849 quilos capturats al 2016. 25.832 al 2017. És l’indicador més clar de l’expansió del cranc blau al Delta de l’Ebre. Aquest crustaci originari de l’Atlàntic Oest va ser al Delta l’any 2012, en la primera cita de l’espècie en aigües espanyoles del Mediterrani. Posteriorment s’ha localitzat a l’Albufera de València i al Mar Menor (Múrcia) i actualment es troba establert ja en més de 12 països del Mediterrani.

S’està reproduint de forma exponencial i sense aturador. I qui viuen amb especial preocupació la seua expansió són els aqüicultors ebrencs, perquè el cranc blau està amenaçant la producció del musclo i l’ostra.

Segons el darrer informe publicat del Parc Natural del Delta de l’Ebre, en els darrers anys ha colonitzat les diferents masses d’aigua deltaiques. Actualment es troba en totes les llacunes i en ambdues badies. També en desguassos i en zones profundes de mar obert.

Des de l’embarcador de les muscleres de la badia del Fangar, només cal treure el nas per detectar-los. En un racó se’n poden comptar un centenar en un moment. I des de les mateixes muscleres, és fàcil veure’n a simple vista d’enganxats a les xarxes o a les cordes. Només cal treure a la superfície una corda de cria d’ostra recent sembrada per veure el resultat: més de la meitat de les closques trencades i sense carn, menjada pel cranc blau. “És un procés artesanal, a mà i molt laboriós i costós. Si el cranc blau es menja el 70% de la cria, és impossible de seguir amb la producció el dia de demà”, lamenta el productor Hogan Castells.

El cranc blau ja va acabar l’any passat amb la producció de cloïssa al Fangar i ara està posant en risc la del musclo i l’ostra. “Estan depredant tot el que troba sobre el fons marí. A més, són prou grans com per no tenir cap depredador ni cap control, de manera que s’estan expandint d’una manera alarmant: són espècies que, no solament són invasores, si no que tenen una estratègia molt fàcil de colonització gràcies a la gran capacitat de reproducció”, explica el biòleg i ostricultor, Carlos Bori.

Sense depredador a partir d’estadis mitjans, l’única solució que veuen els aqüicultors a curt i mitjà termini per assegurar la viabilitat del sector, especialment al Fangar, és la pesca, tenint en compte que el cranc blau és molt apreciat culinàriament per la seua carn gustosa i tendra i amb valor comercial. Per això, reclamen a la Direcció General de Pesca que l’autoritzi. “El sector està molt preocupat i l’única solució que veiem és que ens deixen pescar-lo”, assegura el gerent de la Federació de Productors de Mol·luscs del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL), Gerardo Bonet. També augmentar les actuals proteccions de les muscleres, tot i que el cranc blau les pot tallar, passar per dalt o pel fons marí.

En el darrer informe publicat pel Parc Natural del Delta de l’Ebre s’assegura que, tenint en compte la situació en què es troba i a ràpida expansió “és molt difícil poder erradicar-la”. “Tot i això, hi ha estudis que apunten que la sobrepesca (donat que és una espècie poc longeva) afecta seriosament el seu reclutament”. Per tant, “una constant pressió pesquera podria ser un mecanisme de control de la població per mantenir-la a nivells de densitat mínimes”.

A la badia del Fangar hi ha actualment una trentena de productors que comercialitzen anualment entre 800 i 900 mil quilos de musclo i entre 200 i 300 mil quilos d’ostra.

Precisament, la direcció General de Pesca va atorgar fa unes setmanes les primeres llicències per a la pesca professional, en aigües continentals, per a la captura de cranc blau a tres mariscadors de la Confraria de Pescadors de Sant Pere de Tortosa i la Ràpita. També està previst atorgar llicències als mariscadors de les Confraries Verge del Carme de la Ràpita i Sant Joan de Deltebre. Els dos ormeigs tradicionals autoritzats són el gànguil i les monetes o monots, una línia de gànguils de petites dimensions i malla molt clara.