Les plataformes i associacions, administracions locals i grups d’ecologistes a Tarragona i Ebre retreuen la falta de concreció i els interrogants que no resol la modificació del decret 16/2019 d’energies renovables.

A l’espera de conèixer la lletra petita per saber com s’aplica, critiquen que no incloga una moratòria per als projectes en tràmit que podrien desenvolupar-se mentre es concreta el pla director, que ha de repartir la contribució de les comarques a la transició energètica. En canvi, alguns agents aplaudeixen que siga una eina de planificació i que permeta tenir més informació dels projectes i “amb més transparència”. El territori defensa un model de comunitats energètiques i iniciatives locals.

Administracions locals com l’Ajuntament de Falset, fa mesos que treballen en la protecció dels termes municipals davant l’amenaça de macroprojectes energètics. La mesura, compartida per altres localitats, consisteix a suspendre llicències i modificar els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per posar ordre en aquests projectes. Tot i mantenir aquesta acció, l’alcalde de Falset, Carlos Brull, confia que els canvis inclosos en el decret llei 16/2019 de les renovables, i sobretot el pla sectorial per comarques, permeten un repartiment dels projectes amb el consens del territori.

Però este mapa no agrada a tothom. “Faran una espècie de taules negociadores a cada comarca, i la sensació és que ens haurem de barallar contra els lleons. Ja us apanyareu a cada comarca i a veure qui guanya”, ha denunciat David Rosselló, president de l’Associació Cova de la Masa, que representa centenars de veïns de la zona del Perelló i l’Ametlla de Mar afectats pel projecte de parc eòlic l’Ametlló.

A més a més, l’entitat ecologista GepecEdC alerta que este pla director “arribarà tard”, perquè pot trigar un any i mig a concertar-se, mentre que ja hi ha “milers d’hectàrees hipotecades” per projectes que s’han tramitat a través de l’extingida Ponència de Renovables. “Hem d’assumir la quota que ens pertoca, però han de ser projectes a mida”, ha demanat Pilar Just, de l’entitat Prioritat, però aquesta “quota” tampoc la quantifica el decret i no blinden els territoris “amb quotes molt altes de col·laboració” en la generació d’energia verda.

Com ha apuntat l’alcalde de Falset, amb els projectes a tràmit, la comarca de la Terra Alta multiplicarà “per deu” la seua quota d’infraestructures de renovables (té ara 148 aerogeneradors en servei, només per darrere de l’Anoia), i que al Priorat estan “al 100%” (44 aerogeneradors). “No diem que no en volem, però sí que les volem fer com creiem que s’han de fer, amb comunitats locals energètiques al poble, impulsades per l’ajuntament i que hi puguin entrar privats”, ha defensat Carlos Brull.

Tampoc veuen amb bons ulls el nou decret a la Conca de Barberà, comarca amb llarga història en eòlica. Actualment amb 78 molins, és una de les comarques que més en tenen i on més se’n projecta de Catalunya. També és la tercera comarca catalana amb més hectàrees de superfície fotovoltaica sol·licitada, amb un total de 1.182 ha, i la primera de la demarcació tarragonina.

El conseller comarcal de Paisatge, Acció Climàtica i Agricultura, Marc Roca, desconfia de la “indefinició” i “ambigüitat” del document. “És un decret que, d’entrada, minimitza tot, però en realitat no concreta res”, manifesta Roca. El conseller, que és alcalde de Rocafort de Queralt, municipi amb centrals eòliques pròximes, és reticent a aquesta “poca concreció” i “manca de xifres”.

El conseller comarcal ha assegurat que, més enllà de la falta d’una moratòria dels parcs eòlics, li resulta més preocupant que el nou decret no es mulle en la qüestió d’un reequilibri territorial “autèntic“. “I a la nostra comarca ja hem complert amb escreix la nostra contribució en les energies renovables; aquí ara ja només hi tenen cabuda projectes d’autoconsum 100% públics“, conclou.

Línies que trinxen el territori

De fet, els ecologistes desaproven el model que sorgeix del decret perquè manté el patró de les corporacions elèctriques, amb grans eòlics i milers de plaques solars en terrenys rústics, que també “cosiran el territori de línies d’evacuació”. “Ens amenacen que si no fem això vindrà la MAT d’Aragó, però és un model dissenyat lluny dels llocs de consum”, ha recordat Rosselló des de les Terres de l’Ebre.

El president de Cova del Masa ha reivindicat el model d’Alemanya, amb energia solar i eòlica a les grans zones industrials. “Comencem per la Zona Franca i espais que ja estan degradats i són pròxims al consum. Si no n’hi ha prou, anem arrencar oliveres, però no comencem per aquí”, ha defensat. També Jiménez ha recriminat que el Govern no haja elaborat un pla previ per conèixer les necessitats energètiques del país i garantir la descarbonització d’una forma sostenible.

Zones habitades

Altres aspectes que tampoc es concreta al decret és, per exemple, la distància que s’hauria de respectar en zones habitades o amb molts habitatges disseminats, com és el cas de la zona litoral del Baix Ebre.

El projecte de parc eòlic de l’Ametlló afecta 90.000 metres quadrats de superfícies i centenars de veïns que viuen al Perelló i l’Ametlla de Mar. Més enllà de l’impacte paisatgístic, tampoc es té en compte l’impacte acústic i sonor sobre la salut. “Hem fet aquí una aposta de vida, però ens haurem de plantejar si podem viure al costat d’un aerogenerador de 180 metres. No és el que buscàvem quan vam vindre aquí”, ha assenyalat Rosselló. L’entitat ha calculat que hi ha una mitjana de 15 habitatges a menys de 500 metres dels molins de vent en aquest projecte.

Acords insuficients amb els propietaris

El text que s’aprova este dimarts al consell executiu del Govern obliga els promotors a informar prèviament del projecte a la població de la zona afectada, a tenir el 50% d’acord dels propietaris de la superfície ocupada pels elements de la central –aerogeneradors o plaques solars–, i a oferir la participació del 20% en el projecte als ciutadans i l’administració local.

Mentre que són mesures que han celebrat l’Ajuntament de Falset o l’entitat Prioritat, altres agents les critiquen per insuficients i perquè no són obligatòries per tal que els projectes seguisquen endavant. “Es deixa de banda als propietaris de terrenys on s’ubicaran les zones d’accés, d’evacuació o les subestacions elèctriques”, ha alertat el president de GepecEdC, Xavi Jiménez. “No volem ser accionistes dels projectes, volem decidir quins projectes calen al territori i dissenyar-los des del minut 1”, ha afegit David Rosselló.

Des de l’Associació Cova de la Masa han exemplificat amb el cas de l’Ametlló com pot d’abusiu ser el requisit de l’acord del 50% dels propietaris amb maquinària a la finca. Per a un parc de 10 aerogeneradors, la promotora només necessitaria el vistiplau de cinc propietaris de més d’un centenar que se’n veuran afectats. Segons Jiménez, el decret consolidarà una “conflictivitat social, territorial i paisatgística”.

Molestos pel fons i les formes

La modificació del decret llei també ha molestat per les formes en què s’ha treballat i presentat, sense buscar el consens que es va prometre. “El presenten quan ja està tot ben lligat i es va descartar que hi puguem fer propostes i esmenes”, ha dit Rosselló després que es reunissen amb el Departament.

Des del GepecEdC també han recriminat que no es partisca de la moratòria dels projectes en tràmit que havia promès el Govern i sospiten que tampoc se’ls oferirà participar en la redacció del pla sectorial.

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.