Hi ha espais que generen microcosmos en els quals tot encaixa i té sentit. L’Arxiu Comarcal de la Terra Alta és un d’ells, donant servei des de la seva creació el 2013, generant sinergies amb ajuntaments i entitats locals i oferint salvaguarda per a la conservació de documents. Fixant la memòria col·lectiva. Estimulant-la. Fins i tot en alguns casos descobrint-la, de tan amagada que estava en plecs mal inventariats.
El 2018 es va crear la plaça d’arxiver, que ara ocupa la Laura Tienda. Quan entres en contacte amb ella te n’assabentes que fa de directora, administrativa i conserge, i et demana que li truquis més tard perquè li acaben d’arribar caixes de documentació que necessiten ser ateses amb cura. Als pressupostos d’enguany, però, hi figura per primer cop la possibilitat de contractar una persona que li doni suport i li permeti deixar de fer tots els papers de l’auca. “Si bé és possible que rebi encara algunes modificacions, tenim a disposició un pressupost per al 2023 amb prou diners com per fer la contractació de suport”, explica la Laura. “Cal tenir en compte que els diners que arriben només es poden destinar a despesa de personal i a despeses de servei. És a dir, des de pagar l’alarma fins a la desinfectació de la documentació que arriba i la compra del material d’oficina, si bé és cert que de vegades es paguen costos directament des dels ajuntaments o el consell comarcal. I encara que sembli poc, la veritat és que el pressupost per enguany triplica el d’ara fa tres anys”, explica aquesta llicenciada en història per la Universitat Autònoma de Barcelona especialitzada en arxivística. Una de les sortides professionals oferida per una carrera especialment maltractada per un món que té com a norma reinventar l’ahir. “Trobar pistes sobre el passat en un document, i anar estirant el fil, és molt addictiu. Et deixa satisfeta de la teva feina”, afirma la Laura.
Els documents més antics que es conserven a l’arxiu “van arribar l’any passat. Són cinc pergamins, escrits en pell d’animal i molt resistents, datats al segle XVI. Bàsicament, són escriptures notarials, entre les quals n’hi ha una del 1541 que parla d’un pleit per un conflicte de límits entre la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs. De fet, els problemes fronterers entre tots dos municipis eren bastant freqüents”, afirma la Laura. La conservació és un dels aspectes clau de la seva feina, encara que hi ha parèntesis en buit que a poc a poc es van omplint. Com per exemple el de la Guerra Civil Espanyola. “Es va perdre molta documentació en aquest període, sí. Però com alguns arxius municipals no tenien inventariats els seus documents, finalment es van anant trobant petites joies que no sabíem que hi eren. Com el que estava dins d’un plec inventariat com a correspondència dels anys cinquanta, i del qual en va sortir un plec de documents corresponents a la guerra civil”.
Façana de l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta.Dotat d’una sala per a usuaris i instal·lacions de primer ordre, l’arxiu també ha aconseguit seduir amb el pas del temps als consistoris de la comarca perquè els cedeixin els seus llegats. “En l’actualitat disposem de sis fons municipals: els de Gandesa, Caseres, la Fatarella, Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca i Prat de Comte. La principal funció que tenim és precisament la de conservar la documentació històrica, i per això cal la col·laboració dels ajuntaments. Un cop rebuda la documentació, l’has . L’has d’inventariar, recuperar en molts casos perquè es troba en mal estat de conservació per no haver estat guardades amb sales climatitzades, i posteriorment posar els inventaris i documents en Arxius en línia, que és portal web on es poden cercar. A banda, has de tenir obert l’arxiu, estar pendent de l’edifici, estar pendent de les presentacions de llibres que acollim, tenir cura de col·laborar amb altres institucions com el Centre d’Estudis Pedagògics o el Patronat Pro Batea, atendre a les persones en consulta… Cada dia és una aventura. Una no s’avorreix”, reconeix amb un somriure la Laura, conscient de la seva condició de pal de paller d’una institució que ha hagut de saber vèncer, també, les reticències plantejades pels secretaris municipals. “Jo entenc el seu desconeixement -comenta- perquè pot semblar que perden la seva potestat sobre la documentació. Es tracta, però, de fer-los entendre que es garanteix la seva bona conservació, que és un ajut a la seva tasca i que agilitza la feina de l’ajuntament perquè els ciutadans poden venir a consultar-la aquí cinc dies a la setmana. Es tracta de fer una mica de pedagogia”.
La Laura arriba aquí satisfeta precisament per la bona rebuda trobada entre els ajuntaments, gratificada per la possibilitat d’investigació d’uns fons que contenen informació inèdita i, en resum, la sensació “de ser útil. L’arxiu no és un simple magatzem de paper. Aquí hi ha històries, vides, coses a explicar”.