Lo Pati-Centre d’Art de les Terres de l’Ebre s’ha tornat a sumar a la proposta OUT·SIDE, un festival de músiques inusuals que se celebra als principals centres d’art contemporani de Catalunya i que organitza la productora OUT·. Enguany la principal novetat del cicle és que tots els concerts programats giren al voltant d’un eix comú: la reflexió sobre la manera com escoltem música i els diversos condicionants que hi intervenen. “Cadascun dels concerts que hem programat intenten aïllar i mostrar a l’oient diversos elements que en determinen l’escolta”, explica Luis Codera, director d’OUT·SIDE.

Concretament, s’han programat quatre propostes en sis sessions que tindran lloc al Centre d’Art Tecla Sala (Hospitalet de Llobregat), a Lo Pati (Amposta) i a l’Arts Santa Mònica (Barcelona), a més d’un concert previ que ja es va realitzar al Centre d’Art La Panera (Lleida). La primera actuació de Lo Pati tindrà lloc aquest dissabte, 16 de novembre, a les 7 de la tarda. Es tracta d’ESCENA o Endurign Freedom, un projecte que explora com funciona la nostra escolta quan la música està acompanyada d’una altra disciplina, que en aquest és la dansa. La proposta la porten a escena Luis Tabuenca, un dels millors i principals percussionistes espanyols de noves músiques i el ballarí suís Imre Thorman, un dels referents europeus de Butoh, una dansa que combina elements tradicionals del teatre japonès amb diverses tècniques avantguardistes.

L’altre concert del festival OUT·SIDE que s’ha programat a Lo Pati és CONCEPTE, interpretat per Frames Percussion, on es mostrarà un repertori que a més de ser escoltat s’enriqueix amb associacions d’imatges, idees o fins i tot la interacció amb el públic. Serà el dissabte, 21 de desembre.

Creiem que és interessant per a Lo Pati formar part d’aquest festival perquè ens permet portar a les Terres de l’Ebre propostes musicals que és complicat que hi arriben”, ha assenyalat Aida Boix, directora de Lo Pati, tot precisant que Lo Pati s’ha sumat a aquesta proposta des dels seus inicis ara fa tres anys. “És cert que són músiques no tant accessibles ni assimilables i que requereixen un esforç, això fa que ens aportin alguna cosa que no coneixíem”, argumenta per la seua banda Codera.