Les quatre comarques de l’Ebre sumen este any un miler d’habitants, després d’anys de descensos en població i l’augment del darrer any en poc més de 300 persones. D’esta manera s’arriba gairebé a la xifra de 180.000 habitants. Malgrat tot, estes dades encara no preveuen el possible creixement de població ebrenca després del confinament. Tot i això, el creixement natural, és a dir, els naixements menys les morts, encara és negatiu, concretament el saldo és de -600. Per tant, la suma de població se traduïx en l’arribada d’immigrants, ja que en van arribar més de 10.000 i van emigrar, des de les Terres de l’Ebre, 8.300. La qual cosa dona un saldo positiu de més de 1.500 persones.
Per comarques, la que més creix és el Montsià en més de 860 residents nous, la seguix el Baix Ebre amb 700. La Ribera d’Ebre també creix, però només ho fa en 37 persones. La Terra Alta és l’única comarca ebrenca que perd població i la segona catalana que més ho fa: el saldo migratori positiu de 20 persones no soluciona el saldo natural negatiu de 100. Pel que fa a la resta del país ja s’ha arribat a la xifra de 7.722.203 persones, un augment de més de 100.000 habitants i se consolida la tendència de creixement de la població catalana.
Tot i això, la població de les Terres de l’Ebre continua sent de les més envellides de Catalunya. Més concretament a la comarca de la Terra Alta on gairebé el 30% de la població té més de seixanta-cinc anys, mentre la mitjana catalana és del 19%. L’índex de dependència de la gent gran de les comarques de l’Ebre també és la més alta de tot el país en un 35,7% respecte al 28,8% de la mitjana catalana. La Ribera d’Ebre i la Terra Alta són de les que tenen menys població jove: al voltant d’un 12%. Per tant, les comarques del sud de Catalunya han tingut una notícia positiva amb l’augment de població, però continua estant l’alarma posada pel que fa a l’envelliment.