A la conca de l’Ebre, les pluges dels darrers mesos, han situat el volum d’aigua dels embassaments per sobre de la mitjana dels darrers 5 anys. De fet, aquest any hidrològic ha sigut el tercer amb més aportacions dels darrers 20 anys, amb 12.266 hectòmetres cúbics al pas per Tortosa.
La situació general de la conca de l’Ebre al tancament de l’any hidrològic 2017-2018, que va de l’1 d’octubre al 30 de setembre, és majoritàriament de normalitat, igual que la campanya de reg. L’excepció: les conques del Aigües Vives, Martín, Matarranya i Guadalop (totes al marge dret), que es troben entre l’alerta i la prealerta.
L’abundància de precipitacions en forma de pluja o de neu a partir del mes de desembre, amb episodis generalitzats per tota la Conca i en especial, a l’Alt Ebre, al centre i nord-est, han situat el volum d’aigua embassada per sobre de les mitjanes dels últims 5 anys. En conjunt, les precipitacions han superat la mitjana d’un any normal, situant el 2017-2018 com el segon més humit dels últims 20 anys, només superat per l’any hidrològic 2012-2013. També les reserves nivals han estat superiors a la mitjana a tot el Pirineu i molt especialment en la meitat oriental. Així, al mes d’abril es va assolir una reserva anual màxima de gairebé 3.000 hectòmetres cúbics, el valor més alt dels últims cinc anys.
Com a conseqüència directa de les altes precipitacions, les aportacions anuals també arriben a xifres destacades. En concret, aquest any hidrològic ha estat el tercer amb més aportacions de l’Ebre fins a Saragossa dels últims 20 anys (només per darrere del 2012-2013 i del 2014-2015, superant la mitjana en un 44%). I el mateix, a l’Ebre a Tortosa (amb 12.266 hm3), per darrere del 2012-2013 (15.552 hm3) i del 2002-2003 (amb 13.974 hm3), un 38% més de la mitjana.
L’any hidrològic va començar amb les reserves baixes (3.374 hm3, un 44% del volum total), després d’un any de sequera, especialment a l’Eix de l’Ebre, la Rioja i els grans sistemes del marge esquerre. Actualment, les reserves del total són gairebé 5.000 hm3, un 65%, quan la mitjana dels últims 5 anys, a data 1 d’octubre, és de 4.085 hm3, un 53%.
A mitjans d’abril es va produir una gran avinguda extraordinària (una de les més importants dels últims 50 anys) que va provocar desbordaments a l’eix de l’Ebre i els trams baixos de l’Arga, Aragó, Arbas i Gállego. I en aquest episodi cal destacar la tasca laminadora dels embassaments pirinencs (Yesa, Itoiz, Mitjà, El Grau, Canelles, Rialb) i del sistema Mequinensa-Riba-roja-Flix, que van evitar la inundació de cascos urbans tant a la ribera alta del Ebre, com en el tram de desembocadura.
Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) qualifiquen l’any hidrològic “d’excepcional”.