Desencallada la construcció del canal Xerta-Sénia. El Departament d’Agricultura inicia els tràmits per a la construcció dels dos primers trams del canal de regadiu Xerta-Sénia. Amb aquesta iniciativa es dona resposta a les demandes dels agricultors, de les Cooperatives i de la Comunitat de Regants, que durant aquest últim any han estat treballant en la recollida de signatures d’adhesions al projecte de regadiu.

Segons ha pogut saber Canal Terres de l’Ebre i Ebredigital.cat i ha confirmat el Departament d’Agricultura, a través d’Infraestructures.cat, ja s’ha publicat la licitació del contracte de serveis per a la redacció del projecte constructiu del regadiu Xerta-Sénia. Concretament, per a  l’adequació de les obres singulars dels trams 2 i 3 del canal i xarxa de reg de les Zones 2 i 3. L’import de licitació del projecte és de 253.483 euros i el termini per a la presentació de les ofertes finalitza el proper dia 20 de maig.

En aquest procés de recollida de signatures s’han pogut identificar dues zones que s’han denominat Zona 2 i 3, on l’adhesió té suficient entitat per poder redactar els projectes necessaris per poder executar les obres de reg en aquest àmbit. Aquest nou plantejament del projecte, que preveu realitzar obres només en les zones on hi ha l’adhesió suficient perquè sigui viable la posada en regadiu, ha fet que s’hagi de replantejar el disseny inicial del projecte de regadiu, adaptant-lo a les demandes del regants.

Les zones on es desenvoluparà el projecte constructiu tenen una superfície agrícola, segons la DUN, de 3.264,79 hectàrees i abasten parcel·les dels municipis de Santa Bàrbara, La Galera, Mas de Barberans i Roquetes.

Per tant, una licitació que ja concreta els passos a seguir per iniciar el reg. Segons les fonts consultades, això succeiria “l’any 2020 i 2021, de forma progressiva, i a poc a poc. Qui vulgui regar, regarà, i qui s’ho vulgui pensar, ja ho farà més endavant”.

Certament, el plec de condicions de la licitació detalla les característiques que han de tindre les agrupacions de parcel·les, servituds, criteris cadastrals i expropiacions; o com ha de ser la cartografia, topografia, traçat, canals, túnels, geologia o quota regable, a més de retolació i senyalització, entre molts altres aspectes. Queda molt clar, per tant, que el canal Xerta-Sénia tira endavant, i que aposta per desenvolupar-se a les zones 2 i 3, on es troben els termes municipals de Roquetes (un dels més grans de Catalunya i amb major extensió d’oliveres), i el de Santa Bàrbara, on hi ha la concentració més gran de socis cooperativistes del sector de l’oli, a més de liderar també el volum de producció d’oli a Catalunya.

Consens sectorial i polític
És important destacar que aquest projecte l’han impulsat els últims mesos els principals representants del sector. Tant des de la cúpula de la Federació Agràries de Catalunya, com des de les cooperatives del Baix Ebre i Montsià, així com des del sindicat Unió de Pagesos. Tot el sector té clar una màxima: “o aprofitem la situació actual i ho tirem endavant, o ja mai tindre una oportunitat com la d’ara”.
I l’oportunitat renaix ara perquè el Govern de la Generalitat ja s’ha gastat desenes de milions d’euros en el projecte, fent el projecte de captació des del riu Ebre a Xerta, i posant en marxa també la zona de reg 1 (Xerta, Aldover i parts del terme de Tortosa), però que no va anar més enllà per falta de pagesos i perquè el projecte havia de ser global, és a dir, que les zones de reg fossin majoritàries. Ara en canvi, el projecte es modifica per poder posar en marxa el reg de forma progressiva.
Pel que fa al nivell de consens, cal recordar també que els alcaldes de Roquetes i Santa Bàrbara li donen suport al projecte, tot i ser de dues formacions polítiques diferents (Paco Gas d’ERC, i Alfred Blanch del PDECAT), circumstància que també es reprodueix al govern de la Generalitat amb el departament d’Agricultura (ERC) i el de Territori i Sostenibilitat (PDECAT), tot dos donant-li suport.

Subdesenvolupament
El projecte del regadiu Xerta-Sénia, que amb 50 anys damunt la taula ha vist passar ja diverses generacions, arriba en un moment de registres alarmants que visualitzen un clar subdesenvolupament de les comarques del sud de Catalunya, especialment en els municipis interiors i de secà. El despoblament ha estat de 10.000 habitants els últims 5 anys (al conjunt de les 4 comarques de l’Ebre), segons la Càtedra d’Economia. El PIB i la renda, sempre per sota de la mitjana de Catalunya, encara ha ampliat més la diferència. I la indústria, després del desballestament del sector del moble a La Sénia, ara comença a tindre algun projecte viable, però testimonial, igual que el turisme (que només creix a les zones de costa).

Pel que fa al sector agrari, que ha patit també l’enfonsament del cítric, conreu que es pensava que seria l’alternativa a les oliveres, els ingressos són els mateixos ara que fa 30 anys, i les despeses no han fet més que pujar. “O incrementem la producció de l’oli gràcies al reg, perquè ajudi la renda del pagès, i de retruc a moltes famílies perquè som un conreu social, o ja podem anar pensant en emigrant també amb 40 o 50 anys, com fan els nostres fills de fa dècades”, comentava un pagès involucrat en el projecte, qui també aportava una altra dada: “és fals que el reg sigui car. Són deu cèntims per metre cúbic. Estem parlant d’un reg sostenible que ja ha passat els corresponents estudis d’impacte ambiental”, proclamava, fent una crida a la pagesia s’hi apunti els mesos vinents.

About the Author:

Serveis informatius Ebredigital.cat