L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i la Mancomunitat d’Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori (MIDIT) ha presentat el projecte per reconvertir les instal·lacions de l’antiga central nuclear de Vandellòs I en un centre de protonteràpia per tractar el càncer. L’estudi econòmic preveu una inversió de més de 134 milions d’euros i un estalvi mínim de 34,4 milions en el desmantellament definitiu de la infraestructura– està previst que Enresa acabi l’any 2028 el període de latència de nivell 2. Per això, els seus impulsors han reclamat a l’Estat i a la Generalitat que liderin el projecte que donaria servei a més de 1.500 pacients anuals a Catalunya, Aragó i les comunitats Valencianes i Balears.
També ho han fet veus expertes de les Terres de l’Ebre. Reclamen que el servei es faci a la central de Vandellòs, ja que hi podrien cabre fins a quatre acceleradors de protons. El membre de Catalunya Sud Regió del Coneixement, Roger Pla, remarca la importància d’anar tot a una, per tal d’ajuntar les veus de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona per poder convèncer tant a la Generalitat com a l’Estat.
Els experts creuen que l’antiga central nuclear reunix totes les necessitats que tindria un centre d’estes característiques. A més, des del territori asseguren que totes les persones, visquen on visquen, haurien de tindre les mateixes oportunitats.
La teràpia amb protons té molts més avantatges que els tractaments convencionals actuals, segons ha explicat el director del Servei de Protecció Radiològica i Física Mèdica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR), Manel Artigues. En concret, ha detallat que la radiació no va més enllà del tumor i té un major efecte radiobiològic, és a dir, de capacitat de destrucció tumoral. Actualment, només s’ofereix aquest servei en un centre privat a Madrid, malgrat que n’hi ha un centenar al món i se n’estan construint una trentena més, segons dades dels impulsors del projecte.
El projecte proposa aprofitar el calaix del vell reactor de la central nuclear de Vandellòs I i ubicar-hi un centre per lluitar contra el càncer. S’han dissenyat quatre sales de tractament, amb un ciclotró i tres ‘gantries’ (màquines) i una sala de feix fix i, també, serveis complementaris de diagnòstics i medicina nuclear. La proposta va néixer arran d’un treball de final de grau de l’arquitecte Carlos Gonzalvo, membre del grup d’Investigació CAIT de l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Segons els seus impulsors, les característiques de la infraestructura, pel que fa a les dimensions i al volum, converteixen les antigues instal·lacions en un espai “adequat” per fer-hi un centre de tractament contra el càncer i per desenvolupar-hi activitats de recerca i formació en el camp de la medicina nuclear i la radioteràpia. “Mantindríem les estructures, evidentment hi ha residus que s’han de treure i s’han de descontaminar algunes de les parets, però això no és obstacle perquè es pugui tirar endavant”, ha afirmat l’alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Alfons Garcia.
De fet, el batlle ha remarcat que el projecte seria “pioner, transformador, d’àmbit suprautonòmic” i que representaria una “oportunitat real” per al desenvolupament econòmic del seu municipi i del territori. Amb tot, encara no han aconseguit que el govern espanyol i la Generalitat se sumin, de moment, al projecte. Per aquesta raó, des dels municipis de Vandellòs, Tivissa i Pratdip – que formen la MIDIT- han reclamat a les administracions superiors que liderin la reconversió de la central nuclear en un centre de protonteràpia.
Preguntat sobre el possible calendari i predisposició dels governs català i espanyol sobre la qüestió, Garcia ha reconegut que és “una mica difícil” que se’n facin càrrec. “Tenim clar que el projecte és viable perquè els residus que hi ha avui a la central han perdut molta latència, una altra cosa és que Enresa tingui capacitat per tirar endavant el projecte”, ha dit l’alcalde. En la mateixa línia s’ha manifestat Eduard Jiménez, consultor d’ICPP SL i autor de l’estudi d’impacte socioeconòmic del projecte, que considera que és possible que es reorganitzi la fase tres del desmantellament.