L’acusació que representa el major número de víctimes dels atemptats d’Alcanar, la Rambla i Cambrils ha presentat recurs davant la sala d’apel·lació de l’Audiència Nacional contra la sentència que va condemnar a més de 46 anys de presó els dos principals acusats. L’acusació entén que se’ls hauria d’haver condemnat directament pels assassinats, i no només pertinença a banda terrorista o fabricació d’explosius. El recurs compta amb el suport de la Unitat d’Atenció a Víctimes d’Atemptats Terroristes (UAVAT) i de l’Associació 11-M Afectats de Terrorisme, que, com a acusacions populars s’han sumat al recurs presentat per les víctimes.

En un extens recurs es qüestiona, novament, l’exclusió dels assassinats perpetrats a la Rambla i Cambrils pels membres de la cèl·lula que van resultar morts, ja que insisteixen que la participació dels acusats ja condemnats Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal va resultar imprescindible per a la consumació dels atemptats. Per això, i remetent-se al relat de fets provats de la sentència, així com als fets contingut en la interlocutòria de processament, segueixen mantenint que els dos acusats són responsables, com a autors, com a còmplices o cooperadors necessaris, dels delictes d’assassinats i lesions terroristes comesos pels seus companys de cèl·lula, als quals van aportar elements imprescindibles per a la comissió dels atemptats.

S’admet el relat de fets provats i es felicita que la sala hagi admès com a víctimes del terrorisme totes les víctimes de tots els escenaris dels atemptats. Però, segons el parer d’aquesta acusació, això és insuficient perquè deixa sense jutjar els delictes pels quals es va acusar Oukabir i a Houli. Per remeiar aquesta omissió que, segons denuncien vulnera la tutela judicial efectiva, es plantegen la nul·litat d’una part de la sentència, mantenint la resta dels pronunciaments. La part, continguda en el fonament jurídic primer de la sentència apel·lada, que va excloure la part dels escrits d’acusació que volien la condemna per aquests fets.

Per això, demanen que, mantenint la resta dels pronunciaments de la sentència, incloses les condemnes i la part que reconeix a les víctimes del terrorisme i les indemnitzacions, volen que la sala d’apel·lacions retorni les actuacions a la sala d’enjudiciament perquè, amb llibertat de criteri i a la vista dels fets provats, es resolgui sobre si Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal han de ser condemnats pels fets pels quals eren acusats, cosa que els sembla indubtable a la vista dels fets provats. A més, remarca la contradicció entre l’admissió dels escrits d’acusació i l’abundant prova practica en el judici sobre aquests fets, que no poden quedar sense resoldre, fet que constitueix, segons denunciem una “incongruència omissiva“.

També s’estén el recurs a denunciar la situació concreta de determinades víctimes que representen i que no han obtingut ni tan sols en alguns casos, un informe forense sobre les seves lesions.

Autor: