Els últims cinc anys, Catalunya ha perdut una vintena de cinemes i 80 pantalles. El 2014, el país tenia 158 cinemes a tot el territori i 756 pantalles. Actualment, segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), les xifres s’han reduït: hi ha 137 cines i 676 sales. La recent digitalització del sector, però, està permetent als exhibidors atomitzar més l’audiència i oferir al públic allò que s’adapta als seus gustos. La versió original amb subtítols, els cicles temàtics o l’estrena tardana de films per reduir el preu de l’entrada són només algunes de les propostes que els exhibidors tenen a les seves mans per “personalitzar” l’oferta, segons Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes. Casos com els Texas, els Balmes, l’Arenas, els Verdi, els Full o els Phenomena a Barcelona o altres de fora de la capital com el Kursaal de Penelles, el de Caseres o la Rambla de l’Art a Cambrils s’han fet un lloc destacat en el mapa.

El president del Gremi dels exhibidors especifica que hi ha quatre factors que determinen l’assistència de públic als cinemes. En primer terme, la funció de “prescripció” de films, que amb una aposta encertada pot arribar a guanyar-se la confiança d’un públic i omplir la sala sense el reclam d’un ‘blockbuster’. “La programació s’ha d’alinear amb els espectadors“, ha precisat Tarrazón.

D’altra banda, segons el mateix president del sector, el públic assisteix a les sales per “l’experiència compartida” i el “punt de trobada” que es genera a les sales. Finalment, “l’excel·lència tecnològica i el confort” dels cinemes també en determina la concurrència.

La combinació entre aquests factors determina la viabilitat d’un projecte. En aquest sentit, projectes com el Phenomena, destinat als nostàlgics del cinema amb butaques no numerades i experiències paral·leles a la pel·lícula, tenen molt èxit entre els espectadors, així com els Verdi o els Texas, cinemes vinculats als barris amb preus competitius.

Precisament el propietari dels Texas, Ventura Pons, recorda en declaracions a l’ACN la seva aposta per les reestrenes subtitulades en català, un fet que els distingeix de la resta de sales. “El públic està fart de veure només ‘blockbusters’“, afirma. Pons assegura que va proposar fer una programació com quan es feia quan era petit amb les tres ‘B’: “bo, bonic i barat“. El cineasta destaca la importància del seu equip i “d’atendre bé als demés com un espera que el tractin” i així ha aconseguit “fidelitzar” el públic.

La formula ha funcionat, però no m’he inventat res“, ressalta. Ha recordat per exemple que, entre d’altres, Quentin Taratino té un cinema los Angeles o el Nanni Moretti a Roma. “És lògic que la gent que fem cinema ens preocupem que aquest arribi a la gent“, afegeix.

Un cas ben diferent va ser el dels cinemes La Vegas de València, també de Ventura Pons, que va tancar les seves portes per falta de públic. Tampoc han acabat de funcionar els cinemes Las Vegas, de Figueres, amb un concepte similar. De fet, recentment els seus treballadors van denunciar que no cobraven les nòmines i temien que l’espai acabés tancant les portes.

Un altre projecte destacat és el dels Full de Cornellà, el cinema amb més espectadors de Catalunya i que disposa de tecnologia puntera, té 28 pantalles. Aquesta circumstància els permet cobrir qualsevol preferència del públic potencial.

Caseres, l’únic cinema de l’Estat que ha projectat ininterrompudament

Josep Maria Peris i la seva família gestionen l’únic cinema de l’Estat que, de forma ininterrompuda, ha projectat pel·lícules cada setmana des de l’any 1952. Va ser el seu tiet, qui va iniciar aquesta singular aventura que encara perdura en un dels poblets més occidentals de la Terra Alta: Caseres. En plena revolució de l’streaming i la multiplicació de les plataformes de pagament, segueixen fidelment oferint setmanalment una pel·lícula. “De vegades són d’estrena, però habitualment tenen només entre un i dos mesos respecte quan arriben a les multisales“, precisa.

Entre 40 i 50 dels 250 habitants de Caseres acudeixen regularment cada cap de setmana a les projeccions, tota una fita. “Fem pel·lícules prou actuals i la gent ho aprecia“, suggereix. Situats a 80 quilòmetres de Tortosa, 100 de Tarragona o 150 de Saragossa, on es troben alguns dels multisales més pròxims, recorda que “no tota la gent té la facilitat de moure’s” aquestes distàncies per anar veure una pel·lícula. Per contra, la possibilitat d’assistir al cine cada setmana al mateix poble és, per ella mateixa, un fenomen d’atracció social i cultural de primer ordre.

Entén Peris que la supervivència d’aquests cinemes en municipis en un entorn principalment rural com un servei públic, malgrat que les xifres resultin deficitàries per al mateix Ajuntament, que dona suport financer a la iniciativa. Els abonats poden comprar per entre tres i quatre euros l’entrada de cadascuna de les sessions. Un preu molt assequible, recorda, si es compara amb el de les multicinemes o les sales de les grans ciutats. “Si el cine plega, a Caseres què faríem? Només tenim un o dos bars“, sentencia.

Molts dels espectadors, de fet, són també joves. No en la mateixa proporció que la gent “més gran“. Diu, però, que tot és qüestió de posar “les pel·lícules adequades” per atreure tot tipus de públics. Al poble, per exemple, es pot veure ‘Spiderman’, ‘El Rey León’ o les últims blockbusters nord-americans d’acció. I, malgrat tot, les noves plataformes de pagament, assegura, no són una competència preocupant encara. “Netflix està molt bé però el veus per una pantalla de televisió. A qui li agrada el cinema no és el mateix: ni el so, ni la imatge, ni els efectes especials“, remarca.

La seva família –que també es dedica a l’agricultura i la ramaderia, entre d’altres activitats- gestiona també, via acords amb els ajuntaments, els cinemes de cinc pobles més de la Terra Alta, així com d’altres com Flix, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, compartint programació setmanal. Fa uns anys, van aconseguir substituir les antigues màquines de 35 mil·límetres per flamants projectors digitals i disposa de dos equips per a sessions a l’aire lliure els mesos d’estiu.

Dades del sector

Segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Catalunya va tancar el 2018 amb 137 cinemes actius, 1 menys que l’any anterior i una vintena menys que al 2014. La davallada va afectar especialment la demarcació de Tarragona, que va perdre vuit cinemes, seguida per Lleida, on van tancar-ne sis; Barcelona, amb cinc menys, i Girona, dos. L’any passat funcionaven al territori català 676 sales (11 menys que l’any anterior), de les quals Barcelona n’aplegava unes 450; Tarragona, un centenar; Girona, prop de 90, i Lleida, una quarantena. Tot plegat, amb un aforament per a unes 133.000 persones. Quant a les pantalles actives, el 2018 hi havia 676 pantalles, una desena menys que el 2017.

A banda, el total de cinemes barcelonins que el 2018 tenien una única sala pràcticament coincidia amb el conjunt que en tenia més de vuit, mentre que a la resta de demarcacions predominaven els cinemes amb només una pantalla.

Dels 947 municipis catalans, tan sols 92 disposaven d’una o més sales actives. A més, malgrat que totes les comarques comptaven amb cinema, n’hi havia una dotzena on només n’hi havia un. És el cas de l’Aran, el Pallars Jussà, el Priorat, el Baix Ebre o el Montsià. Per contra, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme van encapçalar l’any passat la llista de comarques amb més pantalles. | ACN

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.