P: Durant els primers dies, com els van viures des d’Urgències? Venien pacients amb símptomes de coronavirus?
El flux de pacients va baixar. I va canviar el tipus de pacient. Molts venien perquè no sabien què tenien. Va canviar el tipus de pacients que venen per patologies que no són greus. Tota la patologia no greu va deixar de venir. No hem vist mals d’esquena, cops al colze… També va deixar de venir gent que havia de venir. El primer mes vam veure només un parell d’infarts. Això no és normal.
P: En reiterades ocasions s’ha denunciat la falta d’espai a Urgències. Com s’ho van fer per poder atendre pacients amb Covid-19 i sense, respectant al mateix temps les mesures de seguretat i distanciament?
Plou sobre mullat. El que ens ha passat ja fa temps que avisàvem que podia passar. Esta pandèmia el que ha fet ha estat despullar les nostres mancances. Hem hagut de fer dos triatges, separar en sales d’espera diferents. S’han separat les àrees d’urgències… s’ha fet una feina important amb el poc espai que teníem. Hem tingut moltes dificultats amb la falta d’espai. Realment no tenim on posar els pacients. Fa temps que en este hospital falta espai, una manca crònica de professionals. Tots els hospitals que preguntes et diran que fa falta un hospital nou.
P: Diguem alguna cosa positiva d’aquest any de pandèmia.
Poca cosa pot quedar bona després d’això. Un any on hem vist la gent gran que no hem pogut fer pràcticament res per ells. Gent que ha mort tot sola als boxos. És difícil dir que pot sortir algo bo. Hem treball junts. Els companys han ajudat moltíssim. Traumatolegs que no saben com s’osculta un malalt oferint-se a fer els informes. La gent s’ha comportat en general bé. Això és la part positiva que hem quedo. Què hem après? Espero que algo. No tinc massa esperança. Sense una sanitat pública, forta de qualitat amb respecte pels seus professionals. Esta pandèmia ens hagués liquidat com a tants altres països que no tenen una sanitat pública forta.