El tràmit de lectura única de la proposició de llei socialista per modificar l’articulat dels Fons Nuclears ha rebut aquesta tarda el suport majoritari del Parlament, amb 72 vots a favor procedents del grup del PSC, Junts, comuns i el diputat no adscrit de Vox i 54 en contra de la resta de partits de la cambra. S’obre així un període de dues hores per a fer arribar esmenes parcials o a la totalitat davant la Mesa a la iniciativa defensada per Joaquim Paladella i buscar el màxim consens entre el partit proposant i la resta de grups de cara a presentar dijous el text definitiu a votació. S’enceta així un període de negociacions frenètic per concretat un canvi profund en tres aspectes claus respecte al projecte inicial defensat des del govern. En primer lloc, una ampliació del retorn de l’impost recaptat al territori del 20% al 50%, l’ampliació del radi de beneficis afectats fins als que es troben dins del PENTA 2 i un règim de governança de l’instrument encarregat de la gestió dels diners amb preponderància del món local per damunt de la Generalitat.
Paladella: “Estem disposats a millorar el text”
🏛️ Avui al @parlamentcat he presentat la proposta de modificació de la Llei del Fons Nuclear.
✅ S’ha aprovat la tramitació en lectura única, ERC ha votat en contra.#PSC/❤️#GovernarCatalunya pic.twitter.com/s5tB8uvLZ7— joaquimpaladella (@joaquimpaladel1) December 13, 2022
Durant la seva intervenció al plenari, Paladella ha parlat de la necessitat de “revertir la solidaritat amb la societat catalana mostrada per la gent de les nostres terres” i ha deixat clar que “estem disposats a millorar el text per garantir que la gestió dels fons obté “més recursos, més pobles, més gent beneficiada i més decisió al territori. En la línia d’escatimar recursos a la gent d’aquestes terres no ens hi trobaran”, advertia. La clatellada anava dirigida als republicans, als quals també acusava, sense citar-los, d’haver “promès i repartit els fons” per avançat. El diputat socialista ha assegurat que la seva intenció amb la tramitació per lectura única era possibilitar l’entrada en vigor dels fons a partir de l’any vinent, i fer-ho “amb una previsió de retornar al territori 60 milions d’euros i no 24 milions. Molt més positiu es miri com es miri”.
Alhora ha defensat que els criteris “tècnics” de definició dels plans de riscos nuclears (PENTA 1 i 2) son els més indicats per definir “l’impacte mediambiental de les nuclears” i ha lamentat que la redacció actual de la llei no delimita el radi d’afectació. Un dels aspectes que, segons els socialistes, cal esmenar tenint en compte que “no es tracta que els recursos promesos vagin a les ciutats en detriments dels pobles del territori”, conjuntament amb el criteri de governança. “És necessari que els projectes s’impulsin i decideixin des del territori. Ningú coneix millor les necessitats que els alcaldes i els ens locals. La seva veu a l’hora de decidir com invertir-los ha de ser determinant”.
Irene Negre i la “memòria selectiva” d’ERC
🎥 Diputada de @JuntsxCatParl, @irenenegre:
👉🏼 Què volem?
➕ Governança
➕ Més diners per revertir al territori👉🏼 Com ho volem?
📝 Tenim un model propi
🫱🏼🫲🏻 Negociarem amb esmenes
🗺️ Beneficis per al territori✅ Amb les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, sempre present. pic.twitter.com/TXbaOnh00U
— JuntsxEbre (@JuntsxEbre) December 13, 2022
La diputada ebrenca de Junts, Irene Negre, també carregava contra ERC per la seva “memòria selectiva” per atribuir-se tots els mèrits de la creació de l’impost nuclear. El seu ha estat un repàs històric a les mesures iniciades ja des de l’antiga Convergència en la mateixa línia. El seu relat s’encetava el 1997 amb l’esmena presentada (i rebutjada) pel llavors alcalde Móra la Nova, Joan Sabanza, a la llei del sector elèctric per aconseguir una rebaixa del 20% als kilowatts de consum no domèstic. El punt clau, però, l’ha fixat amb la creació el 2011 de la Taula d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya, “amb presència de nou alcaldes de l’eix Riba-roja-Ascó-Vandellòs” i l’aprovació el 2014 pel govern presidit per Artur Mas “del projecte de llei per a la creació d’un impost sobre la producció termonuclear d’energia elèctrica, que va ser tombat pel Tribunal Constitucional el 2016”. Negre continuava recordant que el 2017 “el departament d’Economia liderat per Oriol Junqueras es va inventar una nova denominació per a l’impost, que el Constitucional també va tombar el 2019 obligant a retornar els diners”. I en aquesta línia afegia que el 2020 el president Quim Torra i Pere Aragonès des d’Economia aconseguien aprovar la llei de regulació d’aquest fons aprofitant el precedent instaurat per la comunitat autònoma d’Extremadura. La creació del fons el 2021, etzibava, va ser defensada al Parlament pel llavors responsable del departament, Jaume Giró. Per tot plegat, Negre manifestava que ERC “no es pot atribuir aquest mèrit. Ni en l’origen ni en la gestació n’ha estat protagonista”.
La diputada ha finalitzat justificant el seu vot favorable a la proposta socialista com a mètode per “negociar amb esmenes el nostre model propi. Votar en contra de les nostres propostes serà votar en contra del territori i de la seva gent”.
Jordi Jordan: “Un pas històric”
El diputat tortosí del grup d’En Comú Podem, Jordi Jordan, també anunciava el seu vot favorable a la tramitació en lectura única titllant la iniciativa socialista de “molt important per al sud de Catalunya”, englobant dins d’aquesta denominació les Terres de l’Ebre, el Priorat i el Baix Camp. “Fa dècades que patim les conseqüències d’acollir la concentració de nuclears més gran del país” i, davant del seu previst tancament, “hem de treballar per poder fer una transició justa destinada a la recuperació econòmica i ambiental”. En aquest punt es mostrava favorable a incrementar el retorn dels fons fins al 50%, “una xifra no menor”, més “realista que el 90% proposat des de la CUP” (Laia Estrada ha presentat els mateixos arguments ja anunciats ahir en roda de premsa) i que ja suposa “un pas històric”. Retenint en la memòria les iniciatives parlamentàries presentades des del seu espai en aquesta línia i rebutjades pel govern de Junts i ERC, no ha volgut fer retrets i s’ha concentrat en la necessitat de “no perdre més temps”. Reconeixent que el text sorgit del govern “és millorable en aspectes com el del radi i la governança”, ha fet una crida al “consens” abans de definir la proposició de llei socialista com una “gran notícia perquè passem del 20% al 50% dels recursos per a un territori històricament maltractat quant a inversions”.
Maria Jesús Viña: “En tot aquest camí vam trobar a faltar el suport dels partits que ara venen a modificar-la”
🎥 [VÍDEO] Intervenció #diputada @mjvinya on lamenta que es vulgui modificar de manera exprés el Fons de Transició Nuclear sense escoltar els afectats. pic.twitter.com/OmCGskrruJ
— Esquerra Republicana Ebre (@ERCEbre) December 14, 2022
La diputada republicana ebrenca Maria Jesús Viña ha estat l’escollida per defensar l’atac per terra, mar i aire de l’oposició. Ella, com Negre, també ha optat pel recurs del flaix-back, situant la gènesi amb “el primer fons de transició nuclear per preparar econòmicament estos territoris afectats el 2015, poc després que Alemanya decidís de cop tancar la majoria de les centrals nuclears després de l’accident del 2011 de Fukushima. Llavors es creava un fons nuclear amb una dotació de 6 milions d’euros anual”, recorregut des del govern del PP al Constitucional i finalment fet miques pel tribunal. El següent intent segueix el mateix camí “després que el PSOE fes seu el camí iniciat pel PP”. I el 2020 es va aconseguir fer surar la nau “amb un import que multiplicava per quatre els fons previstos en la primera proposta. En tot aquest camí vam trobar a faltar el suport dels partits que ara, un cop la feina ja està feta, venen a modificar-la. No van ser capaços ni de retirar el recurs al Tribunal Constitucional que paralitzava l’impost a les nuclears, però sí que volen ara repartir-se al seu interès els recursos que genera”
“També hem trobat a faltar el compromís de l’Estat” a l’hora de fer aportacions similars a les de la Generalitat en els territoris a reindustrialitzar, denunciava, “però malgrat tot hem arribat fins aquí”. És a dir, a les portes de poder engegar un projecte que contempla “una discriminació positiva cap al territori” i dona esperança per mantenir 3.000 llocs de treball.
Viña ha criticat que l’increment del percentatge dels recursos destinats a retornar contemplats en la proposició socialista “es podria haver negociat via pressupostària i aprovar-se sense dilacions. Però és que també parla de modificar el radi i la governança. I en comptes d’escollir un procediment per negociar una llei per mitjà d’obrir una ponència que permetés sentir la veu la implicació d’alcaldes, treballadors de les centrals, agents socials i econòmics, han optat per una lectura única que només deixa dues hores per a presentar esmenes i 24 hores per votar-les. Si tira endavant aquesta modificació exprés serà sense haver escoltat al territori”, reblava Viña.
