El catedràtic Narcís Prat i el doctor en biologia Carles Ibañez, les dos principals autoritats a Catalunya en matèria d’ecosistemes fluvials i en estudis científics sobre el delta de l’Ebre -acumulant més 30 anys d’estudis dirigits per la Universitat de Barcelona-, han publicat un article conjunt titulat “Solucions sostenibles per a un DELTA resilient al canvi global”, a les pàgines centrals de L’Agró Negre, la revista de la Lliga per a la defensa del patrimoni natural, DEPANA.
Avisen que hi ha actuacions previstes i en marxa que “no són sostenibles”, i repassen què caldria fer en els principals escenaris afectats pel temporal Glòria. No citen en cap moment el que ja ha fet la direcció general de Costes de Madrid, representada pel biòleg Antoni Espanya, ni les proposades per l’enginyer Rafa Sánchez, principal portaveu de la Taula de Consens, però afirmen, per exemple, que fa a la platja de la Marquesa “necessàriament s’haurà de renunciar a algunes hectàrees d’arrossars”, perquè “s’ha esperat massa a executar actuacions amb criteris de sostenibilitat”. Tot un avís per a que ara no es tornen a repetir els errors del passat.
Cal recordar que els articulistes són els dos experts que han estat la pedra angular, com a científics, gràcies als quals la lluita anti-transvasament de principis dels anys 2.000 va acabar guanyant-se. I no sense llargues i permanents polèmiques sobre si calia fer unes actuacions o unes altres. Torna per tant el vell debat sobre si cal prioritzar actuacions immediates d’enginyeria (les anomenades ‘solucions dures`), front actuacions “d’enginyeria ecològica”. Amb la diferència de que ara els actors principals es coneixen més i existeix la primera Taula de Consens, que caldrà veure si inclou o no aquestes propostes dels experts més significats.
Principals escenaris
Sobre la situació i les actuacions al Trabucador, Prat i Ibáñez escriuen el següent: “donat que es tracta d’una barra litoral mòbil, l’aportació de sorra ha d’anar dirigida a ajudar el seu procés de restauració natural, sense alterar el seu funcionament geomorfològic”. Una tesi semblant a la que ha difós les últimes setmanes un altre expert, l’hidrogeòleg Antoni Caníció a les pàgines del Setmanari L’Ebre. La direcció general de Costes va prioritzar les aportacions de sorra des de la platja del Serrallo per permetre que l’empresa Infosa pogués treure la seua producció de sal.
Prat i Ibáñez, en canvi, escriuen que “l’estratègia d’aportar sorra d’unes parts del delta (on s’acumula) a altres (on s’erosiona), no és una solució sostenible”. Afegeixen que només es pot entendre si la sorra es transporta pel riu o per “altres possibles fonts externes”. Una possibilitat que de moment no té calendari ni pressupost, i per tant, és una previsió a molt llarg termini.
Front l’habitual inacció de l’administració de l’Estat al delta, i en especial de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, les articulistes diuen que “és molt urgent” realitzar ja “una prova pilot” a l’últim embassament que reté sediment, el de Ribarroja d’Ebre, “amb l’objectiu d’avaluar la viabilitat d’un sistema permanent de transport” cap a la costa. I apunten dos dades més que miren a Madrid i Saragossa: “el repte principal és la gestió integrada de la conca i un canvi en la gestió dels embassaments”, i recorden que el règim fluvial que el riu necessita és de 7.000 hectòmetres cúbics anys (xifra admesa per l’Agència Catalana de l’Aigua), i no de 3.000 Hm com torna a preveure el nou el pla de conca en la proposta de cabal ecològic.
En relació a d’altres escenaris afectats pel temporal de principis d’aquest any, aposten per crear “braços fluvials artificials”, en el cas de la Marquesa, o bé fer el mateix per mig del riu Migjorn ja que aquest ramal, en el cas de Buda, actua com a braç natural. També li donen molta important a la recuperació dels aiguamolls. “En aquests aiguamolls pot haver-hi una acreció important (de fins a 20 mm/any) que compensi la pujada del nivell del mar i la subsidència, fent més fàcil la defensa de l’interior del Delta i la seva activitat econòmica, així com una millora de la qualitat de l’aigua procedent dels arrossars”, s’afirma a l’article.
L’escenari que analitzen és el dels pròxims 50 anys. En aquest període calculen que per ajudar a mantenir i millorar el delta caldria aportar cada any 1 milió de tones de sorra, per compensar la subsidència i l’augment previst del nivell del mar. Però si la prospecció s’hagués de fer per a tot un segle, i més enllà, els dos científics deixen escrita una frase preocupant: “no és gens clar que el delta es pugui mantenir”. És per això que plantegen “actuacions ( i estudis) a curt, mitjà i llarg termini, si volem estratègia efectiva, amb cara i ulls”.
Podeu llegir l’article complet aquí.