Jordi Romeva, el pare del conseller Raül Romeva, va ser divendres 12 d’octubre el gran protagonista de l’acte que l’ANC Terres de l’Ebre va organitzar, per mostrar el suport de les Terres de l’Ebre a Carme Forcadell, organitzant una concentració a les portes de la presó on està reclusa. I va fer-ho amb un discurs de gran calat, al tractar-se no només d’un familiar directe de pres polític, sinó per l’àmplia experiència política que aquest activista de 74 anys, té acumulada ja que va tindre un paper destacat durant la lluita contra el franquisme.
El pare de Romeva, amb una intervenció llarga, però seguida amb molta atenció i amb constant interrupcions pels aplaudiments dels assistents, va acabar el seu parlament dient que s’acomiadava i que, aquell, era el seu “últim acte públic”. I ho deia poc desprès d’afirmar que “no suporto” la situació de divisió dels partits sobiranistes, mentre al mateix temps, els membres del govern legítim (entre ells el seu fill), són a la presó a l’exili. Se’ls va veure realment decebut de la situació actual.
No va ser però un discurs de fibra sensible amb arguments familiars, sinó la d’un representant qualificat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) els últims anys, ja que ha estat membre del secretariat nacional en l’apartat de jubilats (8 anys d’activisme sempre actiu). Per això va demanar també, abans del comiat, que “amb intel·ligència, amb bon criteri i amb el cap fred, establim una estratègia conjunta. L’ANC ha preparat una proposa (en referència a llistes ‘Primàries per la República’, de les que ERC no vo ni parlar-ne). Discutim-la i apliquem-la entre tots, units! I acabem, com més aviat millor, amb aquest mal son!”
El pare del conseller republicà, sense anomenar-los, va criticar fortament als partits sobiranistes. De fet, subratllant que anava a fer la conclusió del seu discurs, va espetar: “Senyores diputades i senyors diputats: com podeu fer vida normal mentre els vostres companys i companyes estan tancats a la presó? Tancats per fer la seva faena, que és la vostra feina; per complir amb la seva obligació, que és la vostra obligació”.
Més endavant, ja poc d’acabar, va tornar a citar el govern i els diputats recordant-los que havien de fer ja ara, sense esperar més, allò al que es van comprometre: “No us vàreu presentar a les eleccions per restituir el govern legítim i per fer efectiva la República catalana? Doncs feu-ho! Compliu amb la vostra obligació perquè amb la República podrem resoldre tant les lleis socials…, com treure a la Carme de la presó”, va sentenciar, tot ironitzant amb el fet que “no veig cap declaració de cap càrrec electe que estigue disposat, si és necessari, a sacrificar-ho tot per la independència i la llibertat del seu poble, com d’altres han fet”.
En la mateixa línia de demanar fermesa, va explicar com i què s’havia de fer, lluny de tacticismes i càlcul de vots electorals, o de protecció dels candidats que s’ha vist els últims dies al Parlament. Ans al contrari, va apostar perquè, directament, es proclame de la República i s’abandone la por amb la que ara s’actua: “Només cal reprendre el fil allà on el vàrem deixar. Publicar al DOGC la Declaració d’Independència del 21 de desembre de 2017. Fer-ho saber a les cancelleries i a la Unió Europea. I arriar d’una vegada la bandera borbònica del Palau de la Generalitat”, va concloure.
Crítiques a Llarena i a la Justícia
Prèviament també va tindre passatges especialment irònics, reflexionant sobre l’actuació de la justícia espanyola. Va recomanar que no es parle de judici, sinó “d’aquesta cosa”, i en qualsevol cas, “d’una venjança, un càstig als acusats, a les seves famílies, als seus amics i a tots els que els estimem”, citant un per un els presos i els exiliats. També es va mostrar disconforme de que la confiança es dipositi en la justícia europea, i va advertir que el Tribunal Constitucional està amagant els requeriments que li arriben per retardar el procés, i es va preguntar retòricament “per on es passarà la justícia espanyola tots aquestes sentències”, cas que es produeixin.
Un dels passatges més aplaudits va ser quan va referir-se al jutge Pablo Llarena, utilitzant com a metàfora la pel·lícula on la tripulació substitueix el capità del vaixell (El motí de Caine), com invitant a fer el mateix per part d’alguna autoritat superior, que no va citar. “I perquè recordo aquesta pel·lícula? Perquè estem davant d’un jutge que mostra símptomes de patir una malaltia mental. I davant d’una interpretació de les lleis, amb tanta mala fe, davant de l’execrable arbitrarietat dels tribunals espanyols, no ens que en tingui dret, és que tenim l’obligació de revelar-nos”.
