Un alé d’esperança està creixent a les Terres de l’Ebre -el territori més deprimit econòmicament de Catalunya -, davant la possibilitat que la Diputació de Tarragona siga governada per primera vegada en la història per un polític ebrenc. Un possibilitat real, ja que ha estat Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el partit que ha guanyat les eleccions per un ampli marge de vots (95.000 al conjunt de la demarcació), per acabar obtenint 11 de les 27 places de diputats provincials que configuren la institució, i que sumats als 8 de la segona força, Junts per Catalunya, donen la majoria absoluta. I ERC té un ebrenc com el més situat per a ser-ho.

Així per tant, la setmana entrant totes les mirades es dirigiran cap a veure què decideix la direcció política d’ERC, amb Oriol Junqueras a la presó de Soto del Real, Marta Rovira a l’exili, i el vicepresident Pere Aragonés com a principal dirigent a la seu central del partit, al carrer Calàbria. Seran ells els que probablement hauran de tirar si el president de la Diputació de Tarragona prové del nord ric, o del sud pobre, circumstància que es produiria per primera vegada en la història.

Si la decisió es basa en les xifres, la figura de l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, és la que té les opcions més clares i rotundes, per haver rebut més de 6.000 vots en un municipi de 20.000 habitants, amb un 62% dels vots emesos. És l’alcalde més votat de la província de Tarragona i ha obtingut l’espectacular xifra de 16 regidors de 21. Té grans opcions de ser designat pel seu partit com a candidat a la presidència (sinó no acudirà a l’ens provincial), i més si es confirma que el també republicà Pau Ricomà acaba sent l’alcalde de la capital, Tarragona. A les travesses de noms que s’han fet no hi han estrat els candidats republicans a ciutats com Reus, Valls o El Vendrell. S’aposta com a opció per l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, una població de 15.000 habitants on la majoria absoluta s’ha obtingut amb poc més de 2.000 vots.

És més que probable que la direcció política d’ERC al Camp de Tarragona també demani la presidència de la Diputació, i que per tant hi haja una disputa amb la direcció regional de les Terres de l’Ebre (que té 19 membres a l’executiva), per la qual cosa la decisió haurà de ser nacional. De moment no es coneix l’abast de les disputes, si n’hi ha, però sí que és cert que el web de la regional d’ERC al Camp (que suma les xifres de les 6 comarques del nord de la província), destaca amb lletres grosses i un gran titular que “53.500 vots que ens han fet confiança”.

Però les dades d’ERC a les Terres de l’Ebre en les eleccions municipals han estat tan contundents, que els números són decanten clarament la balança cap a l’Ebre: 33.870 vots absoluts són els que ha rebut ERC al conjunt de les quatre comarques ebrenques, només 19.630 menys que al Camp de Tarragona, quan hi ha grans diferències demogràfiques i demoscòpiques.

A l’Ebre només hi ha 130.000 electors amb dret a vot, mentre que al Camp de Tarragona el cens és de 430.000 electors. Per tant, el vot que rep a ERC a les Terres de l’Ebre és molt superior estadísticament, i fins tot les diferències en termes absoluts s’amortitzen si es té en compte que el territori està immers en un alarmant procés de despoblament, com ha denunciat recentment un estudi fet per la Càtedra d’Economia Regional de la URV.

Tornant a les xifres, cal recordar també que la regional d’ERC a les Terres de l’Ebre porta ja gairebé dues dècades encadenant uns resultats electorals que, de forma habitual, sempre són percentualment millors al sud que al Camp de Tarragona. Un fenomen que va encetar-se arran dels comicis que coincidien amb la lluita antitransvasament a partir de l’any 2000, quan ERC tenia al Camp de Tarragona el seu staff nacional, amb Josep Lluís Carod Rovira, Ernest Benach i Josep Bargalló, motiu pel qual l’ampostina Marta Cid ja va ser Consellera d’Educació.

Val a dir, per altra part, que Esquerra ha fet apostes fermes per l’Ebre, com la de convertir al rapitenc Lluís Salvadó en el número 3 d’ERC en la direcció nacional. I també cal recordar, com sempre ha fet l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, o com també fa ara el president Roger Torrent, que s’atribueix “el canvi polític aconseguit els últims anys a Catalunya”, a la guspira que van suposar “les mobilitzacions antitransvasament que es van produir a l’Ebre”. Una revolta territorial que va suposar l’inici del final del pujolisme (reconegut pel mateix Jordi Pujol), la posterior arribada dels governs tripartits amb ERC com a força clau, i finalment l’inici del procés independentista (2010-2012) que ens ha portat on som ara en què s’ha consumat una gran victòria electoral per part d’ERC a les municipals.

Suport d’entitats

Però a més a més dels números, hi ha la voluntat creixent de moltes entitats favorables a pressionar a la direcció nacional d’ERC. Diverses fonts consultades per ebredigital.cat admeten que s’està generant un clam al territori, al veure en aquesta possible designació una gran oportunitat. “Ens diuen que seria un gest necessari a favor del reequilibri territorial. I és important destacar que és el territori qui ho reclama, no és un tema de personalismes”, apuntaven les fonts consultades.

El nostre diari digital ha trucat a algunes d’aquestes entitats i s’han pronunciat “a favor que el president de la Diputació de Tarragona siga un ebrenc”. És el cas d’un dirigent de la Cambra de Comerç de Tortosa, dels sindicats territorials UGT i CCOO, de l’AECE o d’ADEDE. Però també en àmbits més locals li han donat suport al candidat d’Amposta entitats com la Lira, La Fila o Apasa, a més de “el gremi de constructors, o els dirigents de les cooperatives d’oli i de les cambres arrosseres”, assenyalaven les mateixes fonts.

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.