El cert que pioners com Santiago que intenten innovar en la mal treta agricultura ebrenca, amb les seves iniciatives podent donar un impuls a un sector tan important com és l’agricultura a l’Ebre.

En Santiago tenia vint anys i havia de decidir cap a on encarava el seu futur. Va optar per començar de zero i emprendre un nou projecte. Era jove i es veia amb força. Va deixar el paisatge aeri del Prat de Llobregat per un altre ple d’arbres fruiters a Tivissa.

No tenia cap vinculació amb el camp, però això no el va fer dubtar per comprar una finca i dedicar-se a l’agricultura. A Mas de Baix va començar el seu projecte vital. Préssecs, nectarines, paraguaians… en Santiago es va anar introduint en el món agrícola. Els inicis sempre són durs, però la feina li agradava i se sentia a gust. Decideix tirar endavant. Avui encara el podem trobar entre els seus arbres fruiters.

En Santiago es passa bona part del dia al camp. La seva feina li proporciona una gran sensació de llibertat. “No em mana ningú i faig segons jo considero”. Durant la jornada va d’un cantó a l’altre de la finca controlant com va tot, tant al camp com a l’oficina. A part de la família, el negoci compta amb diversos treballadors i durant l’època de la collita se n’incrementa el nombre.

La feina al camp cada any és diferent. Està sotmesa a moltes variables, com ara les inclemències del temps. “Si aquest tipus de feina no t’agrada, te n’has de buscar una altra”. En Santiago va decidir provar-ho i li va agradar, per això no li sembla una feina pesada ni sacrificada. “Sempre m’he dedicat a això”. Amb el que no s’acaba d’acostumar és amb la part de la comercialització. “Mai no pots posar un preu per la teva feina; sempre estem a mans del que et vulguin donar. Això genera molta inseguretat perquè no saps si podràs arribar a l’any següent”.

Si aquest tipus de feina no t’agrada, te n’has de buscar una altra“.

Reconversió cap a l’agricultura ecològica

Amb el pas dels anys, en Santiago considera que cal fer un canvi; l’explotació s’ha d’encarar diferent. Ha sentit a parlar de l’agricultura ecològica i s’hi interessa. Decideix fer la conversió. Com sempre, iniciar un nou projecte reporta moments difícils, de dubte i inseguretat, però en Santiago ho té clar. “Quan vaig entrar al món de l’agricultura ecològica vaig veure que en l’agricultura convencional tot estava encarat cap a les multinacionals i, alliberar-me de tot això ha estat molt satisfactori”.

En Santiago creu amb el que fa i està convençut. “Nosaltres intentem que les persones mengin productes sans i que no tinguin malalties ni conseqüències a causa de la seva ingesta”. M’agradaria que la gent prengués consciència del que menja i fes una aposta per l’agricultura ecològica, ja que és una garantia. Hem d’anar per aquí”.

Les ganes d’iniciar projectes nous no han abandonat el Santiago. Encara el futur amb optimisme i il·lusió. Té una altra aventura entre mans: vol diversificar l’activitat i està treballant per obrir un hotel rural a la mateixa finca. Mas de Baix continua amb vida i empenta.