“Sarabastall i polseguina: testimonis de la Guerra Civil a Tortosa” és el títol del llibre que acaba de publicar Toni Royo Aspa, amb l’objectiu de fer una nova aportació a l’escassa bibliografia existent sobre aquesta contesa bèl·lica a la capital del Baix Ebre.
L’acte de presentació del llibre tindrà lloc el proper dijous 16 de juliol, a les 18 hores, a la Fundació Cinca Piqué (C/ Teodor González nº 43) de Tortosa. Intervindran Ramon Miravall, president de la Fundació Duran Martí; Vicenç Lluesma, president de la Fundació Cinca Piqué; Victòria Campos, un dels testimonis del llibre, i filla de Sebastià Campos Terré; i Toni Royo, autor del llibre.
El llibre, amb pròleg de Josep Bayerri, consta de cinc capítols i inclou fotografies, mapes i documentació inèdita provinent de famílies particulars, arxius i biblioteques. Fins a 38 testimonis componen aquest recull que combina rigor i voluntat divulgativa. La publicació ha estat possible gràcies a una beca de la Fundació Duran Martí.
Toni Royo Aspa (Tortosa, 1969) és diplomat en Ciències Empresarials i Turisme, i fou comissari de l’exposició Sota un núvol de pols groga. Tortosa bombardejada 1937-1939 al Museu de Tortosa (2013).
La concepció del llibre s’inicia el 2013, arran del procés de documentació per a la realització de l’exposició Sota un núvol de pols groga. “Durant la cerca de continguts es va fer palesa l’escassa bibliografia sobre la Guerra Civil a Tortosa. Els únics treballs existents pertanyien a Pujadas (1988), Bayerri (1992), les memòries de Subirats Piñana (1996) i Cid i Mulet (2001), i l’estudi de Favà i Galindo (2013). Tanmateix, no s’havia fet encara un treball de recollida de fonts orals de la Guerra Civil a la ciutat”, explica l’autor.
La Beca d’Investigació Pepita Martí de Duran, en la seva XXa edició, atorgada l’octubre de 2013, va fer possible aquest treball de recollida de testimonis, la consulta d’arxius i hemeroteques i la seva contextualització amb fonts secundàries. “Les entrevistes van ser realitzades durant el 2013 i el 2014 a partir de contactes amb associacions de veïns i veïnes dels barris de Santa Clara, Ferreries, Jesús i Remolins, de l’hospital de la Santa Creu de Jesús i la Residència Sant Miquel Arcàngel”, explica Royo.
S’han seleccionat trenta-dos històries de vida sobre la cinquantena de persones entrevistades en el seu moment, i s’ha comptat amb sis entrevistes conservades a l’Arxiu Administratiu de l’ajuntament de Tortosa. Es tracta de vint dones i divuit homes nascuts majoritàriament durant la dècada dels anys 1920 a diferents barris de Tortosa.
Aquest treball de recollida de testimonis de la Guerra Civil a Tortosa persegueix un triple objectiu, segons l’autor. En primer lloc, es tracta de recuperar la memòria històrica de la guerra i les seves derivades de destrucció, desplaçament, mort i opressió perquè les noves generacions siguin conscients d’aquest llegat, veure els paral·lelismes actuals i evitar-ne la repetició.
En segon lloc, es busca reivindicar els estralls de la guerra sobre la ciutat i la seva població. Malauradament, Tortosa, per l’abast de la seva destrucció i la singularitat de la presència del front durant nou mesos, s’ha significat entre els llocs de memòria de la Guerra Civil espanyola, com molt bé van acreditar periodistes com Ernest Hemingway.
Per últim, el llibre vol ser un homenatge a la generació que va viure amb esperança i il·lusió l’adveniment de la Segona República, però que a comptes de progrés i benestar van patir una guerra conseqüència d’un cop d’Estat militar que es va imposar, i va traduir-se en una dura postguerra i una dictadura repressora que va continuar executant opositors fins dos mesos abans de morir el dictador el novembre de 1975.