ACN (Madrid) – La Fiscalia del Tribunal Suprem s’ha oposat a deixar en llibertat els parlamentaris electes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull (Congrés) i Raül Romeva (Senat) i tampoc considera que el Suprem hagi de demanar autorització a les cambres (suplicatori) per continuar amb el procediment judicial contra ells. En l’escrit argumenta que aquest permís s’ha d’usar per “iniciar procediments” contra electes i no per quan un judici està en marxa. A fiscalia no es pronuncia sobre si el 21 de maig han de sortir de la presó per anar presencialment a les sessions constitutives de les cambres per prendre possessió de l’escó. Fonts fiscals apunten que en l’escrit de defensa no es demanava explícitament i que aquest permís el podria donar directament la sala. El ministeri públic considera que amb el judici “a prop d’acabar” s’han de “reforçar” les mesures per garantir que s’acaba i que això passa per mantenir-los empresonats.

La fiscalia ha emès un informe on s’oposa a deixar en llibertat els cinc electes que estan presos i que estant essent jutjats al Tribunal Suprem. Les seves defenses –exercides per Jordi Piina i Andre van den Eynde- van demanar el dimecres que poguessin sortir lliures provisionalment per exercir el càrrec al·legant que calia respectar els seus drets polítics. Així mateix, demanaven al Suprem que tramités el suplicatori a les cambres i, tot i no demanar-ho directament, ja apuntaven que –segons la seva interpretació de la llei- els tràmits obligarien a suspendre el judici.

En l’escrit de les defenses, també fan referència a la necessitat que el 21 de maig siguin presencialment a les cambres per acatar la Constitució i prendre possessió del càrrec, ja que el reglament de Congrés i Senat així ho articulen. Fonts fiscal apunten que no hi ha una resposta sobre això perquè les defenses no ho van demanar explícitament a la part final del seu escrit però que es podria donar el cas que la sala ho autoritzés directament, sense necessitat que la fiscalia es pronunciï.

“Cal reforçar les mesures per acabar el judici”

Segons la petició de llibertat, la fiscalia recorda que es van presentar a les eleccions del 28 d’abril ja estan empresonats i que el fet que siguin candidats electes “no ha de suposar obligatòriament una modificació de la seva situació personal”. Consideren que es mantenen els supòsits per mantenir-los entre reixes “i més tenint en compte el moment del judici en el que ens trobem“. A més, creu que fins i tot cal “reforçar les garanties” per acabar les sessions.

En l’escrit, subratlla els “perjudicis irreparables” que suposaria que fugissin (esmenta que hi ha hagut “precedents”) i no es pogués acabar el judici. Per tant, justifica que la mesura de presó provisional és “proporcional i no vulnera els drets de participació política“.

L’exercici d’aquest dret participatiu només es veuria afectat, en aquest cas, en la mesura que es pretengui el seu exercici d’una manera incompatible amb la situació cautelar de privació de llibertat que en aquest moment afecta els acusats“, argumenta el ministeri fiscal.

El suplicatori, “previ al processament”

Sobre el suplicatori, els fiscals Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal, fan una argumentació sobre el sentit que entenen que té aquesta figura legal recollit a la Constitució, la Llei d’Enjudiciament Criminal (Lecrim) i els reglaments de les cambres espanyoles (al Parlament, per exemple, no existeix).

Segons apunten, l’objectiu és “protegir els legítims representants del poble d’accions penals amb les que es pretengui coartar la seva llibertat d’opinió (inviolabilitat) impedir indeguda i fraudulentament la seva participació en la formació de la cambra“. També es refereixen a la funció que té per “impedir un ús inadequat del processos judicials amb querelles insidioses i polítiques”.

Ara bé, entenen que el suplicatori s’exigeix “amb caràcter previ a la inculpació o el processament“. “L’aplicació en aquest moment processal constituiria una ingerència en l’exercici de la jurisdicció no prevista per la llei“, manifesta. En aquest cas, tots cinc van ser processats el març del 2018 pel jutge Llarena i la seva investigació va arrencar amb declaracions a l’Audiència Nacional el novembre de 2017.

No està previst per als casos per aquells supòsits en què l’adquisició de la condició de senador o diputat es produeix una vegada iniciat el judici oral en sentit estricte on en fases de recursos posteriors a una sentència“, argumenten a l’escrit.

No s’ha d’aturar el judici

D’aquesta manera, la fiscalia entén que no és necessari que el Suprem comenci a tramitar el suplicatori en aquest cas –amb un judici en marxa- i, per tant, que “tampoc és procedent que el tribunal acordi la suspensió del judici com pretenen les defenses”.

El tribunal va donar fins a les quatre de la tarda d’aquest dijous a les acusacions (fiscalia, advocacia i Vox) perquè es posicionin sobre la petició de llibertat i de tramitar el suplicatori. La decisió final recaurà en els set magistrats que conformen el tribunal, presidits per Manuel Marchena.

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.