Les campanyes de recol·lecció de les olives i dels cítrics, dos productes bàsics per a la renda econòmica dels pagesos, estan paralitzades arran de la meteorologia, en una situació que ja fa setmanes que perdura. Es calcula que des de mitjans d’octubre fins ara, en aproximadament un mes, la meitat dels dies no s’ha pogut treure producte de les finques, en el cas dels cítrics, mentre que en el cas de les olives pràcticament ni s’ha pogut començar la recol·lecció. “Volíem aigua, però no tanta“, repeteixen els pagesos.
I és que, tant la pluja en gran quantitat, com les barrancades, s’han produït “en el pitjor moment”, provocant pèrdues “més quantioses que mai”. Perquè no són només els desperfectes de les barrancades, sinó el bloqueig a les respectives campanyes de recol·lecció, les quals ocupen milers de temporers en el cas dels cítrics. “S’han succeït 2 tandes de barrancades i de pluja, en menys de 30 dies, i tot just quan cal recollir el fruit, i això farà molt i molt de mal”, afirmava un pagès veterà.
De fet, va ser al voltant del passat 19 d’octubre quan van arribar les primeres pluges i tot seguit les primeres barrancades, provocant els primers danys milionaris. I quan encara no havia transcorregut un mes, el passat 15 de novembre, el fenomen es va repetir pràcticament als mateixos escenaris, amb la comarca del Montsià com la principal perjudicada en la campanya agrícola. De fet a l’octubre els municipis més perjudicats van ser Alcanar i La Ràpita, i ara el conjunt de la comarca, amb el cas paradigmàtic de Santa Bàrbara, on el barranc que circula pel mig de la població “ja ha corregut 3 cops” aquesta tardor.
Danys acumulats
El pitjor de tot plegat és que, l’excepcionalitat de la situació, provoca que sigue molt complicat avaluar els danys, perquè tenen molt diversa procedència. Ho il·lustrava així un encarregat de la campanya de cítrics, que fa dies que està aturat: “dilluns farà una setmana que no podem entrar a les finques a collir, i això vol dir que cada dia hem deixat d’extreure 1 milió de quilos que esperaven els mercats”. I a més, afegia, “l’aigua ha fet que el producte caigue tot al terra i ja es pot donar per perdut. Igual que aquell que quede dalt, que també quedarà devaluat o podrit”.
Una situació semblant es produeix al sector de les olives, però agreujada per la pèrdua de les inversions en treballs de millora de les finques agrícoles, que es van executar a l’octubre: “Primer ens vam gastar milers d’euros en arranjar finques i camins, que cal tornar a gastar-se si es vol collir el fruit que encara queda dalt”, explicava. “Però a més els aiguats s’han endut les olives que ja havien caigut al terra. I les que han quedat dalt de l’olivera acabaran afectades per la sabonosa, generant més grau a l’oli. I tot això mentre esperem a veure si poden entrar a les finques”, concloïa.
Carbó per a Nadal
Un pagès de cap de setmana que acudia a comprovar l’estat de la seua finca, preveia una crisi econòmica imminent, fent aquest anàlisi: “Treballo de paleta i quan el pagès té una collita, almenys normal, ho notem tots. Es fan obres, la gent compra… Això ara no passarà i el poc que tenim ho haurem de posar a les finques. Jo he llançat 2.000€ en els primers treballs d’arranjament de la finca, i ara a tornar-hi”, exclamava completament desencisat.
La seua finca esta a tocar al canal Xerta-Sénia, que també presentava un estat lamentable, amb les parets de formigó construïdes als anys 80 rebentades per la força de l’aigua que baixava per la plana del Montsià, procedent del massís dels Ports. Uns danys que no van produir-se als aiguats de l’any 2.000. Tot apunta per tant, que haver encadenat dues tandes de barrancades en menys de trenta dies ha comportat al Montsià molts més danys, a l’espera de que les asseguradores, o els tècnics del departament d’Agricultura, avaluen finalment aquesta dessolada situació econòmica.