La crisi de la covid-19 causa estralls en molts sectors econòmics. Un d’ells és la cultura, on ha impactat de ple i ha obligat a suspendre concerts, exposicions o funcions de teatre. En algun cas, com el dels músics, els ha deixat sense poder facturar. “La feina que ens dona ingressos ha desaparegut“, lamenta a l’ACN Joan Reig, bateria d’Els Pets. Sense poder-se mostrar al públic les perspectives de futur són negatives. Altres sectors, com el de la pintura, confien que les mostres que ara se suspenen es puguin fer més endavant, encara que sigui comprimint el calendari.

La música és una de les disciplines que més acusa les conseqüències de la pandèmia. Després de la revolució d’internet que va deixar pràcticament a zero les vendes de discs, gairebé l’única font d’ingressos que tenen els artistes són els concerts. I ara s’han paralitzat. “Fa uns dies havíem de començar gira a Manresa amb Els Pets i de moment ha desaparegut per complet. Hi ha algú que s’atreveix a ajornar-ho per la tardor o l’hivern, però sense cap seguretat“, explica Reig. L’aforament que puguin tenir els espectacles és una de les preocupacions. Si queda molt reduït és probable que el concert no sigui econòmicament viable. “O es multiplica el preu de les entrades o no és rendible“, assenyala.

Tot plegat els genera una incertesa important. També en concerts d’altres formats. El mateix Reig forma part del grup Tarraco Surfers, més enfocat a revetlles, i també actua en solitari o amb banda de petit format. “No sé com ens ho farem si la gent no es pot ajuntar i no es poden tocar entre ells per ballar“, indica.

El músic de Constantí apunta que és tota la indústria musical qui en pateix les conseqüències. “Els músics pugem a l’escenari, però l’escenari s’ha de muntar. L’equip de so el col·loca algú, les llums les posa algú altre… És gent que sobretot treballa a l’estiu en festivals i festes majors. És un sotrac important que no sabem quan es recuperarà“, argumenta el constantinenc.

Exposicions i funcions suspeses

Jordi Isern és un dels pintors paisatgistes més reconeguts de l’Estat. Amb més de 25 anys de trajectòria, les seves obres circulen per gairebé tot el món. El darrer lustre especialment pel Japó, on aquest maig havia de fer-hi la seva desena exposició. El coronavirus l’ha obligat a ajornar-la al setembre, però les perspectives tampoc són bones i tot fa indicar que haurà de ser més endavant. També s’ha quedat sense un altre dels moments importants de l’any per a ell, la Setmana Medieval de Montblanc, ja que a la vila hi té galeria pròpia, que li serveix per mostrar la seva obra i portar-hi clients. El proper objectiu, si tot va bé, serà l’exposició biennal que fa al seu municipi, Alcover.

Pinto perquè ho sento i perquè necessito pintar, però visc d’això. La meva manera d’ingressar diners és vendre quadres“, explica Isern. La crisi actual li ha servit per comprovar que també pot vendre quadres a través de la seva pàgina web, un fet que li ha sorprès. “No és habitual vendre online. Una obra és per veure-la ‘in situ’“, raona. Tot i això, el fet de tenir clients habituals li ha permès que si algú es fixa en alguna de les peces que té publicades, li envia fotografies del quadre. I si es decideix a adquirir-lo, li envia a domicili. “Suposo que és una de les coses que hi haurà amb la nova normalitat; i ens hem d’espavilar“, comenta resignat. Amb tot, creu que l’any vinent se li ajuntaran bastantes mostres i confia que això li serveixi per recuperar les vendes perdudes d’enguany.

També s’ha quedat sense un dels moments més esperats de l’any la formació Entrellaçats Companyia d’Arts Escèniques, un grup de teatre amateur del Camp de Tarragona que el 25 d’abril havia de celebrar damunt l’escenari els cinc anys. “Volíem fer un repàs de tot el que hem estat fent i ho volíem celebrar amb el nostre públic, però haurem d’esperar al sisè any“, indica la presidenta d’Entrellaçats, Encarna Lainez.

Tot i que no es guanyen la vida amb les funcions, també pateixen els efectes de la pandèmia, ja que les representacions que tenien previstes s’han cancel·lat. Darrerament, tenien en cartera un espectacle de relats eròtics, que els estava donant bons resultats. “Per ara no tenim dates noves“, reconeix Lainez. Igual que els músics, els actors també tenen la incertesa de com serà el retorn a l’activitat. En el cas d’Entrellaçats van començar fent espectacles de petit format però en el darrer any han guanyat espectadors i fins i tot van arribar a omplir el Teatre Tarragona. “No sabem com aniran les futures actuacions pel que fa a la quantitat de públic ni quina distància haurem de mantenir entre nosaltres“, assenyala.

Noves dinàmiques durant el confinament

El confinament viscut les darreres setmanes ha obligat a replantejar el sistema de treball dels artistes. En el cas de la companyia teatral han apostat pel “teletreball“. Des de casa han fet un vídeo per commemorar el cinquè aniversari i han fet videconferències per encarar el futur. De fet, aquesta setmana han reiniciat els assajos presencials, però amb precaucions. S’han reunit a la masia d’una de les components on han pogut assajar a l’aire lliure, sense treure’s la mascareta i amb prou espai per mantenir la distància de seguretat. Han hagut d’apostar per aquesta alternativa ja que l’espai habitual d’assaig, en una entitat de la Selva del Camp, continua tancat.

Els domicilis també han estat l’única opció viable de mantenir l’activitat per a Joan Reig i Jordi Isern. “A casa intentes practicar per no rovellar-te, estudiar, escriure si et ve alguna cosa… Tinc la sort de tenir un estudi a casa i puc tocar diàriament“, comenta Reig. En el seu cas, la rutina “no ha canviat gaire“, més enllà de no poder fer concerts. A més creu que el confinament acabarà generant cançons. “Potser en sortiran milers de discos i en quedarem saturats!“, exclama.

En el cas d’Isern, assegura que la pintura l’ajuda “a canalitzar l’afectació anímica del coronavirus“. “Normalment passo moltes hores a l’estudi i m’agrada treballar sol. Sempre porto un ritme de treball constant i treballo cada dia“, reconeix. De tota manera, dos o tres cops per setmana acostuma a pintar entre la natura o aprofita per descobrir nous racons, que fotografia per després traslladar-los al llenç. Una activitat que no ha pogut fer però que li ha permès incrementar el volum d’obres per distribuir. “No em sap greu acumular-ne. Quan veig l’estudi buit em preocupo molt, i quan està ple m’animo i en vull fer més“, finalitza.

Autor: