Miguel Bejarano, veí de Calafell (Baix Penedès), assegura sentir-se “maltractat” per la justícia. El febrer del 2006 va caure a terra des d’una alçada de nou metres quan treballava en una obra a Móra d’Ebre. Una caiguda que li va provocar una tetraplegia amb discapacitat del 96%. Les inspeccions al lloc dels fets van concloure que l’empresa, Trumes, havia comès un suposat delicte contra la seguretat dels treballadors, ja que la xarxa de protecció estava apedaçada i faltaven altres mesures de prevenció. Catorze anys després, el cas encara no s’ha jutjat degut al col·lapse del sistema i a la lenta resolució de nombrosos recursos presentats pels acusats. En Miguel tem que la dilació porti els tribunals a donar el delicte per prescrit.

La investigació de l’accident d’en Miguel va recaure el 2006 als jutjats de Gandesa que, sis anys després dels fets, van concloure que havia quedat tetraplègic perquè s’havien incomplert les mesures de seguretat a l’obra on treballaba. En Miguel recorda a l’ACN que no duia posada cap línia de vida –una corda que el sostingués en cas de caiguda- i destaca que la xarxa que havia de parar el cop es va foradar perquè estava apedaçada. “Si la xarxa hagués estat en condicions, tot hauria quedat en un accident lleu i jo no estaria assegut en aquesta cadira“, lamenta.

El magistrat de Gandesa va enviar a judici l’empresa promotora de l’obra, l’empresa constructora, dos coordinadors de seguretat –un va morir- i el director del pla de seguretat. Tots, com a presumptes autors d’un delicte greu contra la seguretat dels treballadors. Un cop tancada la investigació, el cas es va remetre al jutjat penal de Tortosa per celebrar la vista oral, però diversos recursos presentats pels acusats van fer que la causa s’alentís fins que l’Audiència de Tarragona va resoldre totes les al·legacions.

Finalment, a les acaballes de l’any passat es va assenyalar el judici oral a Tortosa per al 29 de gener d’aquest 2020. L’hospitalització d’un dels acusats, però, va provocar la suspensió de la vista, que mai s’ha arribat a re agendar. “Tot han estat estratègies per allargar el procés al màxim”, es queixa en Miguel, que remarca que ell és “l’única víctima” de tot aquest periple judicial.

Gairebé quinze anys després dels fets, tem que la conclusió dels jutges sigui que el delicte ha prescrit, tal com reclamen els acusats. L’advocat d’en Miguel admet que aquesta és una possibilitat “real”. Recorda que els delictes contra la seguretat del treballador prescriuen al cap de tres anys, però sosté que el procés ha estat llarg perquè a Gandesa hi va haver diversos jutges substituts, mentre recorda que la causa ha estat complexa per la quantitat d’acusats. Si finalment queda prescrit per la via penal, l’advocat preveu explorar la via civil.

Davant el retard acumulat, en Miguel demana més “humanització” de la justícia. “Som persones, i no números ni procediments penals”, lamenta, tot assegurant que està vivint “situacions molt amargues”. “La justícia ha trepitjat els meus drets a l’hora de tenir un judici just i sense dilacions”, afegeix, i assegura que no descarta instal·lar-se a les portes dels jutjats de Tortosa per visualitzar la seva situació.

“Tenia molts plans de futur”

En Miguel va tenir l’accident amb 30 anys, un moment en què assegura que “tenia molts plans de futur”, com construir-se una casa pròpia. “Però la meva vida va quedar allà”, recorda. En relació als danys que li va provocar la caiguda, diu que la lesió medul·lar “és difícil” d’assumir “però t’hi acabes acostumant”. El pitjor, remarca, són les nombroses seqüeles que pateix, com dolors neuropàtics, infeccions d’orina i espasmes, entre d’altres. “Tot això s’agreuja quan, a més, lluites contra un procés judicial inhumà de quasi quinze anys”, insisteix.

La situació en què es troba el converteix en una persona totalment depenent, i assegura que té una despesa mensual de més de 4.000 euros per pagar una cuidadora i els tractaments necessaris. Una càrrega econòmica que afronta gràcies al suport dels seus pares, ja que explica que la seva pensió com a persona incapacitada no arriba als 2.000 euros.

Fins ara, en Miguel ha cobrat dues indemnitzacions després d’arribar a un acord amb els representants legals de les empreses promotora i constructora, dues companyies que van tancar fa anys. La primera indemnització la va cobrar sis anys després de l’accident, mentre que la segona es va signar fa pocs mesos. Assegura que va acceptar aquestes dues solucions amistoses a contracor, renunciant als interessos de demora.

En total ha cobrat 300.000 euros, i ara manté les acusacions contra els responsables del dispositiu de seguretat de l’obra. En global, reclama una indemnització de prop d’un milió d’euros i penes de tres anys de presó per a cadascun dels acusats. Al seu torn, la Fiscalia demana que els quatre acusats assumeixin una indemnització de 450.000 euros.

En Miguel subratlla que l’objectiu de celebrar el judici és aconseguir que algú es responsabilitzi de l’accident i pagui una indemnització que li permeti disposar una casa adaptada i dels serveis necessaris, com un fisioterapeuta que assegura que ara no es pot pagar. “Només vull viure tranquil el que em queda de vida”, demana.

Autor: