Els antecedents policials i judicials de l’imam de Ripoll Abdelbaki és Satty no van desaparèixer ni van ser esborrats de les bases de dades dels cossos de seguretat, en contra del que fins ara s’havia publicat. Així ho posen de manifest diversos atestats i informes de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil incorporats a la causa judicial que s’instrueix a l’Audiència Nacional i que ha publicat ara ‘La Vanguardia’. A més, així ho van ratificar els testimonis d’alts càrrecs dels Mossos d’Esquadra en sessions secretes de la comissió d’investigació sobre els atemptats del Parlament de Catalunya. Tampoc van desaparèixer els registres d’Institucions Penitenciàries, dependent del Ministeri de l’Interior, que no només va conservar les dades i va informar als instructors de la causa judicial, sinó que a més va conservar el registre de les visites que És Satty va rebre a la presó. Especialment, les referides als agents de la Guàrdia Civil i del CNI. En aquestes visites dels agents tenien l’objectiu de convertir el penat en confident dels serveis secrets.

El mateix dia de l’atemptat a la Rambla, un atestat dels Mossos deia sobre l’imam: “sens registre de detencions per cap cos policial“. Dos dies després, però, en un nou informe, ja es llegeix que “en els Sistemes d’Informació Policial d’aquest cos no consten detencions“. Aquest mateix dia, el 19 d’agost, la direcció general de la Guàrdia Civil va remetre un ofici a l’Audiència Nacional en què es recull que És Satty “va patir a la presó un profund procés d’acostament als postulats més rigoristes de l’islam durant el compliment d’una condemna per delicte relacionat amb la salut pública (tràfic de drogues). En el període de compliment de condemna va mantenir una relació estreta amb presos considerats com extremistes”. En un informe de dos mesos després, i elaborat precisament per ordre del jutge Fernando Andreu a petició dels Mossos d’Esquadra, Institucions Penitenciàries inclou la documentació en la qual es recullen totes les dades carceraris d’Es Satty.

L’error inicial dels Mossos, segons el diari, va ser causat perquè un any i mig abans un policia local de la ciutat flamenca de Vilvoorde va preguntar informalment a un agent dels serveis d’informació dels Mossos si tenia dades sobre Es Satty, ja que sospitava d’ell. L’agent d’informació dels Mossos no va obrir cap investigació oficial i només va consultar les bases de dades de la policia catalana, en què efectivament no constava cap antecedent d’Es Satty. Per trobar-los, hauria d’haver entrat a la base de dades d’Assenyalaments Nacionals (BSDN), un registre de les “persones buscades per extradició; persones requisitoriades; estrangers amb entrada i permanència prohibides en territori nacional; persones desaparegudes; sotmesos a procediments penals; i, en general, persones de les que es tinguin indicis reals que poden suposar una amenaça per a la seguretat ciutadana o de l’estat “, segons l’ordre per la qual va ser creat. La base de dades està disponible per a la consulta per la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, el Servei de Vigilància Duanera, policies autonòmiques i policies locals.

En aquelles dates, perquè els Mossos poguessin accedir a les bases de dades d’antecedents policials de la Policia Nacional i Guàrdia Civil, havien de sol·licitar la informació a través del servei de comunicacions que hi ha entre cossos. D’aquí l’explicació que inicialment els Mossos només poguessin tenir informació de les possibles detencions prèvies per part del seu propi cos policial.

No obstant això, en no haver iniciat els agents d’informació catalans investigacions formals, ni tenir motius per obrir un cas per la simple consulta belga, aquest accés al BSDN no es va realitzar quan es van buscar referències d’Es Satty. Els Mossos van contestar als seus col·legues belgues que no tenien antecedents del futur imam de Ripoll, i la cosa no va tenir més recorregut fins als atemptats d’agost de l’any següent.

En aquell moment, en elaborar l’atestat per informar el jutge de l’Audiència Nacional, els Mossos van recuperar la resposta a la consulta de la policia belga en què constava que no existien antecedents. Aquesta va ser l’explicació donada tant pel cap dels Mossos d’Esquadra en aquell moment, Ferran López, com per l’antic comissari en cap d’Informació, Manel Castellví, en sessió secreta de la comissió d’investigació dels atemptats del Parlament de Catalunya, segons el diari.

No obstant això, a la base de dades de la Guàrdia Civil sí que constava aquesta informació i mai va deixar d’estar-ho. De fet, diverses fonts de diferents cossos policials confirmen al diari, d’una banda, que les dades d’Es Satty mai han estat esborrades i que aquestes, un cop recollides i introduïdes al sistema, no poden ser esborrades sense deixar rastre.

Consta en els registres d’Institucions Penitenciàries que durant la seva estada a la presó de Castelló per tràfic de drogues mantenir quatre entrevistes policials entre abril i juny del 2012 i una altra visita de dos agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) el març del 2014. La intenció era intentar captar-lo com a informador per obtenir dades sobre persones religiosament radicalitzades, però el CNI no ho hauria aconseguit.

Font: ACN

Redacció: P.P.