L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar haurà de pagar 2,13 milions d’euros a l’empresa Aqualia en compliment d’unes mesures cautelars dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un contenciós que enfronta la institució municipal i l’empresa que gestiona el servei d’aigües i clavegueram del municipi. A la vegada Aqualia ha de presentar un aval per la mateixa quantitat per si la sentència judicial definitiva, un cop es faci pública, és favorable a l’Ajuntament.
La companyia d’aigües va presentar el 2017 un contenciós contra l’Ajuntament per un suposat deute generat entre els anys 2009 i 2015 per un import de 4,27 milions d’euros. Aqualia va demanar cobrar tot el deute, el Consistori s’hi va oposar i els jutjats de Tarragona van desestimar adoptar mesures cautelars. L’empresa va recórrer la decisió al TSJC que ara ha estimat parcialment la demanda dictant unes mesures cautelars.
Actualment, la tramitació d’aquest contenciós està suspesa tot esperant que es resolgui un altre contenciós sobre la revisió d’ofici que va acabar declarant nul·la pel ple municipal la modificació del contracte amb Aqualia feta el 2009. L’Ajuntament va acordar anul·lar aquesta modificació perquè amenaçava de generar un deute milionari. D’acord amb un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, el ple municipal va aprovar el 2018 per unanimitat convertir en paper mullat l’acord renegociat de 2009 amb l’empresa Aqualia i recalcular la seva retribució a partir dels termes que estipulava el contracte original de 2004. Segons l’organisme jurídic que va estudiar el cas, la concessionària municipal ja podia cobrir els costos de l’explotació i obtenir benefici industrial amb les condicions inicials.
De fet, aquesta revisió va comportar que la relació contractual es tornés a regir per les clàusules del 2004 i que Aqualia retornés a les arques municipals 2,53 milions d’euros que va facturar de més, d’acord amb les condicions econòmiques suspeses. Per això, els serveis jurídics de l’Ajuntament estudiaran la possible presentació d’un recurs contra la decisió judicial del TSJC.
