jugat al mateix amb petites càpsules de presentació dels membres de la seva llista en què se’ls veu en la seva vida quotidiana, sense intenció de vendre marca sinó quotidianitat, si bé amb la necessitat, en aquest cas, de generar vincles amb el passat que els havia garantit l’alcaldia com és la figura de l’exalcalde de les majories, Joan Maria Roig.
I per últim cal tenir en compte la disfuncionalitat com a premi. El candidat de Junts per Tivissa, Jaume Martí, venia la seva marca amb un vídeo divertit, agosarat i sense complexos que permetia viralitzar la seva candidatura com a primer pas. Després de donar-se a conèixer amb la rapidesa que exigeix una precampanya, arribava el segon pas, el de presentar-se de manera més formal per llançar missatges amb la curiositat despertada. L’altre vessant és el missatge exclusivament satíric, com el que tenia com a protagonista la candidatura republicana de Xavier Faura a Tortosa. Una opció que pot ser un pèndol, perquè al final pot generar vincles de simpatia amb la persona ridiculitzada.
