El postpartit jugat dijous al Parlament, en el qual PSC i Junts van aconseguir imposa el seu model dels fons nuclears per damunt de la proposta del govern, ha deixat ressaca de titulars amb rodes de premsa protagonitzades pels jugadors de tots dos bàndols.
El PSC i Junts han qualificat de “dia històric” per a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona l’aprovació de la proposició de llei del Fons Nuclear que incrementa els recursos de l’impost que revertiran al territori i també el seu radi d’impacte. El diputat Joaquim Paladella ha celebrat que, des de l’oposició, s’hagin aconseguit 600 MEUR per als territoris nuclears, la meitat dels quals es repartiran els 18 municipis del Penta I (un 25% més del previst) i l’altra meitat 62 municipis del Penta II, els de menys de 12.000 habitants. Els diputats ebrencs de PSC i Junts han lamentat el vot contrari d’altres parlamentaris del territori i han acusat ERC de mentir i pressionar amb la informació publicada per ebredigital.cat que alertava d’una implantació industrial al polígon el Molló de Móra la Nova que es posava en risc amb la modificació de la normativa.
PSC: “La inversió més important de la democràcia”
Després de setmanes “molt intenses i de molta pressió (personal i política)”, com ha assenyalat el diputat socialista Joaquim Paladella, el PSC ha celebrat “haver aconseguit la inversió més important de la democràcia” que arribarà a les Terres de l’Ebre per iniciativa d’un grup parlamentari de l’oposició. El primer secretari del PSC a l’Ebre, Manel de la Vega, ha fet valer “el treball excel·lent” del diputat Joaquim Paladella, que ha liderat la proposició de llei, aprovada aquest dijous al Parlament, amb la qual s’ha modificat el Fons de Transició Nuclear i el seu impacte al territori.
El parlamentari ha lamentat que s’hagi acusat el PSC de “voler robar el futur de la Ribera d’Ebre”, quan el seu objectiu “era el contrari”. “Volíem portar més diners a la comarca i a tot el territori i ho hem assolit”, ha defensat. Paladella tampoc descarta que la xifra de 600 MEUR (que es repartiran en deu anys) augmenti perquè “els índexs de recaptació estan molt per sobre del previst, ja que les nuclears estan produint molta energia i més cara”. El parlamentari socialista ha recordat que l’impost es recaptarà mentre estiguin en marxa les nuclears i que aquesta és “una oportunitat històrica que el territori ha de saber aprofitar”.
Paladella també ha remarcat que és la primera llei que delimita uns recursos exclusivament per a les Terres de l’Ebre (fins i tot deixant fora els municipis del Penta II de les Terres de Ponent, o del Camp de Tarragona en el cas dels projectes d’interès territorial). “Encara és més incomprensible que diputats ebrencs no hi votin a favor i encara més, que hi votin en contra”, ha recriminat.
El socialista també ha negat que s’hagi convertit el l’impost en “una repartidora”, com els acusa ERC. “Ens acusen a nosaltres de repartir el pastís, però qui el tenia si no estàvem ni convidats a la festa?”, ha ironitzat. De fet, l’alcalde de Batea també rebutja que els acusin de no escoltar el territori i ha criticat que els republicans “només hagin escoltat als seus alcaldes sense convocar mai a la resta”.
El PSC també ha recriminat als republicans que intentessin aturar la proposició de llei amb el Consell de Garanties Estatuàries “per intentar que no s’aprovés a final d’any” i no pogués entrar en vigor el 2023. “Regatejaven al territori 36 MEUR”, ha acusat Paladella, que recorda que l’impost a les nuclears es cobra des del 2020, però els diners encara no han revertir a les zones nuclears. El parlamentari també ha advertit que, amb reglament o sense –”que es pot fer igual”-, ara “ja no hi ha cap excusa” perquè els diners arribin al territori de forma imminent. “Els recursos ja no es perdran i exigim que no es retardin”, ha conclòs.
Junts: “Vetllarem perquè es compleixi aquesta llei aprovada al Parlament”
Per la seva banda, la diputada de Junts, Irene Negre, ha deixat clar que a partir d’ara “vetllarem perquè es compleixi aquesta llei aprovada al Parlament” i ha assegurat que demanaran a Empresa i Treball “concreció” sobre el projecte que perillaria al Molló. “Si aquesta empresa està reflexionant en venir al territori, ara tindran més diners per poder estudiar el seu projecte, més que no pas abans. No té sentit que ara que tenen més diners, ara no vinguessin”, ha apuntat Negre. Des de Junts per Catalunya neguen que tinguin informació o detalls sobre aquest presumpte projecte i han denunciat que, de fet, l’IDECE (Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre) va quedar relegat de les reunions per desenvolupar el reglament del Fons Nuclear en el moment en què Xavier Pallarés, exdelegat del Govern a l’Ebre, va assumir el càrrec de director de l’organisme.
El president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, des de Tortosa, ha defensat la norma pels seus valors “d’equilibri territorial” i perquè reverteix “els greuges històrics” que es mereixen les Terres de l’Ebre. “Gràcies a la política útil i la responsabilitat, Junts ha fet possible una llei essencial per les Terres de l’Ebre i les comarques del sud de Catalunya”, ha insistit.
Batet ha assenyalat que el Fons Nuclear ha posat de manifest “les diferències de model de país” que tenen les formacions polítiques i ha criticat que “alguns pensin més en les cadires” del Parlament, que en el territori. El president del grup de Junts s’ha mostrat preocupat per “la deriva centralista i barcelonina” del govern d’ERC i Pere Aragonès, a qui acusa de donar l’esquena al territori, “i especialment a les Terres de l’Ebre”. “Ho combatrem i ho lliurarem com fan les dues diputades”, ha assegurat.
ERC: “El Fons s’ha convertit en una repartidora”
“Sensació agredolça” a la federació d’ERC a les Terres de l’Ebre amb la proposició de llei del Fons Nuclear. D’una banda, celebren que incrementi el percentatge de recursos de l’impost a les nuclears que impactaran al territori, però temen que “a curt termini” serà “més difícil” que acabin tenint un impacte sobre les empreses i l’agricultura de la zona nuclear. “El Fons havia de ser un instrument de futur i s’ha convertit en una repartidora. És un frau de primera magnitud”, ha lamentat la diputada republicana, Maria Jesús Viña. També la diputada al Congrés, Norma Pujol, ha afegit que el Fons ja no és una eina transformadora i que els municipis del Penta I perden la competitivitat que els havien d’atorgar aquests recursos.
Les diputades d’ERC Maria Jesús Viña i Norma Pujol han lamentat que els Fons de Transició Nuclear deixi de ser “una eina transformadora” que donava “valor afegit” als territoris nuclears en termes de competitivitat per implantar noves indústries, així com que havia d’aportar uns recursos a “pimes, autònoms, pagesos, o cooperatives”. Viña ha lamentat el renaixement de la sociovergència a les Terres de l’Ebre i que la modificació legislativa s’hagi aprovat, juntament amb Ciutadans, per tres partits “amb representació mínima les zones nuclears”.
“Ara s’aprova un fons desvirtuat que ha perdut l’objectiu i l’essència”, ha afegit Pujol. “No sabem, què passarà, però sabem que l’any que ve els municipis del Penta II, els ajuntaments dels municipis, rebran els 500.000 euros directament. No les empreses, cooperatives i agents econòmics que estan patint a aquestes zones nuclears”, ha insistit Viña. Pujol ha assegurat que desconeixen què passarà amb els diners de la zona Penta I. “Lluitarem per un model que ajudi al territori del tancament de les nuclears, per estar preparats quan això passi”, ha afegit la diputada al Congrés.
Respecte a la possible gran implantació industrial al polígon el Molló, les diputades asseguren en desconeixen detalls, i remeten al departament d’Empresa sobre aquesta informació. Pujol ha afegit que sap, com a regidora de Flix, que “hi ha moltes empreses que estan estudiant i valorant la seva implantació al nostre territori i que tenen com a punt de valor afegit l’aportació del fons nuclear. No ens podem permetre el luxe de perdre’l”, ha reivindicat.
Comuns: “Oportunitat d’unitat perduda”
També d’agredolç ha qualificat el nou Fons Nuclear el diputat ebrenc d’En Comú Podem, Jordi Jordan. “Ens hauria agradat que es fes amb un consens ampli”, ha apuntat. El grup parlamentari va interferir i intentar fer de mediador entre la resta de partits. “No va ser possible perquè no es posaven d’acord. Vam retirar esmenes pròpies i vam votar a favor de les qüestions d’uns i dels altres o ens vam abstenir”, ha recordat. “Pensem que avui podríem estar donant tots una bona notícia de manera conjunta i demostraria maduresa territorial, de diàleg i consens i no va ser possible”, ha lamentat Jordan.
