No va poder ser. L’Amposta tenia molt complicada la possibilitat d’ascendir a primera catalana amb el 0-2 de l’anada i va tornar a caure per 3 a 0 davant un Tona que va ser superior en el còmput de l’eliminatòria. Els ampostins l’any vinent jugaran a 2a catalana, en no veure’s afavorits per l’altra eliminatòria on el Tàrrega caia davant el Rubí, i tots dos conjunts munten a 1a catalana.
L’Amposta militarà l’any vinent al grup sisè de 2a catalana, tret de sorpreses d’última hora. Va caure en el partit de tornada al camp del Tona que s’imposava per 3 gols a zero, i feia inútils els esforços dels ampostins per intentar aixecar el 0 a 2 del partit d’anada.
Els primers compassos de partit però van tenir color blanc-i-negre, però com en el partit d’anada la punteria estava d’esquena, en una acció de Carles. Fins al minut 14 de partit, quan en una contra de manual els osonencs van convertir el 1 a 0, que caia com un gerro d’aigua freda entre l’expedició dels de la capital del Montsià. Un clar penal comés per Aleix, va establir el 2 a 0 abans del descans, que hagués pogut acabar amb gol ampostí amb un xut exterior de Felipe.
Els segons quaranta-cinc minuts, amb l’eliminatòria decidida, no van tenir història fins completar la sentència a la recta final amb el tercer gol.
Decepció ampostina que veia com en l’altra eliminatòria el Tàrrega caia derrotat davant el Rubí, i pugen tots dos a primera catalana. Mentre d’altra banda el Sant Andreu i el Terrassa, es van quedar a les portes de jugar la tercera eliminatòria d’ascens, caent eliminats tots dos. Un fet que priva a l’Amposta de qualsevol opció d’ascens, a falta de conèixer una hipotètica renúncia.