El temporal Gloria ha tornat a evidenciar la fragilitat del delta de l’Ebre. La gravetat dels estralls ha accelerat enguany la presentació d’un pla consensuat per la Taula de Consens i un paquet estatal d’actuacions urgents que no convenç. La lluita pel territori, també contra la massificació eòlica, ha compartit protagonisme amb la pandèmia, que va disparar totes les alarmes a l’octubre amb els brots a Padesa. Covid al marge, el 2020 també ha deixat una AP-7 lliure de peatges i el compromís del Govern de retirar el monument franquista de l’Ebre. A més, el Castor escriu nous episodis. El jutge de Vinaròs envia a judici dos responsables del projecte i el Suprem obliga a l’Estat a retornar als bancs els 1.350 milions d’euros de la indemnització.

1 gener: L’AP-7 deixa de ser de pagament entre Alacant i Salou. Un mes després, la via absorbeix 7.500 vehicles més cada dia entre Tarragona i València. Alhora, el trànsit cau més d’un 40% a l’N-340 i els transportistes demanen que s’hi aixequi la restricció de pas. El 31 d’agost del 2021 es preveu alliberar la resta de l’autopista.

3 gener: El trencament de la canonada principal del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) a l’Ampolla s’endú vehicles i causa desperfectes, i deixa sense subministrament els consorciats durant 40 hores. La inspecció va resoldre que les filtracions d’aigua salobre d’un rec van erosionar la infraestructura. El Consorci va monitoritzar l’estat de tota la xarxa des de dins i ha canviat cinc trams de la canonada principal entre l’Ampolla i Cambrils.

8 gener: El PSC s’incorpora al govern municipal de Tortosa, fins al moment format únicament pel grup de Junts per Tortosa. Tot i seguir amb una minoria de 10 de 21 regidors, amb els tres regidors socialistes el govern municipal es va reforçar. El pacte ha fixat les línies estratègiques del Pla d’Acció Municipal (PAM) i ha intentat deixar fora de la gestió municipal les discrepàncies que els dos grups mantenen políticament en qüestions d’àmbit nacional.

21 gener: El temporal Gloria destrossa façanes marítimes, fa penetrar l’aigua del mar als arrossars del delta de l’Ebre, colpeja els ports pesquers, engoleix les platges i malmet la granja de tonyines de Balfegó. L’episodi deixa fortes nevades a la Terra Alta, on alguns veïns es queden sense electricitat durant dies. El Gloria accelera la presentació del Pla Delta, elaborat i consensuat per la Taula de Consens, així com d’un pla d’actuacions urgent estatal.

20 març: En plena crisi de la covid-19, l’Ajuntament de Tortosa anuncia que Florette construirà una planta al polígon Catalunya Sud. El projecte crearà més de 300 llocs de treball directes i indirectes, i suposarà una inversió de 13 MEUR. La llicència d’obres per construir la primera nau s’atorga a l’estiu i els treballs ja han començat. A la planta, que es preveu posar en marxa la primavera del 2021, s’hi envasaran 25 milions de bosses anuals d’hortalisses fresques per a amanida.

3 juny: El Parlament aprova la Llei de protecció de les oliveres monumentals, concretament els exemplars de més de 3,5 metres de perímetre. Les entitats del territori que lluiten contra l’espoli d’oliveres mil·lenàries veuen insuficient la normativa perquè consideren que no preserva el paisatge en la seva integritat.

18 juny: Acuamed finalitza definitivament la neteja de l’embassament de Flix amb l’extracció de 73.322 metres cúbics addicionals de llots tòxics. Les tasques s’han allargat durant deu anys arran de l’esclat d’un escàndol de corrupció al voltant de les empreses públiques i privades responsables de l’obra i l’acabament en fals dels treballs. La societat estatal Tragsa ultima el desmantellament de les instal·lacions i la restauració de la zona.

27 juny: Els alcaldes dels vuit municipis de la Ribera d’Ebre, el Segrià i les Garrigues afectats per l’incendi del 2019 commemoren a Flix el primer aniversari del foc amb una plantada d’oliveres. El territori demana ampliar les zones de reg per recuperar finques cremades i més ajudes econòmiques. Alhora, el model de desenvolupament i gestió forestal que defensa el món rural topa amb la liberalització de les renovables i la proliferació massiva de projectes eòlics i solars.

24 setembre: L’aprovació del decret llei d’emergència climàtica del Govern dona pas a una allau de projectes d’energia eòlica i solar a diversos territoris del país afectant, especialment, algunes zones que ja es troben altament massificades, com la Terra Alta. Durant l’any han entrat a tràmit gairebé una quarantena de projectes malgrat l’oposició de veïns i entitats del territori.

5 d’octubre: Després de registrar les millors dades de propagació del virus durant la primera onada, importants brots a l’empresa avícola Padesa de Roquetes i Amposta disparen l’índex de risc i el nombre de contagis a les Terres de l’Ebre. Es fan cribratges massius als centres educatius de Tortosa i el Procicat demana a la ciutadania de Tortosa, Amposta i Roquetes que es quedi a casa per frenar la covid-19.

29 d’octubre: El Tribunal Suprem obliga l’estat espanyol a retornar als bancs els 1.350 milions de la indemnització a l’exconcessionària del projecte Castor. El govern espanyol, que encara té pendent l’abandonament definitiu dels pous del magatzem submarí, no ha anunciat com donarà compliment a la sentència. El 17 de juliol, d’altra banda, el jutge de Vinaròs ordena l’obertura de judici oral contra dos directius d’Escal UGS i la mateixa mercantil per delicte contra el medi ambient.

28 octubre. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) adverteix que la revisió del Pla Hidrològic de conca de l’Ebre oblida deliberadament els problemes de regressió i subsidència que amenacen de mort el Delta. El moviment social presenta al·legacions a l’Esquema de Temes Importants (ETI) del Pla reivindicant la necessitat de capgirar la política d’aigües així com prioritzar les aportacions d’aigua i sediments per al tram final del riu.

20 novembre: El Govern anuncia que té enllestits els projectes per retirar el monument franquista de l’Ebre a Tortosa. El vicepresident Aragonès i la consellera Capella anuncien solemnement que l’actuació es preveu executar l’estiu vinent i que costarà uns 200.000 euros. Un col·lectiu ciutadà surt a l’arena pública per defensar la seva reinterpretació com a eina pedagògica de la memòria històrica.

Autor: