L’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, tenia previst presentar-se demà dijous 9 de maig a Barcelona on serà rebut pel President del Govern de Catalunya, Quim Torra, una trobada que s’havia agendat en dues ocasions anteriors però havia estat suspesa a darrera hora per motius d’agenda del President i que, finalment, es durà a terme al Parlament, i no al Palau de la Generalitat, com inicialment estava previst.
En aquesta ocasió tampoc es produirà aquesta reunió ja que acaben de comunicar a l’Ajuntament de Riba-roja, mitjançant una trucada telefònica a les oficines municipals, que la reunió prevista per demà dijous 9 de maig pel President Torra amb l’alcalde de Riba-roja queda suspesa. Inicialment estava prevista al Palau de la Generalitat a les 3 de la tarda, però després es va canviar al Parlament a les 10,30 hores.
Aquesta és la tercera vegada que el president suspèn la seva trobada amb l’alcalde, aquest cop des de l’ajuntament es va enviar nota de premsa a mitjans per fer pública la nova data.
El comunicat que estava previst per fer-se públic des de l’ajuntament de la Ribera d’Ebre, diu el següent:
Torra, que aquell dia va rebre una delegació de la Ribera contrària al projecte al mateix Parlament, es mostrés “en contra” del dipòsit controlat de residus industrials tipus II no perillosos i al Centre de Valorització de Residus (CVR) que s’està construint a la partida de les Valls. En les seves declaracions en seu parlamentària, el President es va mostrar partidari de donar “oportunitats a tothom” i es va mostrar “enormement preocupat pel despoblament” que pateixen els pobles, però en canvi va mostrar un “gran desconeixement de la realitat de Riba-roja i la Ribera nord” quan va situar Riba-roja a la comarca de la Terra Alta i en un entorn rural, fent referència a la pagesia, però no la realitat industrial de la Ribera. En aquest enllaç trobareu l intervenció de Torra al Parlament el dia 20 de març.
Aquelles declaracions van provocar la immediata reacció de l’alcalde de Riba-roja, que es va mostrar “perplex” i aquella mateixa tarda va instar al President Torra a visitar el municipi, com han fet els anteriors presidents de la Generalitat, per conèixer la realitat local, i constatar així “de primera mà la problemàtica que tenim arran de la desindustrialització i el tancament de la fàbrica de Flix, i la que tindrem quan tanquem els dos reactors nuclear al 2030 i 2032”. Veure declaracions de Suárez en aquest enllaç.
Davant la reunió de demà, l’alcalde de Riba-roja es mostra “tranquil i esperançat que el President escolti al nostre poble i li puguem explicar de primera mà al President com és Riba-roja d’Ebre, i la realitat poc reconfortant actual del municipi”, que ha perdut un 15,52% de la població els darrers anys (més de 200 habitants des de 2013), un despoblament que també pateix la majoria de pobles de la comarca i de les Terres de l’Ebre, com recullen els experts (veure informe presentat per la Càtedra d’Economia Local de la Universitat Rovira i Virgili (URV) del febrer de 2019, o les dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)). Recentment en un article a l’Ara, Riba-roja és un dels pobles de la comarca que sortien mencionats com un dels 200 pobles del país on hi ha més pensionistes que treballadors (59% segons, aquesta font).
“Amb aquest panorama de dificultats, extrapolable a la resta de la comarca, no podem renunciar a l’activitat industrial”, afegeix Suárez, basant-se en les dades del pes de la indústria com a motor econòmic avui a la Ribera, segons darreres dades de Anuari Estadístic de Catalunya publicades al desembre de 2018: el 64,8% del Valor Afegit Brut (VAB) comarcal l’aporta la Indústria (i dins d’aquesta, el 92,3% correspon a Indústries extractives, energia, aigua i residus, segons la mateixa font) per davant del sector Serveis (29,9%), l’Agricultura (3,2%) i la Construcció (2,2%).
Temes claus per Riba-roja
La reunió amb el President català arriba quatre mesos després que es fes públic que l’empresa L’Estaca, formada al 50% per Urbaser i el Grup Griñó, havia sol·licitat permís d’obra per començar la construcció d’un dipòsit i el Centre de Valorització de Residus de les Valls, que compta amb l’oposició de pobles veïns. Els detalls del projecte es van publicar al butlletí municipal i a la pàgina web de l’Ajuntament un cop es va fer efectiva la compra dels terrenys i es va sol·licitar el permís d’obra.
Suárez va a la reunió per tractar del tema de la inversió que s’està realitzant a les Valls, però també assumptes estratègics per al municipi i per al territori, com la futura carretera a Almatret i la Granja d’Escarp, que ha de comunicar el nord de la Ribera i aquests pobles del sud del Segrià amb l’autopista AP-2 i l’autovia A-2, actualment en fase de redacció del projecte, i la qual compta amb el suport de la Generalitat tot i que pendent de finançament; o també el desplegament de la inversió industrial complementària al dipòsit i el centre de valorització que l’empresa promotora ha acordat, mitjançant conveni aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Riba-roja, i que tot plegat fa que el municipi estigui “davant de la més gran inversió des de la construcció de la presa, amb la vista posada a fer front a la necessitat de crear llocs de treball per frenar el despoblament”, coincideixen des de l’ajuntament, on hi ha unanimitat política amb el projecte.
L’alcalde destaca que “per Riba-roja estem davant una oportunitat de futur, després de patir el tancament de la fàbrica de Flix i amb la data anunciada per tancar també les nuclears. El temps s’esgota per buscar alternatives i evitar que els joves marxin fora per la falta de treball”, i davant aquesta oportunitat “confiem que el Govern català no ens girarà l’esquena, després de 10 anys de tramitacions i d’un procediment administratiu que s’ha fet correctament, reconegut pel mateix Conseller Calvet”. El departament de Territori i Sostenibilitat va aprovar la llicència mediambiental l’any 2012 i la urbanística, el 2013, tot i que amb la baixada en la producció industrial per la crisi l’empresa no va demanar llicència municipal per començar les obres fins al desembre de l’any passat.
El fet que aquest any no hi hagi previst cap naixement al poble, posant en perill la llar d’infants municipal si això es manté els pròxims anys, és una “senyal d’alarma per Riba-roja”: “El nostre compromís com a Ajuntament és garantir els serveis públics i una bona qualitat de vida per als nostres veïns”, i en aquest sentit el conveni de col·laboració entre empresa i ajuntament suposa uns recursos “ara per ara imprescindibles davant el mal finançament que patim les administracions locals del país”, afegeix l’alcalde.
L’alcalde, també conseller comarcal, confia també que el President Torra conegui que “hi ha una altra visió de la comarca de la que se li ha fet arribar fins ara, massa sovint silenciada en els darrers mesos, i defensant el pes del sector industrial a la Ribera, que diversos càrrecs electes i alcaldes de la comarca també han exposat en el plenari comarcal o amb iniciatives com el manifest 2030 presentat a l’abril (doc adjunt), reivindicant el model comarcal acordat al ple de 2011 (doc adjunt) que també tenia en compte la realitat del sector industrial i dels residus a la Ribera”. “No són models excloents, indústria i sectors com el Turisme, els Serveis i l’Agricultura poden conviure perfectament a la comarca, com ho fan en altres territoris del país”, afirma l’alcalde.
Suárez creu que “amb les eleccions del 26M a la vista, aquest tema s’ha enredat, ja que tothom era coneixedor d’aquest projecte des de feia anys, al ple del Consell de setembre passat se’n va parlar i en el seu moment, quan els ajuntaments ara contraris podien haver al·legat per aturar-ho, no van fer res. Ara estem al final del procés, després d’anys de tràmits, i la construcció està en marxa, tot això és un despropòsit”. I afegeix que “aquest tema pot passar factura a la comarca en un moment en que més que mai necessitem un pla de reindustrialització per fer front al futur postnuclear, del que no se’n parla”. Per tot plegat, i malgrat la judicialització, Suárez fa “una crida a la calma i a dialogar per un model on hi capiguem tots els municipis de la comarca”.
Tot un periple des de que al desembre es publica la notícia al butlletí municipal
L’Ajuntament de Riba-roja, que fa més de 10 anys va iniciar la tramitació del projecte, va atorgar la llicència municipal d’obres el 4 d’abril, tot i l’oposició d’11 dels 14 alcaldes de la comarca i la moció aprovada al Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre el 30 de gener, també en contra (13 dels 18 consellers comarcals van mostrar aleshores la seva oposició al projecte). La mateixa moció, en canvi, va ser rebutjada per la Diputació de Tarragona que va donar suport a l’Ajuntament de Riba-roja per “respecte a l’autonomia municipal”.
La Generalitat havia concedit la llicència mediambiental i urbanística al projecte l’any 2012 i 2013, respectivament, però els moviments contraris a la comarca van fer que el conseller de Territori i Sostenibilitat; Damià Calvet, es comprometés a buscar “escletxes legals” davant el moviment contrari. D’aquell compromís del Govern català es va crear un grup jurídic que, segons va declarar públicament el mateix conseller Calvet, va constatar que les tramitacions del projecte fins a la data estaven “ben fetes i resoltes, i tot s’havia fet de manera correcta en temps i forma”. Amb tot, Calvet va anunciar una revisió d’ofici de la llicència mediambiental, un tràmit que des dels moviments contraris es va considerar que l’aturava, no en canvi per part de l’Ajuntament de Riba-roja, al entendre que “una revisió d’ofici no paralitza l’activitat ni la llicència d’obres, tot i que deixa la porta oberta a que si aquesta revisió requereix algun tipus de modificació del projecte, l’empresa haurà de respondre al Departament de Territori i modificar les instal·lacions d’acord aquesta revisió d’ofici, si es donés el cas”. Les obres estan en marxa, però continua la batalla política, intensificada els darrers dies amb l’anunci de presentar un contenciós administratiu per part de 13 ajuntaments (11 de la Ribera i els lleidatans de Maials i Almatret) contra la llicència d’obres atorgada per l’Ajuntament de Riba-roja, que també ha anunciat querelles contra els que han instigat aquesta judicialització al considerar que no tenen competències en una llicència municipal.
El canvi de posicionament del Govern català al projecte, davant el posicionament contrari d’alcaldes de la Ribera quan l’empresa va sol·licitar el permís d’obra al desembre, va acabar amb la destitució de Suàrez com a director territorial quan l’Ajuntament va donar la llicència d’obres. El projecte preveu la construcció d’un dipòsit i un CVR a les Valls, en quatre fases, amb una inversió inicial de més de 5 milions d’euros i la creació de 14 llocs de treball, a més dels que generin les obres de construcció, per a la qual hi ha una borsa de treball oberta que es pot consultar al tauler d’anuncis de l’Ajuntament.
Ajuntament i empresa tenen signat un conveni de col·laboració que entre altres coses preveu transformar sis quilòmetres del camí de terra de Maials, via d’evacuació del Pla d’Emergències Nuclear (PENTA), en una carretera de dos carrils de 6 metres d’ample i un de cuneta, passat el pont sobre l’Ebre que ara no té continuïtat; l’exempció de l’impost de la brossa per als veïns i un cànon municipal de fins a 10,5 milions d’euros (2 euros/tona, fins un màxim de 250.000 tones/any que preveu el projecte) durant els 21 anys de vida de les instal·lacions. La tramitació de llicència d’obres
A més d’aquest acord, fruit del que ja es va signar al 2008 amb l’anterior alcalde, José Luís Aparicio, al van pactar una segona inversió al municipi, que suposava ampliar la inversió inicial fins als 44 llocs de treball al municipi. La nova inversió preveu 8 milions d’euros en una planta de valorització amb tecnologia innovadora per convertir els residus plàstics en biocombustible, un procés que l’empresa promotora del projecte està també desenvolupant a la seva planta de Constantí (Tarragonès).
En l’àmbit municipal hi ha unanimitat amb el projecte, i els veïns es mostren molestos. Els ciutadans riba-rojans també s’han organitzat en una plataforma que ha promogut el debat local, ha redactat un manifest i ha iniciat una recollida de signatures en els actes que han organitzat fins a la data, entre els quals l’assistència al darrer ple comarcal per entregar el seu manifest i el mig miler de signatures recollides a la presidenta del Consell, demanant-li “pau i diàleg a la resta de la comarca”, i reclamant el dret a decidir del poble de Riba-roja.
En aquest sentit, l’alcalde de Riba-roja ha escrit un article d’opinió valorant el context de la reunió demà amb el president Torra, article que podeu llegir en aquest enllaç.