L’enginyer Joan Latorre, de l’empresa pública Infraestructures.cat, ha presentat el regadiu Xerta-Sénia aquest diumenge a Sant Bàrbara, en el marc de la Fira de l’Oli. La xerrada que ha durat més d’una hora no ha deixat ningú indiferent. Ha estat una sessió didàctica i amb dades i, només al final, s’ha produït un debat breu a l’entorn de si els pous d’aigua subterrània, ja construïts, seran compatibles o no amb el futur reg.

Segons l’expresident de la Comunitat de Regants, Lluís Cortiella, “els milers de pous” existents, sí podran ser compatibles, la qual cosa dependrà del dictamen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que actualment ja condiciona les noves concessions de nous (més de 1.500 segons algunes fonts). En opinió de Cortiella, “sigue com sigue, allò que cal és traslladar ara, és que la coexistència de molts pous amb el nou projecte de reg, no serà un impediment”.

Salvat aquest punt, la xerrada no passarà a la història en clau de polèmica com gairebé sempre li ha passat al projecte, per retardar-lo mig segle. Tampoc passarà a la història per una gran assistència de mitjans de comunicació, o de càrrecs polítics; però sí que pot marcar un abans i un desprès perquè van desvetllar-se, més a fons que mai, totes les dades del projecte, dinamitzat pel nou president de la Comunitat de Regants, Josep Lluís Gimeno, amb una clara aposta per la transparència i l’obertura a tothom, siguen partidaris o crítics.

Concessió des de 2002

Joan Latorre ha estat presentant pel president de la Comunitat com “el redactor, executor i promotor del projecte”, i se l’ha vist satisfet de que anys després el projecte vagi agafant velocitat de creuer. Primer va situar l’àmbit d’actuació del reg, distribuït en “set zones i dotze unitats d’actuació que van des de la quota 200, fins allí on arriba el reg del canal de la dreta de l’Ebre”.

Un total de 28.800 hectàrees “en brut”, que quan van ser estudiades a fons i restades les que ja eren de reg, donen l’actual xifra de “16.480 hectàrees aptes per al regadiu”. I és que de dades rigoroses  no li falten al projecte, com es va poder comprovar fa uns dies a la seua de la comunitat, que conserva un altíssima pila de documentació, tant històrica com actual.
Tot seguit ha passat a parlar de la concessió d’aigua, subratllant que el reg “té concessió atorgada per la CHE al maig de 2002″. Una dada que va repetir en diverses ocasions, conscient de que aquest document, la concessió d’aigües, sempre és molt complicat d’obtenir, i més quan el permís prové de Saragossa, la capital de la conca.

Una dificultat que el Xerta-Sénia també ha superat en el cas de l’estudi d’impacte ambiental, que està en vigor i que va ser publicat i aprovat l’any 2006, establint com travessar els diversos barrancs, o com actuar a les serres de Godall i del Montsià.

Latorre ha mostrat, en una exposició tècnica i rigorosa, que el projecte està molt més definit del que la majoria del territori coneix, arran de la invisibilitat que ha tingut durant dècades el Xerta-Sénia. I és que està completament construït en dos de les primeres parts fonamentals: la captació d’aigua (una obra d’enginyeria d’altíssim nivell tècnic), el primer tram de 1.800 metres de longitud que configura el canal d’impulsió (l’aigua s’eleva del nivell del riu al nivell de la muntanya), i també en els primers quilòmetres de conducció, ja que dels 34 quilòmetres totals de projecte en queden a fer només una tercera part. Ha definit amb cura, per exemple, les zones autoritzades com a “reg de suport”, “de transició”, o per a “reg complet”, com seria el cas de tot el terme municipal de Santa Bàrbara -on està la seu oficial de la Comunitat de Regants-, ja que en aquest terme municipal “no hi ha cap limitació” per regar. Una possibilitat que podria canviar la deprimida economia de molts municipis de l’interior del Montsià, ja sigue dinamitzant el conreu de l’olivera, actualment amb pèrdues permanents, o amb els cítrics (alliberant costos), i també generant opcions per incorporar el conreu de “fruites de pinyol”, en referència a cirerers o presseguers que apareixen a les imatges.

Xerta-La Miliana

El canal Xerta-Sénia no té res a veure amb els canals de reg del delta de l’Ebre. No és un canal que agafa l’aigua del riu Ebre i la porta a les finques amb un flux d’aigua continu, que quan arriba al final es condueix a un altre destí (al mar en el cas dels canals del delta). En realitat és com un gran conducció que permet obrir i tancar el flux d’aigua, en funció de la demanda.

Tècnicament un transvasament a Castelló no és possible perquè el seu traçat és telescòpic. Al principi, en els termes municipals de Xerta i Aldover, el canal, ara quadrat, té una dimensió d’entre 4’8 i 4’5 metres, i progressivament, gràcies al seu “model telescòpic”, acana amb un diàmetre d’un metre que només permet omplir les últimes basses que estan ubicades a la zona de la Miliana, a Ulldecona. “Jo no li diria canal Xerta-Sénia. Jo li dic canal Xerta-La Miliana”, va comentar el geòleg Àlvar Arasa, que va assistir a la xerrada.

L’enginyer Joan Latorre  ha donat a conèixer a Santa Bàrbara aspectes insòlits i no coneguts per al gran públic, com l’existència de galeries subterrànies sota el riu Ebre. Ha situat aquesta descoberta en el moment en que els enginyers van agafar el projecte de l’època franquista, a la dècada de 1970-1980. Es veia a la cartografia i els documents una gran bassa al terme municipal de Paüls ubicada al que es descrivia com “el valle del infierno”. I també “una estació subterrània de bombament”, unida un túnel, que 75 metres més enllà porta fins una galeria que s’endinsa per sota del riu Ebre.

Les imatges que es projectaven tenien la mateixa tonalitat que les de la pel·lícula del Titànic. Les havien obtingut un equip de bussos contractats per Regsa (l’actual Infraestructures.cat), els quals van agafar les seues escafandres per endinsar-se i comprovar les característiques de l’obra ja construïda i avançada, amb llarg d’una àmplia galeria inundada d’una llargària de 308 metres. Pocs hi ha estat i pocs ho coneixen, però aquest túnel-galeria està a l’alçada de Xerta, i perfectament pot acabar sent amb el temps un lloc turístic a visitar.

8 anys aturat

L’enginyer s’ha situat finalment a novembre de 2019, començant per recordar les grans xifres: el projecte global està pressupostat en 350 milions d’euros, i el govern de la Generalitat per mig del departament d’Agricultura ja en va invertir 91. Una inversió que va finalitzar l’any 2012 i de la que no se n’ha dit res més, fins ara. I és que en aquests moments, s’espera que entre desembre i gener l’actual govern de la Generalitat confirme que torna a dotar pressupostàriament el projecte.

L’enginyer, que porta molts treballant en el projecte, no ha volgut fer llenya de que el projecte hagi estat aturat 7 o 8 anys, i ha tirat d’ ironia fina: “la setmana passada Facebook em va recordar que fa 8 anys vaig publicar les fotos de quan vam posar el reg en marxa”. Això va ser possible gràcies a les 4 bombes hidràuliques ja instal·lades, a la llera del riu, en el punt de captació. Faran falta 4 bombes d’aigua més quan el reg estigue a ple rendiment, a mesura que s’adhereixin els pagesos, “La bomba d’aigua la vam estar provant durant 4 dies”, ha explicat, afegint una altra dada de sostenibilitat: “L’extracció l’aigua es farà per les nits, durant 138 hores setmanals, per estalviar costos”. També ha parlat de la torre de 148 metres (visible al passar per l’Eix de l’Ebre), d’una potència elèctrica de 2.500 kilowatt, o de les actuacions que es van fer per a que l’obra estès integrada amb la Via Verda que uneix
la Terra Alta amb el Baix Ebre, transitada pels turistes.

Unes imatges han mostrat un altre tema desconegut mai tractat ni mostrat pels mitjans de comunicació: la Universitat Politècnica de Catalunya, a petició de Regsa/Infraestructures.cat, va construir una maqueta del canal a dimensió reduïda, però de grans dimensions, per comprovar que el model funcionaria. I és que, aquest canal, “no és com els del delta de l’Ebre, no és de cabal continu. És un model més semblant als canals d’Israel”, va explicar desprès el president dels regants.

Les dades sorprenents, continuaven apareixent durant tota l’exposició: “el canal dels anys 70 estava previst per a 19 m³/s. I circulava en obert per una secció semicircular. Aquell ciment ja degradat, el triturem i serveix per reomplir els laterals del canal per on passen els camins de servei. El mateix s’ha de fer en els 12 quilòmetres que queden per construir”, ha explicat Latorre.

L’enginyer també ha destacat com es van construir els 3 aqüeductes -un d’ells, de més 100 metres-, que serveixen per a que la conducció rectangular que porta l’aigua de l’Ebre a la Miliana, superi els barrancs. Amb imatges ha mostrat com es bolcaven grans quantitats de terra per construir talussos fins taponar per fases el barranc, i així es podien dipositar les noves peces de formigó a peu pla, per després tornar a treure el terra i deixar el barranc restaurat i perfecte estat, a més a més de regenerar la vegetació a l’igual que es va fer en una altra gran obra de l’època, la carretera de Xerta a Horta de Sant Joan. “A l’estil del que es feia a Egipte”, va apuntar, en referència a com es van construir les piràmides.

El preu i els municipis

El cost del reg, en preu per jornal, suposarà una despesa de 400 € per jornal de terra del país (1 ha = a 4’5 jornals), una xifra molt més econòmica que la que s’ha pagat els últims anys per regar amb pous. Aquest és el repte per als pagesos amb terra als municipis inclosos: Roquetes (4.170 ha), Santa Bàrbara (1.690 ha), Ulldecona (1.680 ha), Godall (1.520 ha), La Galera (1.436 ha), Tortosa (1.230 ha), Xerta (1.090 ha), Aldover (1.050 ha), Freginals (860 ha), Amposta (710 ha), Masdenverge (630 ha) i Mas de Barberans (410 ha.)

Joan Latorre ha recordat també que, quan es va acabar l’obra l’any 2012, es confiava que serien els pagesos de Xerta i Aldover els que arrancarien el reg i aprofitarien l’obra feta, però llavors no van aparèixer suficients interessats. Per això també va voler acabar la xerrada destacant el paper dinamitzador que, des de 2017, han tingut les cooperatives, cas de Soldebre, que també va acudir a la presentació. També va dir que ara, per començar, amb una agrupació de 10 hectàrees que vulguin regar, ja es podrà arrancar.

Una dada a destacar és que, en projectar el mapa d’adhesions, es va veure que hi ha més densitat i interès pels municipis inclosos de Santa Bàrbara i la Galera, i també al terme municipal del Mas de Barberans, que té molt poques hectàrees incloses. Per corregir això, i poder fer arribar l’aigua “a la zona dels Carrascals”, de grans conreus d’olivera i a la falda dels ports de Tortosa-Beseit, es baralla ja l’opció d’una ampliació i modificació del projecte.

En opinió del tècnic, “no hi hauria d’haver cap problema perquè la CHE pugue autoritzar-ho, tot i que això és una cosa que ha de resoldre la comunitat de regants”, ha conclòs. “Si no se superen els 72 Hm³/any de concessió, i aquesta es redistribueix, la CHE no posarà cap problema”, ha corroborat també l’expresident Lluís Cortiella, en el debat posterior.

Durant la sessió informativa s’han projectat més imatges, moltes d’elles amb l’exalcalde ja difunt, Josep Bertomeu, envoltat dels diversos consellers que han promogut durant les últimes dècades el projecte. Fins i tot es va passar la imatge de quan els alcaldes van signar un document pel qual es comprometien a treballar a favor de l’execució i posada en marxa del regadiu. La pilota està ara en mans dels pagesos, perquè es força probable que el govern de la Generalitat doti el projecte de pressupost les properes setmanes.

Periodista.