Sectors econòmics, socials i polítics de la Terra Alta han fet un front comú per aturar els nous parcs eòlics projectats a la Terra Alta. Aquest dilluns al migdia han presentat a la seu territorial del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat tot un seguit d’al·legacions contra els projectes de parcs eòlics de Tossa-Mola d’en Pascual i Los Aligars, ubicats en els termes municipals de Prat de Comte, Pinell de Brai i Benifallet. Consideren que “la Terra Alta ja pateix una greu massificació eòlica i amb l’aparició o reactivació de nous projectes eòlics a la Fatarella, Batea, la Pobla de Massaluca, el Pinell de Brai, Vilalba dels Arcs, Prat de Compte i Orta, estem davant d’una situació d’alt risc pel bon desenvolupament de la comarca”

Les al·legacions les han presentat els ajuntaments del Pinell de Brai, Prat de Comte, Horta de Sant Joan, i també s’hi sumarà el de Benifallet, així com el Consell Comarcal de la Terra Alta, el Consell Regulador de la DO Terra Alta, l’Ateneu Popular la Pastora, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Unió de Pagesos, cellers particulars i veïns afectats.

El president del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Xavier Jiménez, ha explciat que els arguments contra les noves centrals que s’han consensuat, coordinat i treballat entre els diferents sectors de la comarca de la Terra Alta. “Són producte d’una preocupació per una comarca ja massificada de centrals eòliques, que lluny d’aturar s’intenten incrementar amb nous projectes que afecten espais d’alt valor natural”, ha apuntat.

Les al·legacions intenten argumentar i demostrar que es tracta de projectes que no s’adeqüen a llei, que entren en contradicció amb la catalogació que els terrenys afectats tenen de forest d’utilitat pública, i que són antics i caducats. “En les documentacions de l’administració es donava dos anys per implantar aquestes instal·lacions, si no, es donava per feta la seva caducitat. És l’any 2019 i estem intentant implantar projectes aprovats el 2002 i el 2006”, ha recordat Jiménez.

Tampoc les declaracions d’impacte ambiental s’han actualitzat. Els terrenys afectats han canviat de categoria. Alguns han entrat a formar part del PEIN o la Xarxa Natura 200 o tenen alt valor natural. “Considerem que en tot cas la ponència ambiental hauria de tornar a estudiar els projectes”, ha demanat el president de GEPEC. A més a més, els plans especials urbanístics tampoc serien vàlids i caldria que la Comissió d’Urbanisme es tornés a pronunciar. “Són moltes les mancances legals i tècniques perquè els projectes tenen incorporacions i modificacions respecte dels originals. Per tant, són projectes nous i caldria tornar-los a tramitar. Tal com es plantegen s’han d’aturar, desestimar i arxivar”, ha afegit.

Després de gairebé dues dècades des de l’arribada dels primers aerogeneradors, la comarca defensa amb dades que l’energia eòlica no ha produït ni riquesa, ni beneficis socials, ni projecció de futur, ni llocs de treball. Els municipis amb més molinets tenen els pitjors registres de despoblament. “És un menyspreu a una comarca que està pobra, envellida i amb una situació social i econòmica difícil i a sobre les associacions, entitats i ajuntaments hem de dedicar esforços a combatre a la Generalitat”, ha lamentat, Xavier Fortuño, portaveu de la plataforma de la Terra Alta.

De fet, després d’una moció històrica i unànime contra la massificació al Consell Comarcal el desembre del 2018, el president Torra i la consellera Àngels Chacón es van comprometre a negociar amb les empreses promotores per reubicar els nous parcs fora de la comarca i es va anunciar la derogació de l’actual normativa que regula les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP).

En canvi, en aquest temps, s’han reactivat les tramitacions de quatre parcs a Batea, Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i la Fatarella, i aquest passat mes de setembre també es publicava al BOE la sol·licitud de modificació d’utilitat pública dels parcs eòlics dels Aligars i la Tossa-la Mola d’en Pasqual, a Prat de Comte, el Pinell de Brai i Benifallet. També hi ha sospites que aviat podria entrar en tramitació el parc dels Pesells d’Horta de Sant Joan, una central que va ser rebutjada en consulta popular pel poble el 2008 i que va ser recorreguda amb un contenciós que el Tribunal Suprem va tombar.

A la zona nord de la Terra Alta amb la normativa anterior es van instal·lar 184 aerogeneradors. Produeixen el 25% de l’energia eòlica de tot el país. La comarca representa el 0,16% demogràfic. Amb una cinquantena de nous molinets en tràmit, la mitjana de producció gairebé es duplicaria. Aquest cop, a diferència de la primera fase de massificació, existeix una forta oposició unitària social, econòmica i política. “Des del Consell Comarcal farem al·legacions a tots els parcs que estiguin per fer i es programin a la Terra Alta”, ha remarcat el vicepresident Ramón Jornet. “Tots els partits i ajuntaments, majoritàriament, estem en contra de la massificació i en això estarem treballant”, ha afegit.

Com ha reivindicat l’alcaldessa del Pinell de Brai, Eva Amposta, es tracta d’un “problema de comarca” que ve de molt enrere, amb projectes que pensats fa més de 15 anys. “No presentem unes al·legacions per un tràmit molt concret sinó que volem posar sobre la taula el model eòlic de la Terra Alta”, ha dit Amposta.

About the Author:

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.